Reglament, del 25 de febrer del 2009, que modifica el reglament de control de la contaminació atmosfèrica

Buscar sentències

38 articles · 4versions · Text oficial consolidat

/

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 · Objecte

Sentències

L’objecte del present Reglament d’acord amb els objectius generals establerts per la Llei és:

a) Regular les activitats i les situacions que produeixen contaminació atmosfèrica.

b) Establir, regular i controlar les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera.

c) Definir i fixar objectius de qualitat de l’aire i les modalitats d’informació al públic.

d) Determinar eines i mecanismes per vigilar i corregir les situacions de contaminació atmosfèrica.

Article 2 · Definicions

Sentències

D’acord amb aquest Reglament, es considera:

1. Contaminació atmosfèrica: la presència a l’aire de matèries o de formes d’energia que impliquin risc, dany o molèstia per a les persones i les coses.

2. Emissió: quantitat de cada contaminant abocat a l’atmosfera en un període determinat.

3. Immissió: quantitat de contaminant existent per unitat de volum d’aire, sigui quina sigui la seva naturalesa.

Capítol segon. Regulació general de les activitats i situacions que poden originar contaminació atmosfèrica

Article 3 · Activitats i situacions que poden originar contaminació atmosfèrica

Sentències

Estan subjectes a les disposicions d’aquest Reglament les activitats i situacions, exceptuant-ne els vehicles, susceptibles d’alliberar fums, gasos, partícules o olors a l’atmosfera, que poden presentar risc, dany o molèstia per a la comoditat del veïnat, per a la salut pública, per a la protecció del medi ambient en el seu conjunt i per a la conservació del patrimoni històric i artístic.

Article 4

Sentències

1. En totes les activitats i situacions en què es produeixin fums, gasos o partícules, s’han d’adoptar tecnologies eficients i poc contaminants, i les mesures necessàries per reduir les emissions, particularment en condicions climàtiques desfavorables i en dies d’inversió tèrmica. Així mateix, s’ha de disposar dels materials, els aparells i els equips amb el marcatge CE, d’acord amb les directrius de compliment obligat de la Unió Europea, per garantir la seva eficiència.

2. Queda prohibida la crema de residus o productes industrials en instal·lacions no autoritzades.

Article 5

Sentències

1. En totes les activitats i situacions en què es produeixi pols i no sigui possible canalitzar les emissions, com ara obres d’enderrocament, emmagatzematge a l’aire lliure de materials, transport de materials, entre d’altres, s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè no s’alliberin partícules a l’atmosfera.

2. Les activitats o la maquinària que puguin produir pols han d’estar confinades, sempre que sigui possible, en locals tancats. Quan no sigui possible, han d’estar proveïdes de dispositius de recollida de partícules. En cas que això tampoc sigui possible, s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè no s’alliberin partícules a l’atmosfera.

Article 6

Sentències

1. Totes les activitats i situacions que alliberen a l’atmosfera fums, gasos, partícules o olors, qualsevol que en sigui l’origen, han de ser canalitzades, i les emissions evacuades, per mitjà de conductes o xemeneies segons les condicions prescrites en aquest Reglament per tal d’obtenir una bona dispersió.

2. Tots els establiments que disposin de forns i cuines de tot tipus que produeixin o puguin produir olors o fums, han de disposar com a mínim de filtres antigreixos i d’extracció de fums a l’exterior de l’establiment amb les característiques mínimes previstes a l’apartat 3 d’aquest article.

3. Totes les activitats s’han de dotar dels elements necessaris, degudament mantinguts, per garantir la disminució de les emissions i una bona dispersió dels contaminants a l’atmosfera i evitar molèsties al veïnat, concretament en el punt d’emissió de les activitats i les situacions que emetin a l’exterior fums, gasos, partícules o olors. Els elements necessaris i l’alçada de la xemeneia es determinen amb aquesta finalitat, tenint en compte els edificis veïns i els obstacles. L’alçada mínima de la xemeneia per sobre del punt que travessa la coberta de l’edifici ha de complir com a mínim el que preveu la normativa de construcció vigent.

