Llei 13/2019, del 15 de febrer, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació

45 articles · 3versions · Text oficial consolidat

/

Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei

Article 1 · Objecte

Aquesta Llei té per objecte garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, en desenvolupament de l’article 1, apartat 2, i de l’article 6 de la Constitució. A aquest efecte, la Llei estableix els principis d’actuació dels poders públics i les mesures adreçades a intervenir, reeducar, prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació en els sectors públic i privat.

Article 2 · Àmbit subjectiu d’aplicació

Sentències

1. Les obligacions que estableix aquesta Llei són aplicables a les administracions públiques i als organismes i les entitats que hi són adscrits o vinculats o que en són dependents.

2. Aquesta Llei és aplicable igualment a les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que resideixin, estiguin o actuïn en l’àmbit territorial d’Andorra, qualsevol que sigui la seva nacionalitat, domicili o residència, en els termes i amb l’abast que s’hi preveuen.

3. Aquesta Llei s’adreça especialment a les dones, que pateixen històricament una situació de desigualtat estructural respecte dels homes, derivada d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i a les persones integrants de col·lectius en una situació de més vulnerabilitat. Tenen la consideració de persones en una situació de més vulnerabilitat, entre d’altres, les que integren els col·lectius següents:

a) Infants, adolescents i joves.

b) Gent gran.

c) Persones amb discapacitat.

d) Persones nouvingudes.

e) Persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i altres (d’ara endavant, “LGTBI i altres”).

Article 3 · Àmbit objectiu d’aplicació

Sentències

Aquesta Llei s’aplica a tots els àmbits de la vida econòmica, social, cultural i política, i especialment en les esferes següents:

a) L’accés a la Funció Pública i l’ocupació en el sector privat.

b) La negociació col·lectiva.

c) El treball per compte propi.

d) Les organitzacions polítiques, sindicals, empresarials, professionals i d’interès social o econòmic.

e) La participació cívica i social.

f) L’educació.

g) L’atenció sanitària.

h) Els serveis socials i sociosanitaris.

i) L’accés a la justícia.

j) L’habitatge.

k) Els establiments i els espais oberts al públic.

l) L’oferta pública de béns i serveis.

m) Els mitjans de comunicació social, la publicitat i la societat de la informació.

n) La cultura.

Títol II. Dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació

Capítol primer. Significació i abast del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació

Article 4 · Significació del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació

Sentències

1. Es reconeix el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació.

2. Ningú́ no pot ser discriminat per raó d’ascendència o naixement, nacionalitat o manca de nacionalitat, origen nacional, racial o ètnic, color, sexe o gènere femení́, religió́, convicció́ o opinió́ filosòfica, política o sindical, llengua, edat, discapacitat, orientació́ sexual, identitat o expressió́ de gènere, o qualsevol altra condició́ o circumstància personal o social.

3. Queda prohibida tota disposició, conducta, acte o pràctica que atempti, per acció o per omissió, contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació.

4. No es considera discriminatòria una diferència de tracte basada en alguna de les causes previstes en aquesta Llei quan es pugui justificar objectivament per una finalitat legítima i constitueixi un mitjà idoni, necessari i proporcionat per assolir aquesta finalitat.

Article 5 · Abast del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació

Sentències

1. El dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació informa, amb caràcter transversal, l’actuació de tots els poders públics. Les administracions públiques l’han d’integrar en l’adopció i l’execució de totes les disposicions normatives i les polítiques públiques. En particular, els poders públics i les administracions públiques han d’integrar el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en totes les seves actuacions i en l’adopció i l’execució de les disposicions normatives i les polítiques públiques.

2. Les persones físiques o jurídiques del sector privat estan obligades a aplicar i respectar el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en totes les seves actuacions relacionades amb les disposicions d’aquesta Llei.

Capítol segon. Definicions bàsiques

Article 6 · Discriminació directa i indirecta

Sentències

1. S’entén per discriminació directa qualsevol diferència de tracte menys favorable basada en una de les causes previstes en aquesta Llei i que manca de justificació objectiva i raonable, és a dir, que no persegueix una finalitat legítima o en què no hi ha proporcionalitat entre els mitjans emprats i la finalitat perseguida.

