Lleis d'Andorra

Llei 4/2018, del 22 de març, de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries

Buscar sentències

17 articles · 1versions · Text oficial consolidat

/

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 · Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei

1. Aquesta Llei estableix les normes que regulen l’atorgament de les autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a les persones que es troben sota la protecció de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (d’ara endavant, “l’ACNUR”), i a les persones que no poden retornar al seu país d’origen o de residència habitual a causa de violacions sistemàtiques o generalitzades dels drets humans.

2. El procediment que estableix aquesta Llei a l’efecte que preveu l’apartat anterior es desenvolupa amb la col·laboració de l’ACNUR, d’acord amb la seva responsabilitat de supervisió, i amb el suport d’entitats reconegudes sense ànim de lucre i dels estats concernits, tot plegat respectant els principis establerts en el Conveni sobre l’estatut dels refugiats, adoptat a Ginebra el 28 de juliol de 1951 (d’ara endavant, “el Conveni de Ginebra”), i el Protocol sobre l’estatut dels refugiats, adoptat a Nova York el 31 de gener de 1967, especialment pel que fa als principis de no-refús i de no-discriminació.

3. L’atorgament de la protecció temporal i transitòria a l’empara d’aquesta Llei no prejutja el reconeixement posterior de l’estatus de refugiat en el sentit que estableix l’article 1 del Conveni de Ginebra.

Article 2 · Definicions

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per: a)Protecció temporal i transitòria: règim que, amb caràcter excepcional, assegura a les persones que en són beneficiàries un estatus de protecció immediata, temporal i transitòria, mitjançant l’atorgament d’una autorització de sojorn o de sojorn i treball.b)Persones beneficiàries: persones a les quals s’atorga l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria i que es troben sota la protecció de l’ACNUR, perquè són:

i) Persones que han estat amenaçades o que temen, de manera fonamentada, que poden ser perseguides a causa de la seva raça, religió, nacionalitat o pertinença a un grup social particular, o per motiu de les seves opinions polítiques, i que per aquesta raó han de fugir del seu país d’origen o de residència habitual i, alhora, no poden o no volen acollir-se, a causa del temor esmentat anteriorment, a la protecció d’aquest país.i.

i) Persones apàtrides que no tenen una nacionalitat i es troben fora del país on tenen la seva residència habitual, pels mateixos motius esmentats a l’apartat i anterior, i, alhora, no poden o no volen tornar, a causa del mateix temor que s’hi esmenta, a aquest país.ii.

i) Persones que es troben en zones de conflicte armat o de violència endèmica.i.

v) Persones que són víctimes de violacions sistemàtiques o generalitzades dels drets humans.No tenen la consideració de persones beneficiàries, i, per tant, no se’ls pot atorgar la protecció temporal i transitòria, quan hi ha motius seriosos per creure que aquestes persones es troben en algun dels casos següents:

i) Si han comès un crim contra la pau, un crim de guerra o un crim contra la humanitat, tal com els defineixen els convenis internacionals que formen part de l’ordenament jurídic andorrà.i.

i) Si han comès algun delicte greu de dret comú fora del territori andorrà abans de ser-los atorgada la protecció temporal i transitòria.ii.

i) Si han estat declarades culpables d’actes contraris a les finalitats i als principis de les Nacions Unides.i.