4. S’exclouen de l’obligació d’alçada mínima de la xemeneia els casos següents:

a) Per motiu d’impossibilitat física;

b) Per motiu de negació expressa i fefaent dels veïns;

c) Per motiu d’incompliment de la normativa urbanística. En aquests casos i per als establiments que disposin de forns i cuines de tot tipus, s’ha de substituir la xemeneia per un sistema filtrant homologat degudament dimensionat de característiques reconegudes, per evitar molèsties al veïnat. No es permeten les campanes que fan recircular l’aire a l’interior del local després de filtrar-lo.

5. No es poden llençar a l’exterior fums, gasos ni aire amb substàncies en suspensió o a temperatura diferent de l’exterior per façanes i patis de tot tipus. Se n’exceptuen les instal·lacions d’aerotèrmia, sempre que es garanteixi la integració a la façana dels equips, mitjançant, entre d’altres, la utilització de panells o elements integradors que n’impedeixin la visió –llevat d’ordinacions urbanístiques específiques–, que incorporin elements atenuadors de les vibracions, que compleixin la normativa acústica vigent, i que no produeixin molèsties per motiu d’alteracions perceptibles de la temperatura. Els instal·ladors són els responsables de la col·locació i de la instal·lació d’aquests equips d’acord amb la normativa vigent aplicable, i en especial d’acord amb els requisits establerts en aquest punt.

6. Llevat de casos especials, no es consideren molestes les emanacions de fums procedents de l’ús correcte de les calderes de calefacció dels habitatges degudament revisades i mantingudes; així com de les llars de foc o les barbacoes. Si escau, s’han de realitzar els controls i els manteniments necessaris i s’han de dotar dels elements correctors per evitar molèsties al veïnat.

Capítol tercer. Règim especial de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera

Article 7 · Activitats potencialment contaminants de l’atmosfera

Sentències

1. Es consideren activitats potencialment contaminants de l’atmosfera les activitats que poden originar contaminació atmosfèrica i que poden constituir un risc, dany o molèstia per a la comoditat del veïnat, la salut pública, la protecció del medi ambient en el seu conjunt i la conservació del patrimoni històric i artístic.

2. Les activitats que es troben sota aquesta denominació estan sotmeses a un règim especial que les obliga a complir les prescripcions i a obtenir una llicència en els termes que indica aquest Reglament.

3. La llista de l’annex I recull les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, on es diferencien dues categories, A i D, en funció del nivell de la seva incidència sobre els interessos vistos en el paràgraf 1 d’aquest article.

Article 8 · Contaminants atmosfèrics que es mesuren en les emissions

Sentències

L’annex II A del present Reglament assenyala les substàncies sobre les quals es poden aplicar les mesures de vigilància, prevenció, control i autocontrol que s’han previst per a les activitats potencialment contaminants.

Article 9

Sentències

1. Els titulars de les activitats potencialment contaminants han de vetllar perquè les instal·lacions es mantinguin en un estat de funcionament correcte durant la seva vida útil i perquè estiguin ateses per personal tècnic, tenint en compte la millora de l’eficiència energètica amb l’objectiu de disposar d’unes condicions òptimes de funcionament. Particularment, s’ha de regular i controlar la combustió, l’aportació d’oxigen i el tiratge en les instal·lacions d’emissió a fi d’evitar l’impacte visual dels fums.

2. Les activitats potencialment contaminants s’han de dotar dels elements necessaris, degudament mantinguts, verificats i calibrats, per garantir una bona dispersió dels contaminants a l’atmosfera i evitar molèsties. Els elements necessaris i l’alçada de la xemeneia es determinen amb aquesta finalitat, tenint en compte els edificis veïns i els obstacles.

3. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 2 d’aquest article, l’alçada de la xemeneia per a les activitats potencialment contaminants ha de respectar, el valor indicat en els apartats següents:

a) L’alçada de la xemeneia per sobre del punt que travessa la coberta de l’edifici de les activitats de la categoria D ha de complir com a mínim el que preveu la normativa de construcció vigent.

b) La xemeneia de les activitats de la categoria A ha de ser com a mínim la que es determina en el procediment de l’annex III.

4. La velocitat de sortida dels gasos de les activitats potencialment contaminants de la categoria A en condicions de funcionament màxim ha de ser almenys igual a 8 m/s si el cabal d’emissió de la xemeneia considerada sobrepassa 5000 m3/h, 5 m/s si el cabal és inferior o igual a 5000 m3/h.

5. Les activitats potencialment contaminants de la categoria D estan exemptes d’evacuar els gasos a una determinada velocitat.

Article 10 · Valors límit d’emissió

Sentències

1. La llicència d’autorització de les activitats potencialment contaminants fixa ls contaminants, les periodicitats de control i els límits d’emissió.

2. Les activitats potencialment contaminants estan obligades a respectar els límits d’emissió dels contaminants fixats en l’annex IV. Aquests nivells s’entenen sense dilució prèvia d’aire.

3. Els límits d’emissió d’altres contaminants que no s’especifiquin a l’annex IV, poden ser establerts en cada cas particular pel ministeri responsable del medi ambient, en la llicència d’autorització.

Article 11 · Mesures preventives i correctores

Sentències

1. Les activitats potencialment contaminants han de disposar de totes les mesures adequades per a la prevenció i la correcció de la contaminació atmosfèrica que garanteixin el compliment dels valors límit d’emissió establerts en l’article anterior.

2. El compliment per part de les estacions de servei del valor límit d’emissió fixat en l’annex IV depèn del disseny i el funcionament. a. Totes les estacions de servei han de disposar d’un sistema de recuperació de vapors de gasolina que permet capturar els vapors de gasolina que s’escapen a l’atmosfera en la càrrega de les instal·lacions d’emmagatzematge des dels dipòsits mòbils (fase I). Les estacions de nova construcció i les estacions que experimentin una modificació substancial han de disposar d’un sistema de recuperació de vapors de gasolina que garanteixi la captura dels vapors de benzina nocius que s’escapen del dipòsit dels vehicles de motor durant el proveïment en les estacions de servei (fase II). S’entén per “modificació substancial” la substitució total o parcial dels dipòsits o de les canonades associades, o l’increment de la capacitat i/o de la posició dels subministraments i/o de les línies d’impulsió, d’aspiració o de vapors. b. Totes les operacions de càrrega que es portin a terme tan sols es poden efectuar si aquest mètode s’aplica i funciona correctament, d’acord amb el que s’estableix al punt 1 de l’article 9. Els equips de recuperació de vapors de benzina de la fase II aspiren els vapors de benzina; a continuació es transfereixen a un dipòsit d’emmagatzematge situat a l’estació de servei. La relació vapor-benzina s’ha de situar entre un mínim de 0,95 i un màxim d’1,05. L’eficiència de la captura dels vapors de benzina d’aquests sistemes ha d’estar certificada pel fabricant. Aquesta eficiència dels sistemes de fase II s’ha de comprovar almenys un cop a l’any. Aquesta prova es pot efectuar verificant que la relació vapor-benzina en condicions simulades de flux de benzina és conforme, o emprant un altre mètode adequat. Si l’estació de servei disposa d’un sistema automàtic de control, l’eficiència de la captura s’ha de comprovar almenys un cop cada tres anys. Si les proves revelen una anomalia, el propietari de l’estació de servei ha de remeiar-la en un termini màxim de 7 dies, sense prejudici del que preveu l’article 14. c. Totes les estacions de servei equipades amb un sistema de recuperació de vapors de gasolina de fase I i II han de comunicar-ho al consumidor, com a mínim, amb una indicació al dispensador.