2. S’entén per discriminació indirecta el fet que un factor aparentment neutre, com ara una norma, un criteri o una pràctica, no pugui ser respectat amb la mateixa facilitat per persones que pertanyen a un grup determinat per qualsevol de les causes previstes en aquesta Llei i els desafavoreixi, llevat que aquest factor tingui una justificació objectiva, raonable i proporcionada tal com es defineix a l’apartat anterior.

Article 7 · Discriminació per associació i discriminació per error

Sentències

1. La discriminació per associació és la situació en què una persona és objecte de discriminació com a conseqüència de la seva relació amb una persona o un grup de persones per raó de les causes previstes en aquesta Llei.

2. La discriminació per error és la situació en què una persona és objecte de discriminació com a conseqüència d’una apreciació errònia sobre les seves característiques per raó de les causes previstes en aquesta Llei.

Article 8 · Discriminació múltiple

Sentències

La discriminació múltiple és la situació en què una persona és objecte de discriminació com a conseqüència de la concurrència o la interacció de diverses causes de discriminació que preveu aquesta Llei, i que genera una forma específica de discriminació.

Article 9 · Assetjament discriminatori, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe

Sentències

1. L’assetjament discriminatori és qualsevol comportament basat en alguna de les causes de discriminació que preveu aquesta Llei, amb l’objectiu o l’efecte d’atemptar contra la dignitat i la integritat física, psíquica o moral d’una persona i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

2. Sense perjudici del que disposa el Codi penal, als efectes d’aquesta Llei l’assetjament sexual es defineix com qualsevol comportament, verbal, no verbal o físic, de naturalesa sexual, adreçat contra una dona, que tingui la finalitat o produeixi l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

3. Constitueix assetjament per raó de sexe qualsevol comportament realitzat en funció del sexe o gènere femení, amb la finalitat o l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

4. El condicionament d’un dret o d’una expectativa de dret a l’acceptació d’una situació constitutiva d’assetjament sexual o d’assetjament per raó de sexe constitueix una conducta discriminatòria per raó de sexe.

5. Constitueixen conductes discriminatòries per raó de sexe l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe.

Article 10 · Discriminació per raó d’embaràs o maternitat

Sentències

Constitueix discriminació per raó de sexe qualsevol tracte desfavorable envers les dones relacionat amb l’embaràs o la maternitat.

Article 11 · Violència de gènere envers les dones

Sentències

S’entén per violència de gènere envers les dones una violació dels drets humans i un tipus de discriminació contra les dones, i designa tots els actes de violència basats en el gènere que comporten o són susceptibles de comportar per a les dones danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloent-hi l’amenaça de dur a terme aquests actes, i la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant en la vida pública com en la privada.

Article 12 · Discriminació en l’accés a béns i serveis

Sentències

1. Constitueix discriminació en l’accés als béns i serveis el fet de donar a una persona o a un grup de persones un tracte diferent i desfavorable respecte a altres, en funció d’un o més trets o característiques o de la seva pertinença a un grup determinat a l’hora d’accedir a qualsevol bé o servei públic o privat, com ara en l’accés a l’habitatge, l’educació, la sanitat o als locals d’oci i de temps lliure.

2. No constitueix discriminació en l’accés a béns i serveis els esdeveniments no-mixtes que pugui realitzar un col·lectiu determinat sempre i quan el seu objectiu sigui fomentar la no-discriminació en totes les formes previstes.

Article 13 · Principi d’igualtat retributiva per raó de sexe

Sentències

1. El principi d’igualtat retributiva per raó de sexe implica l’obligació de pagar per la prestació d’un treball d’igual valor la mateixa retribució, qualsevol que sigui la naturalesa d’aquesta retribució, sense que es pugui produir cap mena de discriminació per raó de sexe femení en cap dels elements o les condicions de la prestació esmentada.

2. Són d’igual valor les feines que exigeixen de les persones treballadores un conjunt comparable de coneixements professionals, de capacitats i d’esforços, de responsabilitats, i de càrrega física, mental i psicosocial.

