1. L’aprofitament del sòl a què es refereix l’article 32 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme expressa la proporció de superfície de sòl de la unitat d’actuació que pot mantenir la titularitat privada després de les cessions de sòl per a vialitat, espais públics, equipaments i serveis col·lectius que comporta el procés d’urbanització.
2. L’aprofitament de sòl de cada unitat d’actuació l’assenyala el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant la determinació del percentatge de sòl que s’haurà de cedir obligatòriament per a espais públics, equipaments i serveis col·lectius. Aquest percentatge s’ha d’aplicar sobre la superfície de sòl de la unitat d’actuació, una vegada deduïda la superfície destinada a infraestructura viària, què també ha de ser objecte de cessió gratuïta. La proporció de sòl destinat a infraestructura viària ha de ser la necessària per garantir la circulació, l’accessibilitat i l’aparcament públic en funció de la intensitat d’edificació i dels usos previstos pel planejament. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, quan convingui, poden assenyalar els percentatges mínims de sòl destinat a vialitat, que els plans parcials i especials que desenvolupin les unitats d’actuació han de respectar.
3. L’aprofitament de sòl que ha d’establir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial per a cada unitat d’actuació ha de ser com a màxim del 95% i com a mínim del 85% de la seva superfície, un cop deduïda la part destinada a infrastructura viària, tal com disposa l’article 32.1 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Se n’exceptuen les finques i les àrees de substitució d’edificacions ja existents en zones urbanes consolidades i barris antics, conforme al que disposa l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 8.1.5 d’aquest Reglament, que mantenen el cent per cent de l’aprofitament del sòl.