Article 12 · Registre per a la presa de mostres

Sentències

El conducte de sortida de fums o gasos de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera ha d’estar proveït, després de la depuració dels gasos canalitzats, d’orificis obturables i accessibles que han de reunir les característiques que s’especifiquen en l’annex V.

Article 13 · Llicència d’autorització

Sentències

1. Les activitats qualificades com a potencialment contaminants de l’atmosfera estan sotmeses a l’obtenció d’una llicència prèvia a la seva instal·lació, ampliació, modificació o trasllat. S’entén per modificació de l’activitat qualsevol canvi en les matèries primeres, en el combustible, en la maquinària, en el procés de fabricació o en el sistema de depuració que pugui suposar un increment de les emissions de contaminants a l’atmosfera. S’entén per ampliació de l’activitat qualsevol augment en les matèries primeres, en el combustible o en la capacitat productiva que pugui suposar un increment de les emissions de contaminants a l’atmosfera.

2. S’estableix un procediment administratiu simplificat per obtenir la llicència, basat en la declaració i la informació aportades pel titular d’una activitat empresarial o professional, o el seu representant, i la certificació de l’organisme de control en matèria ambiental corresponent, que substitueixen l’autorització i el control administratiu previ del Govern per a les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera qualificades com a categoria D (Declaració), que es defineixen a l’annex I, i que no se situen en un indret que hagi estat declarat zona de protecció. La sol·licitud per a la llicència d’activitat potencialment contaminant s’ha d’acompanyar d’una declaració específica certificada per un organisme de control en matèria ambiental que ha d’incloure les dades tècniques necessàries que s’especifiquen a l’annex VI. En els casos de noves activitats, aquesta documentació s’ha de tramitar conjuntament amb la sol·licitud d’obertura.

3. En aquells casos en què el ministeri responsable del medi ambient hagi publicat els corresponents butlletins per a la declaració i la certificació de les activitats i les instal·lacions que poden fer objecte de procediment simplificat, el titular d’una activitat empresarial o el seu representant i l’organisme de control en matèria ambiental resten obligats a utilitzar-los.

4. L’autorització administrativa ordinària es manté per a les activitats o les instal·lacions que puguin tenir un impacte molt negatiu sobre el medi ambient, qualificades com a categoria A (Autorització), definides a l’annex I, o que se situen en un indret que ha estat declarat zona de protecció. Per aquestes activitats, la sol·licitud per obtenir la llicència ha de ser prèvia a l’obtenció de l’autorització d’obertura i/o posada en funcionament de l’activitat i s’ha d’acompanyar d’un projecte tècnic específic, signat per un tècnic autoritzat. Aquest document ha d’incloure les dades tècniques necessàries, que s’especifiquen a l’annex VI, per valorar adequadament la incidència que té l’activitat sobre el medi ambient atmosfèric. La llicència d’activitat potencialment contaminant es fa efectiva quan, just abans de la posada en funcionament i de l’obertura de l’activitat, el titular lliura al Departament de Medi Ambient el corresponent certificat, signat pel tècnic autor del projecte que estableix la conformitat de l’execució dels treballs i de les instal·lacions en relació amb el projecte aprovat inicialment.

5. La certificació per part d’un organisme de control en matèria ambiental substitueix el control administratiu del Govern, i determina que les activitats satisfan els requisits establerts prèviament i que aquests requisits es porten a terme de manera efectiva i compleixen la legislació vigent.

Article 14 · Anomalies

Sentències

1. Quan una activitat potencialment contaminant de la categoria A ocasioni una repercussió en la qualitat de l’aire deguda a anomalies o avaries de les instal·lacions, dels sistemes de depuració o de l’explotació de l’activitat, el titular de l’activitat n’és el responsable.