Article 14 · Ordre de discriminar i represàlia discriminatòria

Sentències

1. S’entén per ordre de discriminar qualsevol instrucció duta a terme per una autoritat, un òrgan o un superior jeràrquic que impliqui la discriminació per alguna de les causes que preveu aquesta Llei.

2. Constitueix una represàlia discriminatòria qualsevol tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra una persona com a conseqüència de la presentació d’una queixa, reclamació, denúncia o recurs, de qualsevol tipus, adreçat a evitar, disminuir o denunciar qualsevol tipus de greuge o discriminació o l’assetjament al que la persona denunciant és sotmesa o ha estat sotmesa.

3. També constitueix una represàlia discriminatòria qualsevol tracte advers o efecte negatiu que es produeixi contra una persona que col·labori o participi en un procediment iniciat arran d’aquesta queixa, reclamació, denúncia, demanda o recurs.

Article 15 · Discapacitat i ajustos raonables

Sentències

1. Als efectes d’aquesta Llei, són persones amb discapacitat les que presenten deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials, a llarg termini, que en interactuar amb diverses barreres poden impedir la seva plena i efectiva participació en la societat, en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania.

2. Els ajustos raonables són les mesures d’adequació física, social i actitudinal que, d’una manera eficaç i pràctica, i sense que comportin una càrrega desproporcionada, faciliten l’accessibilitat i la participació d’una persona amb discapacitat en igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania.

3. L’actuació consistent a impedir l’adopció d’ajustos raonables constitueix discriminació per raó de discapacitat.

Article 16 · Victimització secundària

Sentències

La victimització secundària es defineix específicament com les conseqüències derivades d’una deficient o incompleta actuació dels serveis públics o per la omissió dels mateixos, en els que a la víctima se li provoca un greuge addicional al propi acte discriminatori o violent on la seva integritat moral, física, psicològica, política, social o laboral s’ha vist perjudicada. La victimització secundària necessita d’un pla integral que contingui reglaments i protocols d’actuació que la regulin.

Article 17 · Accions positives

Sentències

Es defineixen com a accions positives les mesures que suposen una diferència de tracte adreçada a corregir i compensar situacions patents de desigualtat de fet i de discriminació per alguna de les causes previstes en aquesta Llei. Aquestes mesures han de ser raonables i proporcionades en relació amb la finalitat que pretenguin complir i, en tot cas, només resulten aplicables mentre persisteixi la situació de desigualtat i de discriminació que es pretén corregir.

Títol III. Defensa i promoció del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació

Capítol primer. Garanties bàsiques del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació

Article 18 · Prevenció, detecció i cessament de la discriminació

Sentències

1. La protecció eficaç enfront la discriminació obliga les administracions públiques i les altres entitats públiques, així com les empreses i les altres entitats del sector privat, a aplicar mètodes i instruments suficients per detectar-la i a adoptar mesures preventives i reactives adequades adreçades a abordar i fer cessar les situacions de discriminació.

2. L’incompliment de les obligacions previstes a l’apartat anterior dona lloc a responsabilitat administrativa, civil pels danys i perjudicis que se’n puguin derivar, i, si escau, penal.

Article 19 · Conseqüències dels actes discriminatoris

Sentències

1. Les disposicions, els actes i les clàusules dels negocis jurídics que constitueixin o causin discriminació per alguna de les causes previstes en aquesta Llei es consideren nuls i sense efecte, i generen responsabilitat administrativa, civil pels danys i perjudicis que se’n puguin derivar i, si escau, penal.

2. La persona o l’entitat que causi o toleri una situació de discriminació per alguna de les causes previstes en aquesta Llei respon del dany ocasionat mitjançant una indemnització que inclou la reparació de tots els danys i perjudicis derivats de l’acte discriminatori. També són responsables del dany ocasionat les administracions públiques i les empreses quan la discriminació es produeixi dins el seu àmbit d’organització i direcció, qualsevol que sigui el subjecte actiu de la discriminació, i sempre que no hagin adoptat les mesures preventives i reactives que estableix l’article 17.

