1. El període de vacances s’ha d’iniciar en un dia que sigui laborable per a la persona assalariada i, a partir d’aquesta data, es compten com a dies de vacances tots els dies transcorreguts fins al dia anterior a la reincorporació de la persona assalariada a les seves funcions. No obstant això, si s’ha convingut o acordat la substitució per vint-i-dos dies laborables per any, no es compten els dies festius.
2. El període anual de vacances es fixa per acord o conveni col·lectiu d’empresa, o mitjançant pacte entre l’empresa i la persona assalariada. A manca de pacte entre les parts o d’acord o conveni, o si no es regula aquesta qüestió, correspon a l’empresa fixar el període anyal de vacances, d’acord amb les necessitats i l’organització de l’empresa.
3. Per acord o conveni col·lectiu d’empresa, o mitjançant pacte entre l’empresa i la persona assalariada, les vacances es poden fraccionar. En tot cas, els fraccionaments de les vacances han de permetre la realització d’almenys catorze dies naturals seguits, o deu dies laborables seguits si s’han substituït els trenta dies naturals per any de vacances per vint-i-dos dies laborables per any de vacances.
4. El període de vacances que correspongui a cada persona assalariada s’ha d’inscriure al pla horari amb una antelació mínima de quaranta-cinc dies naturals. El període fixat per a les vacances no pot ser modificat llevat de pacte entre la persona assalariada i l’empresa. Excepcionalment, per raons extraordinàries o de força major, l’empresa pot modificar el període fixat per a les vacances, sempre que avisi a la persona assalariada amb una antelació mínima de quinze dies naturals.
5. Les vacances s’han de realitzar dins l’any natural o, excepcionalment, durant el primer trimestre de l’any següent.
6. En els contractes de durada determinada dirigits a campanyes o de temporada i fixos discontinus d’una durada màxima de sis mesos, es pot pactar que les vacances es retribuiran en la quitança en el moment de la finalització de la relació laboral. Igualment, en aquests supòsits, es pot pactar que les vacances es retribuiran de forma mensual i prorratejada.
7. Quan la persona assalariada no tingui encara dret a efectuar la totalitat dels dies de vacances en el moment en què l’empresa tanca habitualment amb aquesta finalitat, els dies efectuats de vacances que no li corresponguin es consideren un crèdit per al treball futur. En el supòsit que la relació laboral es resolgui, l’empresa té dret a descomptar de la quitança els dies de vacances gaudits i satisfets amb escreix.
8. En el supòsit que durant tot o part del període de gaudiment de les vacances el contracte estigui suspès per baixa mèdica, l’empresa ha de traslladar el període de vacances no gaudit per la persona assalariada a un altre moment en què estigui d’alta.
9. El període màxim acumulat de vacances en cap cas pot excedir els trenta dies naturals.
10. En el supòsit que el contracte estigui suspès per baixa per maternitat, paternitat, o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant, adopció de persones menors d’edat o acolliment familiar, durant tot o part del període de gaudiment de les vacances, l’empresa ha de traslladar el període de vacances no gaudit per la persona assalariada a un altre en què estigui d’alta, encara que s’hagi exhaurit l’any natural o el primer trimestre de l’any següent al que correspongui.