1. Els assalariats tenen dret a gaudir dels dies festius establerts al calendari laboral, degudament remunerats, d’acord amb les disposicions vigents en cada moment i els usos i costums de cada sector.
2. A banda dels dies festius esmentats, per acord o conveni col·lectiu d’empresa, o si ho pacten les parts, en el cas que hi hagi un o dos dies laborables entre festius es poden considerar els dits dies com a festius, i la persona assalariada ha de recuperar les hores de treball no realitzades amb l’ampliació corresponent d’horari els dies posteriors o anteriors. En tot cas, per a la recuperació s’ha de respectar el dia de descans setmanal obligatori i la durada màxima diària ordinària de treball que no pot excedir les deu hores.
3. En el supòsit de treball en llocs diferents, alternatius o successius, correspon a l’empresa fixar els dies festius parroquials que ha de fer la persona assalariada, tenint en compte la seu social de l’empresa o la ubicació geogràfica del lloc de la prestació de la persona assalariada.
En qualsevol cas, el total anual de dies festius parroquials no pot ser inferior al nombre mínim de dies festius fixats pel comú de la parròquia on es troba radicada l’empresa.