Article 20 · Garantia d’indemnitat

Sentències

1. Es considera un acte de discriminació qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència de la presentació per part seva d’una queixa, reclamació, denúncia, demanda judicial o recurs, de qualsevol tipus, adreçat a impedir la seva discriminació i a exigir el compliment efectiu del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació.

2. També es considera un acte de discriminació qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència d’haver intervingut com a testimoni en un procés judicial o administratiu adreçat a impedir la discriminació o a exigir el compliment efectiu del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació. Aquesta protecció s’estén a les persones que intervinguin com a testimonis en un procediment intern de denúncia o queixa d’una situació d’assetjament sexual o per raó de sexe, o per qualsevol altre motiu de discriminació previst en aquesta Llei.

Article 21 · Mesures d’acció positiva

Sentències

1. Amb la finalitat de fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, els poders públics han d’adoptar mesures específiques a favor de determinats grups de persones o col·lectius per corregir i compensar una situació patent de desigualtat de fet i de discriminació en què es puguin trobar i, en particular, a favor de les dones i de les persones que integren els col·lectius relacionats a l’apartat 3 de l’article 2.

2. Aquestes mesures han de ser raonables i proporcionades en relació amb la finalitat que pretenguin complir i, en tot cas, només resulten aplicables mentre persisteixi la situació de desigualtat i de discriminació que es pretén corregir.

Capítol segon. Tutela judicial

Article 22 · Abast de la tutela judicial

Sentències

1. La tutela judicial enfront de vulneracions del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació abasta l’adopció de totes les mesures necessàries per eliminar la discriminació i, en particular, l’adopció de mesures cautelars, el cessament immediat de l’actuació contrària al dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació o, si escau, la prohibició d’interrompre una conducta o l’obligació de realitzar una activitat omesa, i el restabliment de la persona perjudicada en la integritat del seu dret, així com la reparació de les conseqüències derivades de l’acció o omissió del subjecte responsable, inclosa la indemnització dels danys i perjudicis.

2. Les mesures cautelars poden incloure la suspensió dels efectes de l’acte impugnat, així com qualsevol altra mesura necessària per garantir l’efectivitat de la tutela judicial que pugui acordar-se mitjançant la sentència que posi fi al procés.

Article 23 · Accés a la justícia i legitimació processal

Sentències

1. Qualsevol persona pot accedir als tribunals de justícia per sol·licitar la tutela del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per alguna de les causes previstes en aquesta Llei.

2. La legitimació per intervenir en els processos judicials civils i administratius que tinguin per objecte la defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació correspon a la persona o les persones afectades.

3. En els termes establerts per les lleis processals, també estan legitimades per intervenir en els processos judicials civils i administratius, en nom i interès de les persones afiliades o associades, i sempre que comptin amb la seva autorització, les organitzacions sindicals, les associacions professionals de persones treballadores autònomes, les organitzacions de persones consumidores i usuàries, i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció dels drets humans i desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o de difícil determinació, sense perjudici de la legitimació processal de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.

Article 24 · Ministeri Fiscal

Sentències

El Ministeri Fiscal sempre és part en els processos judicials en defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, i pot interessar l’adopció, si escau, de les mesures necessàries per depurar les conductes delictives que s’hagin pogut cometre.

Article 25 · Inversió de la càrrega de la prova

Sentències

1. En els processos en què la part actora al·legui discriminació i aporti indicis fonamentats sobre la seva existència, correspon a la part demandada aportar una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de la seva proporcionalitat. A aquests efectes, l’òrgan judicial, d’ofici o a instància de part, pot demanar un informe dels organismes públics competents en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació.

2. L’apartat anterior no és aplicable als processos penals ni als procediments administratius sancionadors.

Article 26 · Indemnització dels danys i perjudicis

Sentències

1. Quan la sentència declari l’existència de la vulneració del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, l’òrgan judicial ha de pronunciar-se sobre la quantia de la indemnització que correspongui a la part demandant, en funció tant del dany moral vinculat a la vulneració del dret fonamental com dels danys i perjudicis materials que se’n derivin.

2. Un cop acreditada la situació de discriminació, es presumeix l’existència de dany moral, i s’ha de fixar la seva quantia atenent les circumstàncies concretes del cas i la gravetat de la conducta i dels seus efectes.

