1. L’empresa pot acomiadar la persona assalariada, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes previstes a l’article 99.
2. La manca de prova de la causa al·legada o el fet que aquesta no sigui considerada suficient converteix l’acomiadament en injustificat i dóna lloc a la indemnització prevista a l’article 92.
3. Es considera nul i sense efecte l’acomiadament d’una persona assalariada quan es produeixi amb discriminació per alguna de les causes prohibides a la Constitució o a les lleis, o suposi una violació dels drets fonamentals i les llibertats públiques.