v) Si la presència d’aquestes persones en territori andorrà pot suposar de forma fonamentada una amenaça per a l’ordre públic, o la seguretat pública o de l’Estat.c)Menors no acompanyats i menors separats: els menors no acompanyats són els menors que han estat separats dels seus dos progenitors i d’altres familiars o parents, i no es troben sota la responsabilitat i la cura de cap persona adulta. Els menors separats són els que han estat separats dels seus dos progenitors o dels seus tutors o representants legals, però no d’altres familiars o parents.d)Persones amb discapacitat: les persones que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions amb les altres.e)Autorització de sojorn o de sojorn i treball: autorització lliurada pel Govern com a conseqüència de l’atorgament de la protecció temporal i transitòria que permet a la persona que n’és beneficiària d’acreditar, si escau, la seva identitat, de residir i eventualment treballar a Andorra legalment, i de beneficiar-se dels altres drets que preveu aquesta Llei.f)Representant de la protecció temporal i transitòria: persona designada per l’Administració entre el personal de la mateixa Administració o entre els membres d’una entitat sense ànim de lucre inscrita degudament en el registre andorrà corresponent, com a referent de la persona beneficiària de la protecció temporal i transitòria, que l’assisteix i l’acompanya per fer tràmits, procediments i gestions i per establir els contactes amb la societat civil, i, al mateix temps, l’aconsella en tot el que escaigui des del moment en què la persona arriba al territori andorrà fins al moment en què en marxa.

Capítol segon. Durada, atorgament i finalització de la protecció temporal i transitòria

Article 3 · Durada

1. La durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria és de dos anys.

2. Excepcionalment, quan la situació al país d’origen o de residència habitual no permeti el retorn de la persona beneficiària de la protecció temporal i transitòria, i amb la consulta prèvia a l’ACNUR, els altres organismes internacionals especialitzats, les entitats reconegudes sense ànim de lucre o els estats concernits, l’autorització de sojorn o de sojorn i treball es pot prorrogar sis mesos més com a màxim, durant els quals la persona beneficiària ha de sol·licitar d’acollir-se a les disposicions de la normativa d’immigració aplicable, o a una altra forma de protecció que estableixi la normativa aplicable sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg.

3. Si la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball finalitza durant el període escolar, es pot atorgar de forma excepcional als representants o tutors legals que ho sol·licitin, la possibilitat de romandre al Principat d’Andorra fins que s’acabi el període esmentat.

Article 4 · Atorgament de la protecció temporal i transitòria

1. El Govern decideix cada dos anys, com a mínim, el nombre de persones que es poden beneficiar de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria, i ho comunica a l’ACNUR, els altres organismes internacionals especialitzats, les entitats reconegudes sense ànim de lucre o els estats concernits.

2. El Govern, amb la col·laboració de l’ACNUR, els altres organismes internacionals especialitzats, les entitats reconegudes sense ànim de lucre o els estats concernits, determina en cada convocatòria el perfil de les persones beneficiàries de la protecció temporal i transitòria, d’acord amb les disposicions de l’article 2, lletra b, d’aquesta Llei, i segons les necessitats que s’hagin pogut constatar de manera urgent en el terreny i a les quals el Principat d’Andorra pot donar una resposta satisfactòria en interès de les persones beneficiàries esmentades. En qualsevol cas i sempre que sigui possible, a l’hora de determinar el perfil de les persones beneficiàries, cal tenir en compte les persones que estiguin en una situació de vulnerabilitat, com ara els menors d’edat, especialment els menors no acompanyats, les persones amb discapacitat, les persones d’edat avançada, les dones embarassades, els membres de famílies monoparentals amb fills menors d’edat, les víctimes del tràfic d’éssers humans, les víctimes de la violència de gènere i domèstica, les persones amb malalties greus, i les persones que hagin patit tortures, violacions o altres formes de violència psicològica, física o sexual.

3. A partir de les propostes fetes per l’ACNUR, els organismes internacionals especialitzats, les entitats reconegudes sense ànim de lucre o els estats concernits, el Govern els comunica les persones que poden ser beneficiàries d’autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria. Posteriorment, un cop el Govern rep la confirmació de la voluntat ferma d’aquestes persones de beneficiar-se de les autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball esmentades, publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’acord mitjançant el qual atorga aquestes autoritzacions, amb el detall del nombre de persones beneficiàries, i tot seguit adopta totes les mesures previstes en aquesta Llei per acollir les persones esmentades.

