1. Constitueixen liberalitats de l’empresa els pagaments, en metàl·lic o en espècie, de caràcter excepcional o especialíssim, a causa de fets extraordinaris, que no siguin repetitius ni pel que fa a l’import ni pel que fa al concepte, ni puguin ser considerats un dret adquirit. Correspon a l’empresa, quan escaigui, la prova del caràcter de liberalitat de les quantitats satisfetes a la persona assalariada.
2. Ocasionalment i excepcionalment l’empresa pot gratificar la persona assalariada de manera unilateral i voluntària.
A manca de prova del caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades, la gratificació es considera retribució complementària i forma part del salari global.