Capítol tercer. Tutela administrativa i institucional

Article 27 · Tutela administrativa

Sentències

1. El ministeri responsable dels afers socials és competent, amb caràcter general, per tramitar i investigar les denúncies relatives a la vulneració del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació i, si escau, per incoar el procediment administratiu sancionador corresponent. No obstant això, quan d’acord amb una norma sectorial aplicable un altre ministeri tingui atribuïda la competència sancionadora en la matèria sobre la qual recaigui la conducta presumptament lesiva del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, correspon a aquest ministeri tramitar i investigar la denúncia i, si escau, incoar el procediment administratiu sancionador corresponent.

2. En tot cas, quan la denúncia es basi en una conducta tipificada com a infracció administrativa en aquesta Llei, però aquesta conducta no estigui prevista com a infracció administrativa per la norma sectorial aplicable, correspon al ministeri responsable dels afers socials tramitar i investigar la denúncia i, si escau, incoar el procediment administratiu sancionador corresponent.

3. Quan una autoritat pública, en ocasió de l’exercici de les seves competències, tingui coneixement d’una situació de discriminació de les previstes en aquesta Llei, ha de decidir necessàriament que s’investiguin les circumstàncies del cas i, si escau, que s’adoptin les mesures oportunes per eliminar la discriminació. Tanmateix, en el supòsit que no sigui competent per fer-ho, ha de comunicar els fets de forma immediata a l’autoritat competent, d’acord amb el que s’estableix als apartats 1 i 2 anteriors.

4. Poden intervenir com a part interessada en els procediments administratius, en interès de la persona o les persones afectades, i sempre que comptin amb la seva autorització, les organitzacions sindicals, les associacions professionals de persones treballadores autònomes, les organitzacions de persones consumidores i usuàries, i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció dels drets humans i desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o difícil de determinar, sense perjudici de la legitimació de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.

Article 28 · Tutela institucional

Sentències

1. El Raonador del Ciutadà és l’òrgan competent per rebre i tramitar les queixes i les reclamacions que concerneixen les relacions dels ciutadans i les ciutadanes amb les administracions públiques i les altres entitats públiques, i amb les persones o les entitats privades, en relació amb la defensa i la protecció del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació.

2. El Raonador del Ciutadà ha de vetllar perquè l’actuació de les persones o les entitats públiques o privades, inclosos els mitjans de comunicació, respectin la igualtat de totes les persones i perquè s’adoptin les mesures necessàries per evitar qualsevol tipus de discriminació, directa o indirecta, per algun o alguns dels motius previstos en aquesta Llei.

3. El Raonador del Ciutadà pot actuar d’ofici o a instància de part. No obstant això, no pot intervenir arran de les queixes i les reclamacions que se li plantegin en assumptes en els quals s’hagi instat un procés davant un òrgan judicial, ni pot anul·lar o modificar un acte administratiu, i s’ha de limitar a fer les recomanacions i els suggeriments que estimi oportuns.

4. El procediment d’actuació del Raonador del Ciutadà es regeix per la normativa específica aplicable.

Capítol quart. Promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació

Article 29 · Observatori de la Igualtat

Sentències

1. Es crea l’Observatori de la Igualtat, que té per objecte la informació, la recollida i la interpretació de dades, recursos i estudis, i l’avaluació sobre la igualtat i la no-discriminació a Andorra. Aquest Observatori queda integrat dins el ministeri competent en matèria d’igualtat o, si no n’hi ha, a la secretaria d’Estat en matèria d’igualtat 2. L’Observatori de la Igualtat ha d’incloure sistemàticament la variable de sexe en les estadístiques, les enquestes i la recollida de dades que porti a terme, i ha d’explotar aquestes dades de manera que es puguin conèixer les diferents situacions, condicions, aspiracions i necessitats de les dones i els homes en els diferents àmbits d’intervenció.

3. El règim de funcionament, les competències, la composició i les altres particularitats de l’Observatori de la Igualtat s’estableixen per la via reglamentària.