4. En cas que, durant la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria, aparegui un membre de la família d’una persona beneficiària que no s’havia localitzat en el moment en què es va atorgar aquesta autorització, s’ha d’avaluar amb totes les parts implicades la possibilitat d’atorgar també a aquest membre una autorització de sojorn o de sojorn i treball, en els termes que estableix aquesta Llei, amb independència del nombre de persones que s’hagin determinat en la convocatòria corresponent. Tenen la consideració de membres de la família les persones esmentades a l’article 103 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració (d’ara endavant, “la Llei 9/2012”).

5. La persona susceptible de ser beneficiària d’una autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria que no estigui en possessió d’un passaport o un document de viatge reconegut internacionalment, vigent i expedit vàlidament pel país d’origen o de procedència, tal com estableix l’article 11 de la Llei 9/2012, només pot ser admesa al Principat d’Andorra si disposa del document de viatge oficial lliurat per una organització internacional reconeguda i habilitada a aquest efecte.

Article 5 · Finalització de la protecció temporal i transitòria

1. En el termini de tres mesos abans de la finalització de la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria o de la seva pròrroga, el representant de la protecció temporal i transitòria comunica a la persona beneficiària aquesta finalització i la informa de les opcions que es plantegen, com ara el retorn al país d’origen o de residència habitual en cas que sigui possible, el trasllat a un altre país d’acollida, o l’aplicació del règim d’asil o del règim d’immigració de dret comú, i també la informa de les conseqüències que pot suposar el fet de no acollir-se a cap de les opcions esmentades.

2. En cas que l’opció plantejada comporti abandonar el territori andorrà, en el termini d’un mes abans de la data fixada a aquest efecte, la persona beneficiària i el representant de la protecció temporal i transitòria fan el balanç sobre la situació relativa a l’allotjament, el treball, els serveis contractats, les prestacions i els ajuts rebuts, i qualsevol altra qüestió esdevinguda o que porti causa de l’estada de la persona beneficiària al Principat d’Andorra.

3. Un cop finalitza la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria o la seva pròrroga, els beneficis d’aquest règim s’extingeixen i les persones beneficiàries passen a ser sotmeses al règim d’immigració de dret comú, sempre que no hagin retornat al seu país d’origen o de residència habitual, o que no hagin marxat a un altre país d’acollida, o que no hagin instat un procediment per obtenir l’aplicació del règim d’asil o del règim d’immigració de dret comú.

4. Per excepció del que estableix l’apartat anterior, en cas que la persona beneficiària de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria hagi instat un procediment per obtenir l’aplicació del règim d’asil o del règim d’immigració de dret comú, els beneficis d’aquest règim es mantenen, encara que la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball o de la seva pròrroga hagi finalitzat, fins que el procediment esmentat finalitzi mitjançant una resolució ferma i definitiva.

Capítol tercer. Característiques i abast de la protecció temporal i transitòria

Article 6 · Representant de la protecció temporal i transitòria

1. En el moment en què s’atorga l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria, s’atribueix a cada persona beneficiària un representant de la protecció temporal i transitòria.

2. El nombre total de representants de la protecció temporal i transitòria ha de ser de dos com a mínim i de sexe oposat, i han de disposar de la formació necessària per exercir les seves funcions. Els representants han de vetllar pel respecte de les llibertats individuals de les persones beneficiàries i s’han de comunicar amb elles en una llengua que entenguin, amb la intervenció d’un intèrpret en cas que sigui necessari. En concret, han d’assegurar-se que les persones beneficiàries entenen totes les decisions i resolucions que els són comunicades i notificades, i que disposen de l’assessorament legal oportú a l’efecte d’emprar les vies de recurs corresponents.

