1. El temps en què la persona assalariada, fora del lloc de treball, ha de romandre a disposició de l’empresa, ja sigui mitjançant guàrdies localitzables, ja sigui mitjançant un altre sistema, no es considera temps de treball efectiu als efectes del còmput horari de la jornada legal de treball.
En el sector sanitari i sociosanitari, ateses les necessitats assistencials, s’entén per temps a disposició de l’empresa la guàrdia d’atenció continuada que fa possible la localització i la presència immediata per desenvolupar una activitat assistencial de caràcter urgent.
2. El temps de disposició s’ha de pactar expressament per escrit en el contracte i es remunera amb una prima que en cap cas no pot ser inferior al 25% del salari base que es determini per acord o conveni col·lectiu d’empresa o, en cas contrari, del salari fix pactat per la jornada legal de treball. Aquesta prima de temps a disposició de l’empresa té, a tots els efectes, la consideració de salari variable.
3. El temps efectivament treballat durant el període en què la persona assalariada ha de romandre a disposició de l’empresa es retribueix de la mateixa manera que les hores de treball efectiu, i no té la consideració d’hores extraordinàries si, afegides a la resta d’hores de treball efectiu, el total d’hores no supera la jornada legal o pactada de treball.
4. En el sector sanitari o sociosanitari, el temps efectivament treballat durant el període en què la persona assalariada ha de romandre a disposició de l’empresa pot ser objecte de regulació als acords o convenis col·lectius d’empresa corresponents, però a l’efecte d’aquesta Llei no té la consideració d’hores extraordinàries.