1. Si s’estableix una part del salari en espècie, la part de salari que s’ha de percebre en efectiu mai pot ser inferior al salari mínim.
2. La pensió alimentària i l’allotjament proveït per l’empresa formen part del salari. El seu valor en diners no pot ser d’una quantia superior al 25% del salari global brut que la persona assalariada percep, exclòs del còmput l’equivalent econòmic d’aquests dos conceptes.
3. Llevat del supòsit de resolució de la relació laboral, no es pot efectuar la substitució per salari en efectiu de l’habitació o la pensió alimentària sense l’acord de les parts. Si en el moment de la contractació s’havien pactat avantatges materials i la persona assalariada no desitja continuar-ne gaudint, ha de notificar a l’empresari amb un preavís de quinze dies naturals la seva voluntat de deixar-ne de gaudir i té dret a rebre’n el valor equivalent en salari en efectiu.
4. El salari en espècie forma part del salari a l’hora de calcular altres aspectes retributius.
5. Durant la suspensió del contracte per baixa mèdica, la persona assalariada té dret a gaudir de la pensió alimentària i de l’allotjament pactats, sempre que satisfaci a l’empresari el valor corresponent d’acord amb el que estableixi el Govern.
6. En cas de resolució del contracte de treball per acomiadament no causal o per causes objectives, la persona assalariada pot continuar gaudint de l’allotjament proveït per l’empresa durant un període màxim de quinze dies naturals, amb la finalitat que pugui cercar un habitatge.