2. En aquest cas, el responsable d’aquesta activitat ha de comunicar la situació al ministeri responsable del medi ambient, en un termini màxim de 7 dies posteriors a l’afectació, entregant un informe en el qual es detalla, com a mínim, l’hora, la data, les anomalies i les avaries de les instal·lacions, l’avaluació de l’impacte sobre el medi i les dades que han permès aquesta avaluació, així com les mesures correctores i preventives adoptades i previstes.

Capítol quart. Inspeccions i controls

Article 15 · Inspeccions

Sentències

El ministeri responsable del medi ambient pot inspeccionar d’ofici o per una denúncia fonamentada, mitjançant inspectors del ministeri o organismes de control en matèria ambiental autoritzats, les activitats o situacions, les vegades que estimi oportunes.

Article 16 · Controls de les activitats potencialment contaminants

Sentències

1. Totes les activitats qualificades com a potencialment contaminants han de sotmetre’s als controls periòdics assenyalats a l’apartat 3 del present article, per poder verificar la seva adequació permanent als requeriments fixats en aquest Reglament. Amb aquest propòsit, les mesures efectuades durant el control han de realitzar-se en condicions representatives de funcionament de la instal·lació.

2. Els organismes de control en matèria ambiental autoritzats són els que realitzen aquests controls periòdics sobre les activitats potencialment contaminants.

3. Els controls periòdics, que són a càrrec del titular de l’activitat, els ha de sol·licitar la mateixa empresa a un organisme de control en matèria ambiental, amb la periodicitat següent:

a) Les activitats de la categoria D s’han de sotmetre a un control de caràcter periòdic cada cinc anys a partir de la data d’autorització.

b) Les activitats de la categoria A s’han de sotmetre a un control de caràcter periòdic cada dos anys a partir de la data d’autorització, excepte si el Govern exigeix un control més estricte i/o més freqüent en la mateixa llicència d’autorització.

4. El titular de l’activitat ha de trametre la certificació de l’organisme de control en matèria ambiental corresponent al control periòdic, al ministeri responsable del medi ambient com a mínim un mes abans de finalitzar el termini fixat, segons la classificació de la instal·lació. En el cas de les activitats de la categoria A, la documentació s’ha d’acompanyar com a mínim dels resultats de mesurament de les emissions.

Article 17 · Mètodes de mostreig i anàlisi

Sentències

Els mètodes de mostreig i anàlisi que s’han d’utilitzar per determinar les emissions dels contaminants a l’atmosfera de les activitats potencialment contaminants es recullen a l’annex VII.

Article 18 · Obligacions dels responsables de l’activitat davant d’una inspecció o un control

Sentències

El titular de l’activitat o el seu responsable està obligat a:

a) Facilitar l’accés als inspectors o als tècnics dels organismes de control en matèria ambiental.

b) Complir i demostrar el compliment de les obligacions d’aquest Reglament.

c) Realitzar i justificar el controls periòdics fixats per a les activitats potencialment contaminants dins el termini establert per a la seva categoria.

d) Posar a disposició dels inspectors o tècnics dels organismes de control en matèria ambiental la informació, la documentació, els equips i els elements que siguin necessaris per complir la seva actuació.

e) Facilitar el muntatge dels equips i la instrumentació necessaris per a les mesures.

f) Permetre la presa de mostres suficients per realitzar les anàlisis.

Capítol cinquè. Normes de qualitat de l’aire

Article 19 · Xarxa de vigilància de la qualitat de l’aire

Sentències

1. El ministeri responsable del medi ambient s’encarrega del control de la contaminació atmosfèrica. Per vetllar per la qualitat de l’aire, gestiona un conjunt d’estacions, fixes i mòbils, automàtiques i manuals, que mesuren els nivells d’immissió i que formen la xarxa de vigilància de la qualitat de l’aire; avalua i modelitza els nivells de qualitat de l’aire.

2. És competència del ministeri responsable del medi ambient la validació de les dades sobre la qualitat de l’aire d’Andorra i la promoció de la informació al públic.

Article 20 · L’estratègia de vigilància de la qualitat de l’aire

Sentències

1. L’estratègia de vigilància de la qualitat de l’aire és un instrument estratègic que permet al Govern planificar, coordinar i racionalitzar la política de vigilància de la qualitat de l’aire a Andorra.

2. L’estratègia defineix com a mínim els criteris de mesura, d’avaluació i de modelització de la qualitat de l’aire, els mètodes de referència, el nombre i la periodicitat dels mesuraments segons els nivells d’immissió de cada parròquia, els criteris d’implantació de les estacions i de control de la validitat de les dades, així com els contaminants vigilats per cada zona.

3. L’estratègia és un document públic elaborat pel ministeri responsable de medi ambient i aprovada pel Govern, que ha d’estar íntegrament a disposició dels ciutadans i s’ha de revisar, com a mínim, cada cinc anys. El text aprovat i les revisions posteriors es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 21 · Contaminants atmosfèrics mesurats en la immissió

Sentències

L’annex IIB recull les substàncies que s’han de tenir en compte en l’avaluació i la gestió de la qualitat de l’aire ambient.

Article 22 · Valors límit d’immissió i llindars d’avís

Sentències

1. El Govern ha de vetllar perquè es mantinguin els nivells d’immissió dels contaminants mesurats per la xarxa de vigilància de la qualitat de l’aire per sota dels valors límit fixats en l’annex VIII, els quals han estat fixats prenent com a base el coneixement científic, a fi d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en el seu conjunt.

2. Juntament amb els valors límit s’estableixen per a certs contaminants valors llindar d’avís a la població, nivells a partir dels quals una exposició de breu durada suposa un risc per a la salut humana; en cas que aquests valors siguin superats, el ministeri responsable del medi ambient ha de garantir que es prenguin les mesures necessàries per informar la població segons el previst a l’article 31.

3. Els ultrapassaments dels nivells d’immissió deguts a fonts d’origen natural poden no ser considerats com a superacions dels nivells de qualitat de l’aire.

Capítol sisè. Règim especial de les zones contaminades

Article 23 · Zona de protecció especial

Sentències

Quan en una zona determinada s’ultrapassin un o més dels valors límit d’immissió establerts en l’annex VIII, encara que les activitats potencialment contaminants compleixin els nivells d’emissió autoritzats, es declara l’àrea afectada zona de protecció especial, en la qual és aplicable el règim previst en l’article 25.

Article 24 · Declaració de zona de protecció especial

Sentències

1. El ministeri responsable del medi ambient eleva al Govern la proposta de declaració de zona de protecció especial, amb la seva delimitació territorial, perquè sigui aprovada.

2. Un cop hagin cessat les circumstàncies que justifiquen la declaració de zona de protecció especial, el Govern ha de declarar, mitjançant decret, la seva revocació.

Article 25 · Règim aplicable a les zones de protecció especial

Sentències

1. Les zones declarades de protecció especial resten subjectes a un règim especial d’actuacions dirigit a la reducció dels nivells d’immissió fins a assolir, com a mínim, els valors límit establerts.

2. Es poden fixar uns valors límit d’emissió més severs que els corresponents a l’annex IV.

3. El Govern ha d’establir, a proposta del ministre responsable del medi ambient, les mesures necessàries per recuperar els nivells d’immissió. Dins d’aquest règim especial es poden adoptar, d’acord amb les circumstàncies concurrents, totes o alguna de les mesures següents:

a) Imposar la utilització de combustibles o fonts d’energia de menys poder contaminant.

b) Reduir el temps de funcionament i/o modificar els horaris de les activitats potencialment contaminants i regular la circulació de vehicles.

c) Suspendre l’atorgament d’autoritzacions d’obertura, d’ampliació, de modificació o de trasllat d’activitats potencialment contaminants.

d) Imposar les mesures correctores necessàries i els mitjans tècnics més eficaços per a la depuració o la disminució de les emissions contaminants.

e) Imposar la modificació de les alçades de les xemeneies. Dins d’aquest règim especial també es pot adoptar, d’acord amb les circumstàncies concurrents, un pla d’acció segons les modalitats previstes en l’article 29.

