1. La persona major d’edat o emancipada pot sol·licitar per mitjà d’una declaració davant del registrador:
a) La regularització ortogràfica o adaptació gràfica de la fonètica dels seus cognoms a la llengua catalana.
b) La substitució del cognom que li va ser transmès per un dels seus progenitors pel nou cognom d’aquest, en cas d’haver-se modificat o canviat d’acord amb la llei.
c) La substitució del cognom que correspongui en cas de rectificació de la seva filiació per raó d’un reconeixement de paternitat o maternitat, un expedient registral de determinació de filiació o de l’estimació d’una acció de reclamació o impugnació de filiació.
d) La recuperació del cognom o cognoms que havia ostentat abans de la rectificació de la seva filiació, durant la seva minoria d’edat, per raó d’un reconeixement de paternitat o maternitat, d’un expedient registral de determinació de filiació o de l’estimació d’una acció de reclamació o impugnació de filiació.
2. La substitució regulada a la lletra b) de l’apartat 1 es pot sol·licitar en el mateix procediment en el qual es tramita el canvi de cognom del progenitor o bé amb posterioritat dins dels quatre anys següents a la inscripció del canvi de cognom del progenitor.
3. La substitució regulada a la lletra c) de l’apartat 1 es pot sol·licitar dins dels quatre anys següents a la constància registral de la rectificació de la filiació.
4. La recuperació dels cognoms regulada a la lletra d) de l’apartat 1 es pot sol·licitar dins dels quatre anys següents a l’emancipació o arribada a la majoria d’edat.