Article 30 · Pla integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació

Sentències

El Govern, a proposta del ministeri responsable dels afers socials, ha d’aprovar amb una periodicitat quadriennal un pla integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació que aglutini diferents mesures adreçades a les dones i als col·lectius en una situació de més vulnerabilitat a què fa referència l’apartat 3 de l’article 2, i que prioritzi la integració dels recursos i serveis existents i que inclogui una guia pràctica pels professionals. Aquest pla ha d’integrar, entre d’altres, el Programa d’inserció laboral, el Programa d’inclusió social de les persones nouvingudes i el Programa per a la igualtat efectiva de les dones i els homes, a què fan referència els articles 30, 31 i 32, respectivament.

Article 31 · Programa pel foment de l’ocupabilitat

Sentències

El Govern, a proposta dels ministeris responsables de l’ocupació i dels afers socials, ha d’aprovar amb una periodicitat quadriennal un programa pel foment de l’ocupabilitat adreçat a les dones, a les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat a què fa referència l’apartat 3 de l’article 2, i a les persones en situació o en risc d’exclusió social, amb la finalitat de planificar, coordinar i controlar els diferents itineraris d’inserció sociolaboral, així com les diferents accions ocupacionals i altres projectes vinculats. Aquest programa ha d’integrar l’Estratègia d’inserció laboral de les persones amb discapacitat i s’ha de fer en coherència amb l’Estratègia andorrana per a l’ocupació.

Article 32 · Programa d’inclusió social de les persones nouvingudes

Sentències

El Govern, a proposta dels ministeris responsables de la immigració i dels afers socials, ha d’aprovar amb una periodicitat quadriennal un programa d’inclusió social de les persones nouvingudes amb l’objectiu d’afavorir la seva integració en tots els àmbits de la vida social a través del foment de la interacció amb el seu entorn i el reconeixement del seu valor cultural i social.

Article 33 · Programa per a la igualtat efectiva de les dones i els homes

Sentències

El Govern i els comuns, a proposta del ministeri competent en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació, han d’aprovar amb una periodicitat quadriennal un programa per fomentar la igualtat efectiva de les dones i els homes en llurs àmbits respectius. Aquests programes han d’incloure mesures específiques per afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral.

Article 34 · Campanyes i programes de sensibilització i formació

Sentències

El Govern, a proposta del ministeri responsable dels afers socials, ha d’impulsar campanyes de sensibilització, informació, formació i promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació en tots els àmbits de la vida social. Aquestes accions, que es poden portar a terme en col·laboració amb els mitjans de comunicació, han d’incloure com a finalitat específica l’educació en el respecte a la igualtat de tracte i a la no-discriminació entre les dones i els homes, i han de fer un ús intensiu dels nous espais públics de comunicació a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Article 35 · Contractació pública i clàusules socials

Sentències

Les administracions públiques han de promoure la inclusió de clàusules de caràcter social adreçades a eradicar les desigualtats socials en la contractació pública d’obres i serveis, amb l’objectiu d’implicar i corresponsabilitzar el sector empresarial en la lluita contra les desigualtats i fomentar, alhora, una contractació pública socialment responsable. Aquestes clàusules socials s’han d’incloure, en la mesura del possible, com a criteri d’adjudicació dels contractes del sector públic i com a condició especial d’execució de l’obra o el servei.

Article 36 · Plataforma d’Entitats Socials

Sentències

El Govern, a proposta del ministeri responsable dels afers socials, ha de donar suport a la Plataforma d’Entitats Socials o a qualsevol altre tipus d’organització que aglutini i representi el sector social andorrà, com a instrument de participació i relació amb la ciutadania, les entitats socials i les administracions públiques, amb l’objectiu de disposar d’una xarxa estable de col·laboració i comunicació mútues.

Títol IV. Règim sancionador

Article 37 · Objecte i àmbit d’aplicació

Sentències

1. Aquest títol té per objecte establir el règim d’infraccions i sancions en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació, en defecte d’una norma sectorial específica d’aplicació preferent.

