Reglament, del 18 de desembre del 1996, de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials

36 articles · 3versions · Text oficial consolidat

/

Títol I. Les aigües residuals

Article 2 · Definicions generals

Als efectes d’aquest Reglament es considera:

1. “Contaminació”: acció o efecte d’introduir matèries o formes d’energia, o induir condicions dins l’aigua, que de manera directa o indirecta, impliquin una alteració perjudicial de la seva qualitat en relació amb els seus usos o amb la seva funció ecològica.

2. “Abocament”: evacuació, injecció o dipòsit que es realitzi directament o indirecta a les lleres, sigui quina sigui la seva naturalesa, i també el que es dugui a terme al subsòl o sobre el terreny.

3. “Abocament directe”: l’abocament no realitzat a través de la xarxa pública de clavegueres, col·lectors o altres conduccions públiques de conducció d’aigües residuals.

4. “Abocament indirecte”: l’abocament realitzat a través de la xarxa pública de clavegueres i de col·lectors o per qualsevol altra conducció pública.

5. “Aigües residuals”: aigües procedents d’edificis, indústries, instal·lacions comercials, empreses de serveis, agropecuàries, centres sanitaris, equipaments cívics i esportius.

Article 3 · L’abocament de les aigües residuals

Sentències

1. L’evacuació i l’abocament d’aigües residuals de qualsevol tipus ha d’efectuar-se per mitjà de la xarxa pública de clavegueres i de col·lectors.

2. Tan sols de manera excepcional, i amb l’autorització prèvia del Govern, es poden fer abocaments directes. Aquests abocaments només es poden autoritzar en les condicions d’abocament i depuració establertes en aquest Reglament.

Article 4 · L’autorització dels abocaments

Sentències

1. Qualsevol abocament directe requereix l’autorització del Govern.

2. Qualsevol abocament indirecte susceptible de provocar un mal funcionament de les instal·lacions públiques de conducció i/o de depuració de les aigües residuals requereix l’autorització del Govern. Amb aquest objectiu, el Govern elabora i fa públiques per mitjà del Butlletí Oficial les activitats o els tipus instal·lacions que requereixen aquesta autorització.

3. Les autoritzacions sobre l’establiment, la modificació o el trasllat d’activitats que originin o puguin originar abocaments que requereixen autorització, resten condicionades a l’obtenció de l’autorització d’abocament corresponent.

4. El ministre de Medi Ambient pot ordenar la suspensió cautelar d’activitats que generin abocaments que no hagin estat prèviament autoritzats d’acord amb aquest Reglament. També pot obrir un expedient administratiu pel qual es determini el tancament definitiu o bé l’adopció de les mesures necessàries prèvies per a la seva autorització.

5. El Govern pot prohibir, en zones concretes, les activitats o els processos industrials que generen efluents que poden constituir un risc greu per a les aigües, en funcionament normal o en cas de funcionament excepcional, malgrat que estiguin sotmesos a depuració.

Article 5 · El procediment d’autorització

Sentències

1. Per tal d’obtenir l’autorització d’abocament, el titular de l’activitat ha de presentar una sol·licitud al Departament de Medi Ambient. La sol·licitud d’autorització s’ha d’acompanyar d’un projecte, signat per un tècnic autoritzat i competent, de les obres i de les instal·lacions de depuració que siguin necessàries per tal que l’abocament compleixi les normes establertes en aquest Reglament. El projecte ha de contenir, almenys, els punts següents:

a) Característiques detallades de l’activitat que causa l’abocament.

b) Localització exacta del punt on es produeix l’evacuació, la injecció o el dipòsit de les aigües o productes residuals al medi receptor.

c) Característiques qualitatives i quantitatives dels abocaments tenint en compte les possibles variacions estacionals.

d) Descripció detallada de les instal·lacions de depuració (plànols de situació i de detall de les instal·lacions i les conduccions).

e) Elements de control del funcionament de les instal·lacions i periodicitat i característiques d’aquest control.

f) Freqüències de buidat, de neteja o de manteniment de les instal·lacions.

g) Dates d’inici i d’acabament previsible de les obres i de les instal·lacions, i mesures que s’hagin d’adoptar per reduir la contaminació durant el termini d’execució de les obres, si escau.

h) Actuacions i mesures que el titular de l’autorització compti posar en pràctica en casos d’emergència.