3. Els representants de la protecció temporal i transitòria tenen la missió de rebre individualment les persones beneficiàries majors d’edat quan arriben al territori andorrà, en nom propi i en representació dels menors d’edat dels quals són responsables, d’informar-los sobre la seva situació i sobre el país d’acollida, i de recollir totes les dades necessàries sobre la seva situació. Els representants signen conjuntament amb les persones beneficiàries el document d’acollida corresponent, que conté un breu resum sobre el país que els acull, les condicions de l’acollida, les obligacions de les persones signatàries, la finalitat i el contingut del reconeixement mèdic, les condicions de finalització del règim de protecció temporal i transitòria, les mesures de retorn forçós, les indicacions sobre el reconeixement mèdic, les adreces de referència i les altres informacions que es considerin escaients.

4. El representant de la protecció temporal i transitòria és la persona de referència de la persona beneficiària durant tota la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria.

Article 7 · Reconeixement mèdic

1. Totes les persones beneficiàries de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria s’han de sotmetre a un reconeixement mèdic del Servei Mèdic d’Immigració, el qual s’ajusta a les disposicions de l’article 8 del Reglament regulador de les revisions mèdiques, del 20 d’octubre del 2010. Aquest reconeixement s’ha de fer en el termini màxim de dos dies hàbils des del dia en què la persona beneficiària arriba al territori andorrà.

2. El Servei Mèdic d’Immigració ha d’elaborar un informe arran de cada reconeixement mèdic que s’incorpora a l’expedient de la persona beneficiària. Si la persona beneficiària presenta un problema de salut per al qual es disposa d’un tractament a Andorra i dels mitjans sanitaris adaptats a la seva situació mèdica, cal comunicar-l’hi a l’efecte de tractar-la degudament; en cas contrari, se n’ha d’informar l’organisme, l’entitat o l’estat de procedència o els països amb els quals el Principat d’Andorra té un conveni d’assistència sanitària, amb la finalitat de trobar un país que la pugui acollir temporalment i li subministri el tractament adaptat a la patologia que presenta, abans de retornar al Principat d’Andorra.

Article 8 · Autorització de sojorn o de sojorn i treball i documents de viatge

1. Les persones beneficiàries del règim de protecció temporal i transitòria reben una autorització de sojorn, o de sojorn i treball, que s’instrumentalitza mitjançant un document que les identifica i que acredita la possessió d’aquesta autorització. Les autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball tenen la mateixa durada que el règim de protecció temporal i transitòria i es prorroguen de la mateixa manera.

2. Les autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria no estan subjectes a cap condició de quota, ni als criteris de cohesió social, ni a les normes que regeixen el principi de prioritat i les excepcions que estableixen els articles 40 i 41 de la Llei 9/2012, respectivament. A més, les autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria tampoc no estan subjectes a les disposicions de l’article 46 de la Llei 9/2012, i les persones que en són beneficiàries queden eximides de l’obligació d’acreditar els antecedents penals, tal com estableix l’article 43 de la Llei 9/2012, tenint en compte que el control del risc eventual per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, i per a l’ordre públic, s’ha fet prèviament amb l’organisme, l’entitat o l’estat de procedència amb el qual el Principat d’Andorra ha subscrit els acords oportuns.

3. La persona beneficiària de la protecció temporal i transitòria pot sortir del territori andorrà, a càrrec seu, amb la comunicació prèvia al seu representant, i fent ús del document que hagi emprat per entrar-hi, llevat que hi hagi motius imperiosos de seguretat nacional o d’ordre públic que n’impedeixin la sortida. En cas que la persona beneficiària no disposi d’aquest document en el moment en què ha de viatjar a l’estranger, pot rebre un document de viatge les especificitats del qual s’han d’establir per la via reglamentària. En qualsevol cas, les peticions de sortida del territori andorrà s’han de fer amb l’antelació suficient per poder obtenir l’acord del país on es vol viatjar, en cas que aquest acord sigui necessari.

Article 9 · Accés a l’allotjament

1. El Govern ha de facilitar i promoure les accions necessàries perquè les persones beneficiàries disposin d’un allotjament i dels serveis i subministraments complementaris corresponents, com ara el mobiliari bàsic, l’electricitat, l’aigua, la calefacció i les telecomunicacions, durant tota la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria o de la seva pròrroga, tenint en consideració especialment si la persona beneficiària té una activitat assalariada, persones a càrrec o alguna discapacitat o necessitat específica.

2. L’accés a l’allotjament a què fa referència l’apartat anterior ha de prioritzar la inclusió en la comunitat de les persones beneficiàries, i també es pot materialitzar a través de l’ús i el gaudiment d’allotjaments que posin a disposició gratuïtament persones o entitats privades amb l’autorització prèvia de l’Administració.

Article 10 · Accés al treball i a la formació

1. El Govern ha de promoure les accions necessàries perquè les persones beneficiàries puguin accedir a una activitat laboral durant la vigència de l’autorització de sojorn en règim de protecció temporal i transitòria o de la seva pròrroga.

2. El Govern ha de promoure les accions necessàries perquè les persones beneficiàries que ho desitgin i que compleixin els requisits aplicables a aquest efecte puguin accedir a les formacions per a adults, els cursos de formació professional i les altres formacions que es proposin a Andorra, durant la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria o de la seva pròrroga.

Article 11 · Accés als serveis socials i sociosanitaris

1. L’atenció social i sociosanitària de les persones beneficiàries s’inicia a comptar de la seva arribada al Principat d’Andorra i durant tota la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria o de la seva pròrroga. Els representants de la protecció temporal i transitòria avaluen en cada cas el tipus i l’extensió de l’atenció social i sociosanitària requerida, tenint en compte la situació personal i familiar de la persona beneficiària.

2. El Govern ha de facilitar l’accés de les persones beneficiàries als serveis socials i sociosanitaris que estableix la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, i els ha d’atorgar les prestacions i els ajuts necessaris en funció de l’informe que hagi elaborat el representant de la protecció temporal i transitòria, tenint en consideració especialment si la persona beneficiària té una activitat assalariada, persones a càrrec o alguna discapacitat o necessitat específica, d’acord amb els requisits que estableix la Llei esmentada i la normativa reglamentària aplicable en matèria de prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris.

Article 12 · Accés a l’estructura educativa

1. El Govern ha de facilitar l’accés a l’estructura educativa de les persones beneficiàries menors d’edat, d’acord amb les preferències dels seus representants o tutors legals.

2. Les persones beneficiàries poden sol·licitar i obtenir els ajuts per a l’estudi d’acord amb les disposicions de la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi.

Article 13 · Extinció de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball

L’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria s’extingeix per les causes següents:

a) Si la persona beneficiària opta pel retorn voluntari un cop finalitza la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball o de la seva pròrroga.

b) Si la persona beneficiària renuncia expressament al règim de protecció temporal i transitòria en qualsevol moment de la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball o de la seva pròrroga.

c) Si l’autorització de sojorn o de sojorn i treball és revocada o cancel·lada pel Govern, en cas que concorri algun dels supòsits que estableix l’article 2, lletra b, segon paràgraf, números i a iv, d’aquesta Llei, tant abans com durant la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball. La decisió de cancel·lació o revocació pot ser objecte de recurs d’acord amb els terminis i els procediments que estableix l’article 158 de la Llei 9/2012. La interposició del recurs suspèn els efectes de la decisió fins que recaigui una resolució ferma i definitiva; en cas que la decisió esmentada guanyi fermesa, la persona beneficiària passa a trobar-se en situació irregular al Principat d’Andorra, amb l’obligació d’abandonar el territori nacional.

d) Si la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball ha caducat i la persona beneficiària no ha optat per cap de les opcions que estan al seu abast d’acord amb la normativa aplicable.

e) Si la persona beneficiària s’ha acollit a les disposicions de la normativa d’immigració aplicable, o a una altra forma de protecció que estableixi la normativa sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg aplicable.

Capítol quart. Retorn

Article 14 · Retorn voluntari al país d’origen

1. Quan la persona beneficiària vol retornar al seu país d’origen durant la vigència o en finalitzar la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria, o de la seva pròrroga, ho ha de comunicar al seu representant de la protecció temporal i transitòria, el qual l’ha d’informar dels riscos eventuals que pot comportar aquesta decisió.

