1. El responsable del tractament està obligat a bloquejar les dades personals quan en dugui a terme la rectificació o la supressió.
2. El bloqueig de les dades personals consisteix en la identificació i la reserva d’aquestes, amb l’adopció de mesures tècniques i organitzatives, per impedir-ne el tractament, inclosa la visualització, excepte per a la posada a disposició de les dades als òrgans jurisdiccionals, al Ministeri Fiscal o a les Administracions públiques competents, en particular a l’autoritat de control, per a l’exigència de possibles responsabilitats derivades del tractament i només pel termini de prescripció d’aquestes. Transcorregut aquest termini s’han de destruir les dades.
3. Les dades bloquejades no es poden tractar per a cap finalitat diferent de la que assenyala l’apartat anterior.
4. Quan, per al compliment d’aquesta obligació, la configuració del sistema d’informació no permeti el bloqueig o es requereixi una adaptació que impliqui un esforç desproporcionat, s’ha de fer una còpia segura de la informació de manera que consti una evidència digital, o d’una altra naturalesa, que permeti acreditar l’autenticitat d’aquella, la data del bloqueig i la no manipulació de les dades durant el bloqueig.
5. L’Agència Andorrana de Protecció de Dades pot fixar excepcions a l’obligació de bloqueig que estableix aquest article, en els supòsits en què, atesa la naturalesa de les dades o el fet que es refereixin a un nombre particularment elevat d’afectats, la seva mera conservació, fins i tot bloquejades, pugui generar un risc elevat per als drets dels afectats, així com en els casos en què la conservació de les dades bloquejades pugui implicar un cost desproporcionat per al responsable del tractament.