1. L’existència de l’acord de compensació contractual i garantia financera s’ha d’acreditar per escrit o de forma jurídicament equivalent, sense que pugui exigir-se cap altra formalitat per a la seva constitució, validesa, eficàcia davant de tercers, executabilitat o admissibilitat com a prova.
El registre o l’anotació per mitjans electrònics o en qualsevol altre suport durador té la consideració de forma jurídicament equivalent a la constància per escrit.
2. La constitució de la garantia financera requereix, a més de la formalització mitjançant un dels acords als quals es refereix l’apartat 1 de l’article 78, l’aportació de l’actiu objecte de la garantia i la constància d’aquesta aportació per escrit o de forma jurídicament equivalent. A aquests efectes:
a) S’entén que una garantia financera ha estat vàlidament aportada quan l’actiu objecte de la garantia financera hagi estat entregat, transmès, mantingut, registrat o acreditat de qualsevol altra forma, de manera que estigui en poder o estigui sota el control del beneficiari o de la persona que actuï en el seu nom.En el cas dels valors representats mitjançant anotacions en compte, s’entén que la garantia financera ha estat constituïda i aportada des de la inscripció de la nova titularitat o de la garantia pignorativa al registre comptable corresponent.
b) La prova o constància per escrit de l’aportació d’una garantia financera ha de permetre la identificació de l’actiu a què es refereix. Per això, és suficient provar que la garantia financera representada mitjançant anotació en compte de valors ha estat abonada o constitueix un crèdit en el compte principal al qual es refereix l’apartat 1 de l’article 88, i que la garantia financera aportada en efectiu s’hagi abonat o constitueixi un crèdit en el compte designat a aquest efecte.
c) Pel que respecta als drets de crèdit, incloure’ls en una llista de crèdits presentada al beneficiari de la garantia financera, per escrit o de forma jurídicament equivalent, és suficient per identificar el dret de crèdit i per demostrar l’aportació d’aquest crèdit com a garantia financera entre les parts i contra el deutor o els tercers.No obstant això, el garant no pot aportar un dret de crèdit com a garantia financera sense haver-ho notificat prèviament al deutor, que pot renunciar vàlidament, per escrit o per qualsevol altre mitjà jurídicament equivalent:
i) Als seus drets de compensació enfront del creditor i enfront de les persones a favor de les quals hagi cedit, pignorat o mobilitzat de qualsevol altra forma el dret de crèdit com a garantia financera.i.
i) Als drets que l’emparin en virtut de les normes sobre secret i que, en cas contrari, impedirien al creditor del dret de crèdit facilitar informació sobre aquest últim o sobre el deutor o restringirien la seva capacitat per fer-ho, a fi d’utilitzar el dret de crèdit com a garantia financera.El deutor que pagui abans de ser notificat de l’aportació del dret de crèdit en garantia financera queda alliberat.
d) La constitució de garanties financeres en benefici de les entitats assenyalades a la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 75 es pot fer per manifestació unilateral de qui apareix com a titular de l’actiu objecte de la garantia financera en el registre comptable, en la forma que determinen les seves normes d’ordenació i disciplina, i sense que de les dites normes en pugui resultar la necessitat de portar a terme un acte formal que condicioni la constitució, la validesa o l’eficàcia de la garantia financera.