1. L’empresari està obligat a pagar per la prestació d’un treball d’igual valor la mateixa retribució, qualsevol que sigui la naturalesa d’aquesta retribució, sense que es pugui produir cap mena de discriminació per raó de sexe femení en cap dels elements o les condicions de la retribució esmentada.
2. Són d’igual valor les feines que exigeixen de les persones assalariades un conjunt comparable de coneixements professionals, de capacitats i esforços, de responsabilitats, i de càrrega física, mental i psicosocial.
3. Quan l’òrgan judicial declari l’existència d’una situació de discriminació retributiva per raó de sexe, ha de reconèixer a la persona treballadora afectada, com a part integrant de la indemnització de danys i perjudicis, les diferències retributives derivades de la desigualtat de tracte durant tot el temps en què s’ha constatat la situació de discriminació.