2. Si el retorn al país d’origen és possible i es pot fer en les condicions de seguretat i dignitat oportunes, el Govern ho facilita amb la col·laboració de l’ACNUR, els organismes internacionals especialitzats, les entitats reconegudes sense ànim de lucre i/o els estats concernits.

3. En cas que la persona beneficiària manifesti la voluntat de retornar al seu país d’origen abans de la finalització de la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball, però que el retorn s’hagi de fer amb posterioritat a la finalització d’aquesta vigència, el règim de protecció temporal i transitòria atorgat es prolonga fins que s’abandona el Principat d’Andorra.

4. En cas que la persona beneficiària manifesti la voluntat de retornar al seu país d’origen en finalitzar la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball i que el retorn sigui impossible per la situació en què es troba aquest país, la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball es prorroga en els termes que estableix l’apartat 2 de l’article 3 d’aquesta Llei.

5. El retorn al país d’origen es fa tenint en compte la situació individual de la persona beneficiària, i respectant els seus drets i els de la família a la qual pertanyi i l’interès superior dels menors d’edat. En concret, en cas que s’hagin atorgat autoritzacions de sojorn o de sojorn i treball a diversos membres d’una mateixa família, el retorn al país d’origen es fa de la mateixa manera com se n’ha fet l’acollida, excepte en els casos següents:

a) Si, entretant, els menors d’edat que formen part de la família concernida han esdevingut majors d’edat i s’acullen a les disposicions de la normativa d’immigració aplicable, o a una altra forma de protecció que estableixi la normativa sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg aplicable.

b) Si, entretant, ha tingut lloc la separació matrimonial o el divorci dels cònjuges que formen part de la família.

c) Si s’esdevé qualsevol altra modificació de la situació familiar inicial que requereixi una avaluació específica.

Article 15 · Retorn voluntari al país de provinença o a un país tercer

Quan la persona beneficiària d’una autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria no pugui retornar al seu país d’origen i, al mateix temps, no es vulgui acollir a qualsevol de les opcions que li permetrien romandre al Principat d’Andorra, el Govern li ha de facilitar el retorn al país de provinença o a un país tercer on se li atorgui la possibilitat de sojornar.

Article 16 · Retorn forçós

D’acord amb el principi de no-refús, el retorn forçós de la persona beneficiària només és possible en els casos següents, després d’haver esgotat les vies de recurs previstes a l’article 158 de la Llei 9/2012 i sempre que se n’hagi fet ús:

a) Un cop ha finalitzat la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria, o la de la seva pròrroga, si la persona beneficiària no s’ha acollit a cap de les opcions que estan al seu abast d’acord amb la normativa aplicable i que li han de ser proposades pel seu representant de la protecció temporal i transitòria. Aquest retorn forçós s’ha de fer amb respecte de les obligacions internacionals i de la dignitat humana, tot aplicant les mesures d’expulsió que estableix la Llei 9/2012 cap al país d’origen, el país de provinença o un país tercer que estigui disposat a acollir aquesta persona. Tanmateix, no es pot procedir al retorn forçós si en el moment en què s’ha de fer efectiu la persona concernida no està en condicions de viatjar per motius de salut; en aquest cas, el retorn es posposa fins que estigui en condicions de fer-ho.

b) Si s’esdevé qualsevol dels supòsits que preveu l’article 13, lletra c, d’aquesta Llei.

Article 17 · Fi dels beneficis de la protecció temporal i transitòria

El retorn al país d’origen, al país de provinença o a un país tercer, sigui de forma voluntària, sigui de manera forçosa, posa fi als beneficis que es deriven de l’atorgament de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria.

jurisprudència.ad·Llei 4/2018, del 22 de març, de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries

Totes les lleis·© 2026 Jurisprudència.ad