2. En particular i sense caràcter exhaustiu, els àmbits que es regeixen pel seu propi règim d’infraccions i sancions, sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de l’article 45, són els següents:

a) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en l’àmbit de les relacions laborals.

b) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en l’àmbit de l’ocupació.

c) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris.

d) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en l’àmbit de les entitats i els serveis públics i privats que prestin els seus serveis a persones amb discapacitat.

e) Les conductes atemptatòries contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació en l’àmbit educatiu.

Article 38 · Concurrència d’actuacions amb la jurisdicció penal

Sentències

1. En els supòsits en què la conducta objecte d’una de les infraccions que regula aquesta Llei pugui ser constitutiva d’una infracció penal, l’Administració ha d’iniciar les accions penals que escaiguin i, al mateix temps, ha de suspendre la tramitació del procediment sancionador, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

2. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a l’òrgan sancionador.

Article 39 · Infraccions

Sentències

1. Les infraccions en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació es qualifiquen de lleus, greus o molt greus.

2. Tenen la consideració d’infraccions lleus les conductes que incorrin en irregularitats formals per l’incompliment del que estableix aquesta Llei i la normativa que la desenvolupi, sempre que no generin un efecte discriminatori.

3. Tenen la consideració d’infraccions greus:

a) L’obstrucció de l’actuació dels serveis d’inspecció de les administracions públiques o la negativa a col·laborar-hi.

b) Els actes o les omissions que constitueixin una discriminació, directa o indirecta, per les causes previstes en aquesta Llei.

c) Qualsevol conducta de represàlia o tracte advers contra una persona com a conseqüència d’haver presentat una queixa, una reclamació, una denúncia, una demanda o un recurs de qualsevol tipus dirigit a impedir-ne la discriminació o a exigir el compliment efectiu del dret d’igualtat de tracte i de no-discriminació.

d) Qualsevol tracte advers o efecte negatiu contra una persona com a conseqüència d’haver intervingut com a testimoni en un procés judicial o administratiu adreçat a impedir la discriminació o a exigir el compliment efectiu del dret d’igualtat de tracte i de no-discriminació, incloent-hi les persones que hagin intervingut com a testimonis en un sistema de queixa o denúncia intern d’una situació d’assetjament discriminatori en el marc d’un protocol per prevenir i abordar les conductes d’assetjament.

e) L’incompliment d’un requeriment administratiu específic, que no constitueixi una exigència formal, formulat per l’òrgan administratiu al qual correspongui l’exercici de les competències necessàries per donar compliment a les previsions d’aquesta Llei.

f) La comissió d’una tercera infracció lleu o més, sempre que en el termini dels dos anys anteriors la presumpta persona infractora ja hagi estat sancionada per dos infraccions lleus mitjançant una resolució administrativa ferma.

4. Tenen la consideració d’infraccions molt greus:

a) Els actes o les omissions que constitueixin discriminació múltiple.

b) Les conductes d’assetjament discriminatori, incloent-hi l’assetjament sexual i per raó de sexe.

c) La pressió greu exercida sobre l’autoritat, un o una agent d’aquesta autoritat, el personal funcionari o un empleat o una empleada públics, en l’exercici de les potestats administratives per executar les mesures que preveu aquesta Llei.

d) La comissió d’una tercera infracció greu o més, sempre que en el termini dels dos anys anteriors la presumpta persona infractora ja hagi estat sancionada per dos infraccions greus mitjançant una resolució administrativa ferma.

Article 40 · Sancions

Sentències

Les infraccions que estableix aquesta Llei són sancionades amb multes d’acord amb la graduació següent:

a) Les infraccions lleus se sancionen amb una multa d’entre 100 i 500 euros.

b) Les infraccions greus se sancionen amb una multa d’entre 501 i 3.000 euros.

c) Les infraccions molt greus se sancionen amb una multa d’entre 3.001 i 24.000 euros.

