1. La rèplica pot ser refusada amb justa causa si és manifestament inexacta o contrària a la Llei, o si l’al·lusió s’ha produït en un debat públic en el qual l’afectat hi ha participat.
2. La persona a qui ha estat adreçada la petició de rèplica ha de comunicar sense dilacions el refús per justa causa o el moment de la seva publicació a la persona afectada.
3. Es considera refús tàcit si la rèplica no s’ha fet pública en els terminis establerts a l’article 13.
4. 4. En cas de refús, exprés o tàcit, la persona que ha intentat la rèplica extra-judicialment, la pot demanar a l’òrgan judicial d’acord amb allò previst a la secció tercera d’aquest capítol.