2. Quan hi hagi el risc que l’abocament o el sistema de depuració proposat puguin donar lloc a infiltració o emmagatzematge de substàncies susceptibles de contaminar els sòls, els aqüífers o les aigües subterrànies, la persona sol·licitant ha d’aportar un estudi hidrogeològic en relació amb les possibles conseqüències de contaminació.

3. En les autoritzacions d’abocament, l’Administració ha de concretar específicament:

a) Els límits quantitatius i qualitatius de l’abocament.

b) El termini de vigència de l’autorització.

c) Les causes de caducitat de l’autorització.

d) Qualsevol altra condició que el Departament de Medi Ambient consideri justificada tenint en compte les característiques del cas.

4. Les autoritzacions d’abocament directes i indirectes limiten rigorosament els abocaments de les substàncies esmentades en la relació I de l’annex A (substàncies elegides per la seva toxicitat, persistència o bioacumulació), i en determinen els límits cas per cas. Per a les substàncies de la relació II de l’annex A (substàncies nocives els efectes de les quals s’avaluen segons el tipus i les característiques del medi receptor afectat), les autoritzacions estan subjectes a les previsions que contingui el Pla de sanejament d’Andorra.

5. Tots els abocaments indirectes han de complir com a mínim els nivells establerts en l’annex B. Si algun abocament conté substàncies no esmentades en la relació de l’annex B que fossin potencialment contaminants, el Departament de Medi Ambient defineix les limitacions i condicions a seguir per aquestes substàncies.

Article 6 · La vigilància i el control dels abocaments

Sentències

1. La vigilància i el control dels abocaments d’aigües residuals, pel que fa a la qualitat i la quantitat, correspon al Departament de Medi Ambient.

2. Independentment dels controls imposats en l’autorització, el Departament de Medi Ambient pot efectuar tantes anàlisis i inspeccions com cregui convenients per comprovar les característiques de l’abocament i contrastar, si escau, la validesa dels controls esmentats. La realització d’aquestes tasques es pot fer directament o bé a través d’empreses privades contractades expressament a l’efecte.

3. Tota instal·lació que requereix autorització ha de disposar d’una arqueta de registre, situada aigües avall de l’últim abocament que sigui accessible als serveis d’inspecció i control. Ha d’estar situada en un punt on l’efluent no es pugui alterar.

4. Les autoritzacions d’abocament poden ser revocades pel Govern, en cas d’incompliment de les seves condicions.

Article 7 · La suspensió de les activitats contaminants

Sentències

1. El Govern pot suspendre temporalment o amb caràcter definitiu les autoritzacions d’abocament de les diferents activitats o instal·lacions quan les circumstàncies legals o de fet que hagin motivat l’atorgament s’hagin alterat, o en sobrevinguin d’altres que, si haguessin existit abans, haurien justificat la denegació de l’autorització.

2. El Govern pot ordenar la suspensió de les activitats que generen abocaments no autoritzats, si ho estima més procedent que adoptar mesures de correcció.

4. La suspensió provisional o definitiva d’activitats adoptada conforme a aquest Reglament no obre cap dret a indemnització.

Article 8 · Els pous morts

Sentències

1. Els comuns han de portar un registre de tots els pous morts que es trobin en el seu terme parroquial i, si no tenen les condicions constructives adequades d’estanquitat i salubritat per garantir la salut i la protecció ambiental, han de prendre les mesures escaients pel seu sanejament, i en cas d’impossibilitat, pel seu tancament posterior.

2. Per extreure les aigües residuals d’un pou mort cal l’autorització expressa i prèvia del Departament de Medi Ambient, mitjançant la qual es determinen les condicions d’extracció, de transport i d’abocament de les aigües.

Article 9

Sentències

1. Les aigües residuals industrials, comercials, de serveis o agropecuàries han de ser objecte de depuració prèvia per part dels titulars de les activitats, abans de ser abocades directa o indirectament d’acord amb el que disposa aquest Reglament si poden: perjudicar la salut del personal que treballa en el manteniment i l’explotació dels sistemes col·lectors i de les instal·lacions de depuració;provocar processos de contaminació dels sòls i dels recursos hídrics;degradar els sistemes col·lectors, les estacions de depuració i els equips corresponents;impedir que els fangs procedents de les estacions de depuració puguin ser valoritzats.

2. Els abocaments procedents de les estacions de depuració no han de tenir efectes nocius sobre el medi ambient i no poden impedir que les aigües receptores compleixin els nivells establerts en el Pla de Sanejament.

Article 10

Sentències

1. Les aigües residuals procedents dels edificis o conjunts d’edificis, sempre que els abocaments resultants siguin superiors a 300 equivalent-habitants, han de ser objecte d’una depuració prèvia per tal de garantir que no es perjudiqui el funcionament de les estacions de depuració.

2. Per tant, el Departament de Medi Ambient determina cas per cas els nivells d’abocament exigits a aquestes estacions de depuració.

Article 11 · Els abocaments directes

Sentències

Les aigües residuals procedents dels edificis o les urbanitzacions que no puguin connectar-se a la xarxa de clavegueres o col·lectors i que siguin autoritzats excepcionalment d’acord amb el que disposa aquest Reglament han de ser objecte d’una depuració prèvia abans de ser abocades al medi receptor.

Article 12 · Els abocaments no permanents

Sentències

1. Quan es produeix un abocament no permanent de substàncies de tipus líquid, sòlid o gasós que puguin perjudicar el bon funcionament de les instal·lacions de depuració i/o provocar danys a les persones o a l’ecosistema del riu, el titular de l’activitat que ha generat l’abocament n’és el responsable.

2. El responsable ha de prendre el més ràpidament possible les mesures necessàries per limitar o reduir al màxim els efectes de l’abocament sobre el medi receptor i ho ha de notificar immediatament al Departament de Medi Ambient. En un termini màxim de 7 dies posteriors a l’abocament, la persona interessada ha d’entregar al Departament de Medi Ambient un informe en el qual es detalli l’hora i la data de l’abocament, la qualitat i la quantitat de substància abocada així com les mesures correctores adoptades i totes les dades que permetran al Departament de Medi Ambient avaluar-ne les conseqüències sobre el medi receptor.

Títol II. Les estacions de depuració

Article 13 · L’autorització de les estacions de depuració

Sentències

1. La construcció d’una estació de depuració, sense perjudici de les autoritzacions de construcció que siguin necessàries, requereix una autorització específica lliurada pel Govern, amb l’informe previ del Departament de Medi Ambient.

2. El Departament de Medi Ambient elabora i fa públiques, per mitjà del Butlletí Oficial, les prescripcions tècniques que han de seguir les estacions de depuració per poder ser autoritzades.

Article 14 · Els sistemes de depuració

Sentències

En cap cas no són admissibles els processos de depuració per dilució, excepte en règim de pluges quan aquestes provoquin un augment de cabal que sobrepassi la capacitat de tractament de les estacions de depuració. S’accepten els sistemes de depuració següents:

a) decantació primària,b) tractament fisicoquímic,c) tractament biològic,d) tractament de tòxics,e) noves tecnologies quan aquestes estiguin homologades en el seu país d’origen,

Article 15 · Els abocaments de les estacions de depuració

Sentències

1. Les estacions de depuració han de permetre l’obtenció de mostres representatives de les aigües residuals abans i després de la depuració. Les mostres de l’efluent ja tractat s’han de prendre just abans d’efectuarne l’abocament.

2. L’abocament a les aigües superficials dels efluents de les estacions de depuració, públiques o privades, han de complir com a mínim els requisits especificats al quadre 1 de l’annex C. S’ha de tenir en compte el número màxim permès de mostres no conformes especificat en el quadre 2, sempre respectant els nivells definits en el quadre 3 de l’annex C.

3. El Departament de Medi Ambient pot exigir requisits més rigorosos que els recollits en l’annex C, quan sigui necessari per garantir que les aigües receptores compleixin els nivells de qualitat definits en el Pla de sanejament vigent.

4. Els punts d’evacuació dels efluents de les estacions de depuració s’han d’escollir de manera que es redueixin al màxim els efectes sobre el medi receptor.

5. Els abocaments dels efluents de les estacions de depuració procedents d’habitatges unifamiliars han de complir els nivells definits en el quadre 4 de l’annex C.

Article 16 · La inspecció del funcionament

Sentències

1. El Departament de Medi Ambient inspecciona el funcionament de les estacions de depuració. No obstant, pot exercir aquesta funció per mitjà d’empreses privades contractades expressament amb aquesta finalitat.

2. Quan es comprova el mal funcionament d’una estació de depuració corresponent a un abocament autoritzat, el Departament de Medi Ambient pot ordenar la correcció de les deficiències que s’observin, fixant els plaços convenients.

3. En el cas que no sigui possible conseguir la correcció de les deficiències per aquest procediment el Departament de Medi Ambient pot decidir fer-se càrrec de l’explotació de l’estació de depuració per un temps determinat, de manera directa o indirecta, a través d’empreses privades. Els costos aniran a càrrec del titular de la estació de depuració.

4. Quan siguin requerides, els titulars de les estacions de depuració han de proporcionar al Departament de Medi Ambient les dades referents a les condicions de funcionament de la estació, i també, els resultats de les anàlisis de control i, almenys, les dades dels paràmetres següents: cabal, DBO5, DQO i MES de l’efluent, segons una freqüència determinada pel Departament de Medi Ambient.

5. El titular ha de facilitar al personal del Departament de Medi Ambient que ho requereixi l’accés a les instal·lacions i ha de posar a la seva disposició totes les dades que sol·liciti relacionades amb la inspecció.

6. El titular ha de comunicar al Departament de Medi Ambient totes les modificacions introduïdes en les estacions de depuració, abans d’aplicar-les.

7. Els titulars estan obligats a acreditar les accions d’eliminació dels residus contaminants separats de l’aigua en el procés de fabricació, o de depuració dels efluents.

Article 17 · L’avaluació dels rendiments

Sentències

1. Els rendiments de les instal·lacions s’avaluen d’acord amb els coeficients de l’annex D.

2. S’accepten els rendiments quan es qualifiquen de molt bo i bo.

3. Quan el rendiment es qualifiqui de dolent s’ordenarà el tancament de l’activitat, i la reparació dels danys i perjudicis derivats dels abocaments efectuats. Quan el rendiment es qualifiqui de mediocre, s’atorgarà al titular un termini d’acord amb les accions a dur a terme, determinat pel Departament de Medi Ambient per a millorar-lo, transcorregut el qual podrà ordenar-se el tancament de l’activitat, si no s’ha millorat el dit rendiment.

Article 18 · Les garanties de les estacions de depuració

Sentències

1. Les persones o entitats que subministrin o instal·lin estacions de depuració d’acord amb el que s’estableix en aquest reglament, han de ferse càrrec del funcionament de l’estació de depuració durant el primer any, i són responsables del mal funcionament i dels danys i perjudicis públic i privat que es puguin ocasionar durant aquest període per qualsevol motiu.

2. Transcorregut el termini de l’any, el titular o responsable de la estació de depuració ha de subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una entitat especialitzada. Segons el que determini el contracte, el propietari o l’empresa de manteniment són responsables dels danys i perjudicis que es puguin derivar del mal funcionament de instal·lació de depuració. El propietari ha d’entregar una còpia legalitzada del contracte de manteniment al Departament de Medi Ambient, on ha de figurar qui té la responsabilitat del funcionament de l’estació de depuració.

Títol III. Els fangs produïts per les estacions de depuració

Article 19 · Definicions

Sentències

a) “Fangs de depuració”: són els fangs residuals sòlids procedents de tot tipus d’estacions de depuració d’aigües residuals domèstiques, urbanes o de composició similar a aquestes, procedents de fosses sèptiques i també d’altres instal·lacions utilitzades per al tractament d’aigües residuals.

b) “Fangs estabilitzats”: són els fangs de depuració tractats per via biològica, química o tèrmica, mitjançant l’emmagatzematge a llarg termini o per qualsevol altre procediment apropiat, de manera que s’anul·li el seu poder de fermentació, es respectin els valors límits expressats en l’annex F i siguin aptes per ser utilitzats en condicions d’innocuïtat.

c) “Utilització”: fa referència a qualsevol sistema d’aplicació dels fangs al sòl, tant en superfície com a l’interior.

Article 20 · L’eliminació o la reutilització dels fangs de les estacions de depuració

Sentències

1. L’eliminació i/o la reutilització dels fangs generats a les estacions de depuració es du a terme sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar procediments ni mètodes que puguin perjudicar el medi ambient i, en particular: sense que comporti cap risc per a l’aigua, l’aire, el sòl, la fauna i la florasense provocar incomoditats per olorssense atemptar contra el paisatge 2. Les operacions d’eliminació dels fangs que s’autoritzen en les condicions establertes en aquest Reglament són les següents: en abocadors controlatsper incineració 3. Les operacions de reutilització queden sotmeses a l’autorització del Departament de Medi Ambient; resten reduïdes a la formació d’adob o altres transformacions biològiques que el puguin fer utilitzable, de conformitat amb el que prescriu l’article següent.

4. Tenint en compte l’evolució de les tecnologies d’eliminació o de tractament de fangs el Departament de Medi Ambient pot autoritzar altres operacions que les esmentades en aquest article.

Article 21 · Els fangs utilitzables

Sentències

1. Només els fangs que han estat estabilitzats poden ser utilitzats en l’activitat agrària o en la revegetació i/o la recuperació de terrenys i que compleixen els requisits establerts en l’article 22 següent.

2. Totes les partides de fangs estabilitzats destinades a l’activitat agrària o la revegetació i/o recuperació de terrenys han d’anar acompanyades per una documentació expedida pel titular de la estació de depuració, on consti clarament el procés de tractament i la composició del producte en termes dels paràmetres establerts en l’annex E, obtinguts amb les tècniques analítiques i de mostreig definides en aquest mateix annex.

Article 22

Sentències

1. Els usuaris de fangs han de tenir la documentació definida en l’article anterior i tenen l’obligació de facilitarla sempre que els sigui requerida pel Departament de Medi Ambient.

2. Només es poden utilitzar els fangs estabilitzats si se segueixen les directives següents:

a) Els sòls sobre els quals es poden aplicar els fangs estabilitzats han de presentar una concentració de metalls pesants inferior a l’establerta en l’annex F, apartat 1.

b) Els fangs estabilitzats que s’utilitzin en els sòls no poden excedir, quant al contingut en metalls pesants, els valors límit expressats en l’annex F, apartat 2.

c) Les quantitats màximes de fangs que es poden aportar al sòl per hectàrea i any són les que, d’acord amb el contingut en metalls pesants del sòl i en fangs a aplicar, no sobrepassin els valors límit d’incorporació dels metalls pesants esmentats en l’annex F apartat 3.

d) Les tècniques analítiques i de mostreig que s’han d’utilitzar, així com les determinacions a realitzar sobre fangs i sòls han de ser, almenys, les establertes en l’annex E.

3. En tot cas, s’estableixen les prohibicions següents:

a) Aplicar fangs estabilitzats en prats, pastures i altres aprofitaments propis del pasturatge directe del bestiar, amb una antelació inferior a les 3 setmanes abans de l’inici del pasturatge del bestiar o de la recollida de pastura.

b) Aplicar fangs estabilitzats en cultius hortícoles i fructícoles durant el seu cicle vegetatiu, a excepció dels cultius d’arbres fruiters.

c) Aplicar fangs sobre cultius hortícoles o fructícoles en què els òrgans o les parts vegetatives que es comercialitzen i es consumeixen en fresc estiguin en contacte directe amb el sòl, en un termini inferior als 10 mesos abans de la recol·lecció.

4. La utilització dels fangs ha de tenir en compte les necessitats nutricionals de les plantes i no pot comprometre la qualitat dels sòls i de les aigües superficials i subterrànies.

5. Si els fangs són utilitzats en sòls amb pH inferiors a 6, el Departament de Medi Ambient pot disminuir els valors límit de l’annex F.

Títol IV. Les conduccions d’aigües residuals

Article 23 · L’abocament a la xarxa de col·lectors generals i secundaris

Sentències

Perquè sigui concedida l’autorització de construcció d’edificis serà necessari acompanyar la sol·licitud amb la memòria i els plànols corresponents al sistema per conduir les aigües residuals fins a la xarxa pública de col·lectors secundaris. Tan sols excepcionalment, i d’acord amb les prescripcions d’aquest Reglament, es poden autoritzar abocaments directes.

Article 24 · Els abocaments prohibits

Sentències

Queden totalment prohibits els abocaments a la xarxa de col·lectors secundaris i generals de totes les substàncies i matèries detallades tot seguit: “barreges explosives”: líquids, sòlids o gasos que per la seva naturalesa o quantitat puguin provocar foc o explosions, per si mateixos o amb presència d’altres substàncies.“residus sòlids o viscosos”: que puguin provocar obstruccions del flux. Els materials prohibits inclouen entre altres: greixos, arena, llimadures, viruta, plàstics, vidre, residus del procés de combustibles o olis minerals i similars i en general tot tipus de residu sòlid de mida superior a 1,5 cm.“materials de color”: líquids, sòlids o gasos que incorporats a les aigües residuals donin colors que no puguin ser eliminats pels tractaments convencionals de les instal·lacions de depuració públiques com laques, pintures, vernissos,....“residus corrosius”: líquids, sòlids o gasos que provoquin corrosió en la xarxa de clavegueres i de col·lectors o en les instal·lacions de depuració.“residus radioactius”: líquids, sòlids o gasos que puguin provocar danys a les instal·lacions i/o suposar un perill per al personal de manteniment i explotació de les instal·lacions.“matèries nocives i substàncies tòxiques”: sòlids, líquids o gasos que puguin causar molèsties públiques o perill per al personal de manteniment, per si mateixos o barrejats amb altres productes.

Article 25 · La xarxa de col·lectors secundaris

Sentències

1. El disseny, la construcció i el manteniment de la xarxa de col·lectors secundaris han de realitzar-se d’acord amb els coneixements tècnics de manera que evitin les fuites i la introducció d’aigües paràsites i que es condueixin els volums corresponents al seu volum de referència.

2. La xarxa de col·lectors secundaris ha de ser de tipus separatiu. Per tant, tots els trams de nova construcció han de ser també de tipus separatiu. Els trams ja construïts de tipus unitari s’han de transformar en tipus separatiu quan es realitzin reformes o remodelacions.

3. Un cop finalitzada l’obra s’han d’elaborar plànols que detallin les característiques tècniques dels col·lectors secundaris, i altres instal·lacions annexes, així com embrancaments. S’ha d’entregar una còpia d’aquests plànols al Departament de Medi Ambient.

Article 26 · Els col·lectors generals

Sentències

El disseny, la construcció i el manteniment de la xarxa de col·lectors generals ha de realitzarse d’acord amb els millors coneixements tècnics, en especial pel que fa a: volum i característiques de les aigües residuals urbanesprevenció de fuites i eliminació d’aigües paràsitesrestricció de la contaminació de les aigües receptores pel desbordament de les aigües de pluja

Article 27 · Els embrancaments

Sentències

1. Les xarxes d’aigües pluvials dels sistemes separatius no han d’anar connectades a la xarxa d’aigües residuals, excepte les que tinguin autorització del Departament de Medi Ambient.

2. Únicament es permet l’embrancament als col·lectors generals dels col·lectors secundaris que transporten només aigües residuals. En el punt d’embrancament de les col·lectors secundaris als col·lectors generals és preceptiva la construcció d’un sobreeixidor, a càrrec del comú corresponent.

3. Si el nivell de desguàs dels col·lectors secundaris o claveguerons no permet la conducció de les aigües residuals al col·lector general per gravetat, l’elevació va a càrrec del propietari del col·lector secundari o clavegueró. No es pot exigir cap responsabilitat a l’Administració pel fet que pugui entrar aigua residual a través d’un clavegueró, en sentit contrari al de desguàs.

4. El Departament de Medi Ambient pot demanar en qualsevol moment informació sobre els embrancaments particulars, que ha d’ésser lliurada en un termini inferior a deu dies.

Article 28 · El control de la qualitat d’execució dels col·lectors secundaris i generals

Sentències

1. La construcció i la instal·lació dels col·lectors secundaris i generals ha de seguir les prescripcions tècniques que publica el Departament de Medi Ambient, per mitjà del Butlletí Oficial.

2. Els comuns s’han d’assegurar de la bona qualitat instal·lació de cada tram. Per tant, els col·lectors secundaris han de ser objecte d’inspecció.

3. El Govern s’ha d’assegurar de la bona qualitat instal·lació de cada tram. Per tant, els col·lectors generals han de ser objecte d’inspecció.

4. La inspecció ha d’incloure, com a mínim, un control d’estanquitat, de l’estat dels embrancaments i de la qualitat dels materials utilitzats. Es confia la realització dels assajos d’estanquitat a una empresa de control qualificada i independent de l’empresa encarregada de la instal·lació i/o conservació.

Títol V. Les aigües superficials

Article 29 · Definició general

Sentències

A l’efecte d’aquest Reglament es considera: “aigües superficials”: les que de manera natural i com a sistema estan en contacte amb l’ambient atmosfèric, ja sigui formant corrents continus, ja sigui discontinus o bé masses estancades.

Article 30 · Protecció de les aigües superficials

Sentències

1. No és permès llençar a les aigües superficials, fluents o estancades, objectes de cap classe, especialment residus domèstics, industrials o agrícoles.

2. Queda prohibit rentar o netejar persones, animals o coses dins les aigües superficials.

3. A més a més, i amb caràcter general, està prohibit:

a) Acumular residus sòlids, enderrocs o substàncies de qualsevol naturalesa i en qualsevol lloc que contaminin o constitueixin un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l’entorn o que constitueixin un obstacle per a una evacuació correcta de les aigües.

b) Efectuar accions sobre el medi físic o biològic lligat a l’aigua que contaminin o constitueixin un perill de degradació o puguin ocasionar una modificació de l’evacuació normal de les aigües.

Article 31 · Classificació de les aigües superficials

Sentències

1. Les aigües superficials es classifiquen en: Aigües destinades al consum humàAigües de banyAigües aptes per a la vida piscícolaAltres 2. Les aigües superficials susceptibles de ser destinades a la producció d’aigua potable han de reunir les condicions i els requisits establerts sanitàriament per a aquest tipus d’ús (annex G).

3. Les aigües superficials susceptibles de ser destinades al bany han de reunir les condicions i els requisits establerts sanitàriament per a aquest tipus d’ús (annex H).

4. Les aigües superficials, per ser aptes per a la vida piscícola, han de reunir els requisits establerts a l’annex I.

Article 32 · La vigilància i el control de les aigües superficials

Sentències

El Govern, per mitjà del Departament de Medi Ambient, controla l’estat de les aigües superficials.

Títol VI. Sancions i responsabilitat

Article 33 · Disposicions generals

Sentències

1. De conformitat amb el capítol VI de la Llei de policia i protecció de les aigües, El que disposa aquest títol fa referència a les infraccions i a les sancions de naturalesa administrativa contra les disposicions d’aquest Reglament i no afecta la responsabilitat civil o penal que es pugui derivar d’aquestes mateixes accions o omissions.

Article 34 · Les infraccions

Sentències

1. Són infraccions lleus:

1. L’incompliment dels requisits, de les condicions, de les obligacions o de les prohibicions establertes a les normes legals o a les autoritzacions de l’Administració quan no comportin un risc o un dany per a la salut humana o dels animals o no afectin l’ecosistema o la bellesa del paisatge.

2. La negativa o la resistència a subministrar dades o a facilitar la informació requerida per l’autoritat competent, pel que fa al compliment de les funcions de vigilància i inspecció a què es refereix aquest Reglament, com també el subministrament d’informació inexacta o de documentació falsa.

3. Rentar o netejar persones, animals o coses en aigües superficials.

4. La manca d’aplicació de les mesures de control imposades en l’autorització.

2. Són infraccions greus:

1. L’incompliment de qualsevol dels requisits, de les condicions, de les obligacions o de les prohibicions establertes en el present Reglament, quan comportin un risc o un dany per a la salut humana o dels animals i no afectin l’ecosistema o la bellesa del paisatge, ja sigui de forma deliberada o per abandonament de la diligència exigible en cada cas, i en particular:

2. L’exercici d’activitats que generin abocaments que requereixen autorització sense l’obtenció d’aquesta.

3. L’exercici d’activitats que generin abocaments que sobrepassen els límits qualitatius i quantitatius concretats en les autoritzacions.

4. L’exercici d’activitats que generin abocaments amb concentracions superiors als límits establerts en l’article 5.

5. La manca de tractament previ dels abocaments directes.

6. Els abocaments accidentals, quan no compleixen les normes d’aquest Reglament.

7. La utilització de processos de depuració no autoritzats reglamentàriament.

8. La negativa o el retard en la introducció de mesures correctores, o de seguretat, manades per l’Administració, amb la finalitat de protegir l’estat de les aigües o de reparar els danys fets.

9. La utilització de fangs no estabilitzats en l’activitat agropecuària i de recuperació i/o de revegetació de terrenys.

10. L’incompliment de les prohibicions establertes a l’article 30.

11. La reincidència en qualsevol infracció lleu en el termini d’un any.

3. Es consideren infraccions molt greus:

1. L’incompliment de qualsevol dels requisits, les condicions, les obligacions o les prohibicions establertes en el present Reglament o de les autoritzacions de l’Administració quan comportin un perill per a la vida humana.

2. La reincidència en la comissió d’infraccions greus dins el període de cinc anys.

Article 35 · Les sancions

Sentències

1. Les infraccions a què es refereix aquest Reglament seran sancionades mitjançant l’aplicació de les mesures següents:

1. Infraccions lleus: multa de fins a 100.000 pessetes.

2. Infraccions greus: multa compresa entre 100.001 i 500.000 pessetes.

3. Infraccions molt greus: multa compresa entre 500.001 i 10.000.000 pessetes.

2. La quantia de la sanció dins de cada un dels tipus es gradua tractant d’assolir la proporcionalitat adequada entre la infracció i la sanció. Amb aquesta finalitat s’han de tenir en compte els criteris següents:

a) Efecte perjudicial de la infracció sobre els interessos públics.

b) Efecte perjudicial o dany causat sobre les persones o els béns.

c) Benefici obtingut per l’infractor.

d) El dol, la culpa o la negligència.

3. En els supòsits d’infraccions greus o molt greus es pot acordar com a sanció accessòria la revocació de l’autorització que s’hagi concedit.

Article 36 · Prescripcions

Sentències

Les infraccions prescriuen al cap de dos anys, llevat de les molt greus, que prescriuen al cap de cinc anys. El termini de la prescripció comença a córrer des del dia en què es cometi la infracció, i s’interromp des del moment en què el procediment es dirigeixi contra l’infractor.

Article 1 · Objecte

Sentències

1. El present Reglament té per objecte desenvolupar la Llei de policia i protecció de les aigües, del 31 de juliol de 1985, pel que fa a les aigües residuals i a les aigües superficials, d’acord amb els objectius generals establerts per l’esmentada llei i els objectius específics següents: Regular l’evacuació de les aigües residuals mitjançant el control del seu tractament i dels abocaments a les aigües superficials a fi d’evitar des del començament els processos contaminadors. Garantir la protecció de les aigües superficials amb la determinació dels paràmetres ambientals que n’optimitzin la gestió i l’ús sostenible. Recollir les disposicions generals del règim legal de sancions i de responsabilitat a fi de protegir les aigües de qualsevol tipus de contaminació.

2. Les prescripcions del present Reglament s’han d’entendre sense perjudici de les autoritzacions i/o les intervencions que pugui correspondre atorgar o realitzar a altres departaments de l’Administració general o local, d’acord amb la normativa específica corresponent.

jurisprudència.ad·Reglament, del 18 de desembre del 1996, de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials