1. Si la dona gestant està casada o es troba en unió estable de parella amb una altra dona, s’ha d’inscriure la filiació materna del nadó respecte de la seva muller o parella sempre que el naixement s’hagi produït després de la celebració del matrimoni o de la constitució de la unió i dins dels tres-cents dies naturals següents a la dissolució del matrimoni, l’extinció de la unió estable o la separació judicial o de fet de la parella. L’acreditació d’una separació de fet de més llarga durada que obsti a la inscripció s’ha d’efectuar en expedient registral, a instància de qualsevol dels cònjuges o membres de la parella.
2. La muller o parella en unió estable de la dona gestant pot formular una declaració, que s’ha de presentar en el Registre Civil dins dels sis mesos següents al naixement, a fi de desconèixer la seva maternitat, manifestant que la concepció del nadó no va ser consentida per ella i no va tenir lloc d’acord amb els requisits previstos a la Llei qualificada de tècniques de reproducció assistida.
3. A manca de matrimoni o d’unió estable de parella, i també si el naixement ha tingut lloc després dels tres-cents dies naturals següents a la dissolució del matrimoni, a l’extinció de la unió estable o a la separació judicial o de fet de la parella, es pot inscriure la maternitat de la cònjuge o parella no gestant si la reconeix en qualsevol de les formes previstes per la legislació civil. Si el reconeixement no es fa dins del termini establert per a la inscripció del naixement, cal el consentiment de la mare gestant o, en el seu defecte, l’aprovació judicial en procediment de jurisdicció voluntària, havent estat aquesta escoltada.