1. La paternitat que no s’hagi pogut establir o l’establiment de la qual hagi quedat en suspens o sense efecte per declaració de persona legitimada o per manca de compliment de requisits legals es pot determinar per sentència judicial ferma.
2. La determinació de la paternitat per sentència, dictada en un procés de reclamació de la paternitat o en un procés penal, s’inscriu d’acord amb el que resulti de la mateixa. En els supòsits en què sigui possible, d’acord amb la llei, limitar els efectes de la declaració de filiació i així ho demani el representant legal del fill o el propi fill major d’edat, es fa constar aquesta limitació en el mateix assentament.
3. La paternitat que hagi quedat determinada per presumpció, per reconeixement o per expedient registral només pot quedar sense efecte per sentència judicial ferma dictada en un procés d’impugnació de la paternitat.