Article 41 · Criteris de graduació de les sancions

Sentències

1. Per determinar l’import de les sancions, s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) La intencionalitat de la persona infractora.

b) La naturalesa dels danys causats.

c) La permanència o la transitorietat de les repercussions de la infracció.

d) El nombre de persones afectades.

e) El grau de participació en la comissió de la infracció.

f) La repercussió social de les infraccions i el grau de difusió dels mitjans emprats.

g) La reincidència, per la comissió de més d’una infracció de la mateixa naturalesa, quan així s’hagi declarat mitjançant una resolució administrativa ferma.

h) El benefici econòmic que s’hagi generat per a la persona autora de la infracció.

i) La condició d’autoritat, agent d’aquesta autoritat, personal funcionari o empleat o empleada pública de la persona infractora.

j) La condició de menor d’edat o de persona amb discapacitat de la víctima.

2. Quan de la comissió d’una infracció se’n derivi necessàriament la comissió d’una altra o unes altres infraccions, s’ha d’imposar la sanció corresponent a la infracció més greu.

Article 42 · Sancions accessòries

Sentències

Quan les infraccions siguin molt greus, l’òrgan que resolgui l’expedient sancionador, mitjançant una resolució motivada, pot imposar com a sanció accessòria, a més de la multa que escaigui, la prohibició de rebre ajuts o subvencions per un període de tres anys com a màxim, o la prohibició de contractar amb l’Administració i els ens públics que en depenen per un període de dos anys com a màxim.

Article 43 · Prescripció

Sentències

1. Les infraccions previstes en aquesta Llei prescriuen al cap d’un any si són lleus, al cap de tres anys si són greus i al cap de cinc anys si són molt greus. El termini de prescripció es comença a comptar des del darrer dia en el qual s’ha comès la infracció.

2. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap d’un any, les imposades per infraccions greus al cap de dos anys i les imposades per infraccions molt greus al cap de tres anys. El termini de prescripció es comença a comptar des de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució per la qual s’imposa la sanció.

Article 44 · Extinció de la responsabilitat

Sentències

La responsabilitat derivada de les infraccions que estableix aquesta Llei s’extingeix pel pagament o el compliment de la sanció, per la prescripció de la infracció o la sanció i per la defunció de la persona interessada.

Article 45 · Procediment sancionador

Sentències

1. En defecte d’un règim sancionador específic establert per una norma sectorial, la incoació i la instrucció dels expedients sancionadors, així com la imposició de les sancions corresponents, correspon al ministeri responsable dels afers socials. D’altra banda, si la conducta atemptatòria contra el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació no està prevista com una infracció administrativa en la norma sectorial corresponent, però aquesta conducta es troba tipificada com una infracció administrativa en aquesta Llei, la competència sancionadora sobre aquesta conducta recau també en el ministeri responsable dels afers socials, d’acord amb el que disposa l’article 26.

2. Quan el ministeri responsable dels afers socials consideri que la potestat sancionadora correspon a un altre òrgan de l’Administració, ho ha de posar en coneixement d’aquest òrgan i li ha de traslladar l’expedient corresponent.

3. En defecte de règim sancionador específic establert per una norma sectorial, el procediment sancionador es regula pel Codi de l’Administració i el Reglament regulador del procediment sancionador, amb les especialitats regulades a l’apartat següent.

4. En els casos en què s’aporti un principi de prova del qual s’infereixi que una de les infraccions que preveu aquesta Llei l’hagi pogut cometre una autoritat o el personal al servei de les administracions públiques, l’òrgan administratiu competent, quan en tingui coneixement, ha d’adoptar les mesures provisionals que siguin oportunes perquè desaparegui la situació de discriminació. Així mateix, ha d’iniciar el procediment disciplinari corresponent respecte de la persona presumptament responsable, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable, o el procediment sancionador previst en aquesta Llei quan la persona presumptament responsable sigui una autoritat o un càrrec públic que no tingui la condició de personal al servei de les administracions públiques.

5. Si de la instrucció del procediment sancionador corresponent en resulta responsable l’autoritat o el personal al servei de les administracions públiques, els fets declarats provats en la resolució que posa fi al procediment vinculen l’administració corresponent en el procediment de responsabilitat patrimonial que ha d’instruir per determinar la indemnització que, si escau, sigui procedent pels danys i perjudicis que s’hagin pogut ocasionar a favor de qui hagi resultat víctima de la discriminació.

jurisprudència.ad·Llei 13/2019, del 15 de febrer, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació