1. L’usuari del sistema sanitari té dret que els professionals que l’atenguin facin una adequació correcta de l’esforç terapèutic en funció de la seva situació i el seu pronòstic, de manera que s’evitin tractaments o intervencions fútils i innecessàries que no li aportin cap benefici. En cas que en situacions d’adequació de tractaments es plantegin dubtes, cal consultar la Comissió d’Ètica Assistencial del centre i, si no n’hi ha o en cas d’opinió divergent dels seus membres, cal adreçar-se al Comitè Nacional de Bioètica.
2. En la ponderació d’aquesta possible futilitat, el professional ha de tenir en compte els protocols i els criteris tècnics aplicats al cas concret, però també la percepció que el mateix usuari del sistema sanitari pugui tenir respecte al tractament proposat.
3. En cas que l’aplicació de proves de diagnosi o de tractaments amb finalitat curativa esdevingui fútil, el professional ha d’orientar la seva actuació a aplicar les mesures pal·liatives i de major confort per a l’usuari del sistema sanitari.