4. La implantació del règim especial suposa, per si mateix, la modificació del règim ordinari aplicable a les activitats afectades.

Article 26 · Zones de protecció urgent

Sentències

En els casos que, per condicions atmosfèriques o accidentals, s’ultrapassin els llindars d’alerta fixats en l’annex VIII i en conseqüència es posi en perill la salut humana, i en què, per tant, calgui realitzar una actuació urgent, l’àrea afectada serà declarada zona de protecció urgent.

Article 27 · Declaració de zona de protecció urgent

Sentències

1. La declaració de zona de protecció urgent pot ser realitzada pel ministre responsable del medi ambient, i ha de ser ratificada pel Govern en la seva reunió més immediata.

2. Un cop hagin cessat les circumstàncies que justifiquen la declaració de zona de protecció urgent, el Govern ha de declarar, mitjançant decret, la seva revocació.

Article 28 · Règim aplicable a les zones de protecció urgent

Sentències

1. La declaració de zona de protecció urgent possibilita l’aplicació, de forma immediata, de totes les mesures previstes a l’article 26, a més de les següents:

a) Aplicar mesures de restricció en el transport i la circulació, incloent-hi la prohibició de circulació de vehicles de motor, si és necessari.

b) Suspendre el funcionament de les activitats contaminants. Dins d’aquest règim urgent també es pot adoptar, d’acord amb les circumstàncies concurrents, un pla d’acció segons les modalitats previstes en l’article 29.

2. La implantació d’aquest règim suposa, per si mateixa, la modificació del règim ordinari aplicable a les activitats afectades.

Article 29 · Plans d’acció

Sentències

1. El ministeri responsable del medi ambient, en col·laboració amb el ministeri responsable de la mobilitat, el ministeri responsable de la salut, el ministeri responsable de la indústria i els comuns implicats, pot elaborar plans d’acció contra la contaminació atmosfèrica sobre les zones en les quals es produeixi superació o presentin un risc de superació dels nivells límit d’immissió o dels llindars d’avís. Aquests plans han d’indicar les mesures que s’han d’adoptar, el termini i els mitjans tècnics i econòmics necessaris, a fi de reduir la contaminació atmosfèrica i d’assolir els nivells de qualitat de l’aire adequats, així com les modalitats i els indicadors de seguiment de les mesures.

2. Els plans d’acció han de constar de nivells d’intervenció diferents d’acord amb la gravetat potencial de cada període, que han d’anar acompanyats d’un primer nivell d’atenció. Cada nivell suposa un paquet determinat d’actuacions i programes a desenvolupar, i unes formes concretes d’organització i execució.

3. Els plans d’acció han de ser aprovats pel Govern.

4. Els plans d’acció són documents públics elaborats pel ministeri responsable de medi ambient i aprovats pel Govern, que han d’estar íntegrament a disposició dels ciutadans. El text aprovat i les revisions posteriors es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

5. Es pot exceptuar l’elaboració dels plans d’acció en situacions d’ultrapassaments dels nivells d’immissió deguts al retorn en suspensió de les partícules provocades per la saladura de les carreteres durant l’hivern.

Capítol setè. Informació al públic

Article 30 · Estat de la qualitat de l’aire

Sentències

1. Correspon al ministeri responsable del medi ambient la difusió periòdica de la informació sobre qualitat de l’aire. Les dades sobre l’estat de la qualitat de l’aire s’han de posar, en condicions d’utilització i en terminis operatius, a disposició dels comuns i dels ciutadans a través d’Internet, com també la informació sobre els nivells de qualitat de l’aire, l’estratègia de vigilància de la qualitat de l’aire, els plans d’acció i els balanços anuals i l’evolució històrica de les concentracions dels contaminants.

2. Com a eina d’informació i amb l’únic objectiu de comunicar als ciutadans, en temps real, l’estat de qualitat de l’aire, s’estableix un índex de qualitat de l’aire. S’han de comunicar les modalitats de càlcul, els paràmetres implicats i les concentracions i es pot definir un índex global de la qualitat de l’aire en zones determinades.

Article 31 · Llindar d’avís

Sentències

En cas que se superin els valors llindar d’avís, el ministeri responsable del medi ambient ha d’informar immediatament la població, el ministeri responsable de la salut i els comuns, a través dels mitjans de comunicació (Internet, ràdio, televisió i premsa).

Capítol vuitè. Infraccions i sancions

Article 32 · De les infraccions i sancions

Sentències

1. D’acord amb el títol IV de la Llei sobre la contaminació atmosfèrica i els sorolls, el que disposa aquest capítol fa referència a les infraccions i les sancions de naturalesa administrativa contra les disposicions d’aquest Reglament i no afecta la responsabilitat civil o penal que se’n pugui derivar.

2. Constitueixen infracció els actes o omissions que contravinguin les normes contingudes en el present Reglament, i també la desobediència als manaments d’establir les mesures preventives, correctores o reparadores indicades o de continuar amb una conducta determinada en relació amb les matèries que s’hi regulen.

3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 33 · Infraccions

Sentències

1. Són infraccions lleus: Oposar resistència o entrebancar l’activitat inspectora de l’Administració.

2. Són infraccions greus: La reincidència en una infracció lleu dins el termini d’un any.Instal·lar, modificar, ampliar o traslladar una activitat potencialment contaminant sense obtenir prèviament la llicència corresponent.No adoptar les mesures correctores manades per l’Administració per corregir els nivells d’emissió.No respectar les prohibicions o les ordres establertes per l’Administració competent, en aplicació de les previsions contingudes en aquest ReglamentSuperar els nivells normativament admissibles d’emissió.

3. Són infraccions molt greus: La reincidència en una infracció greu dins el termini de tres anys. Superar els nivells normativament admissibles d’emissió establerts en aquest Reglament quan posin en perill la salut pública.

Article 34 · Sancions

Sentències

Les infraccions a què es refereixen els articles anteriors se sancionen amb multes dels imports següents:

a) Infraccions lleus: multa d’un import màxim de 601,01 euros.

b) Infraccions greus: multa d’un import comprès entre 601,02 i 30.050,60 euros.

c) Infraccions molt greus: multa d’un import comprès entre 30.050,61 i 60.101,21 euros.

Article 35 · Quantia de la sanció

Sentències

La quantia de la sanció, dins de cadascun dels tipus es gradua procurant assolir la proporcionalitat adequada entre la infracció i la sanció. A aquest efecte cal tenir en compte els criteris següents:

a) Efecte perjudicial de la infracció sobre els interessos públics.

b) Benefici obtingut per l’infractor.

c) El frau, la culpa o la negligència.

Article 36 · Prescripcions

Sentències

Les infraccions a què fa referència la Llei prescriuen al cap de dos anys, llevat de les molt greus, que prescriuen al cap de cinc anys. El termini de la prescripció comença a córrer des del dia en què s’ha comès la infracció, i s’interromp des del moment en què el procediment s’adreci contra l’infractor.

Article 37 · Mesures cautelars

Sentències

1. En els supòsits d’infraccions greus o molt greus el Govern pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió de l’activitat contaminant.

2. Igualment, i com a sanció accessòria, el Govern pot acordar, en casos de reincidència o de resistència a complir les prohibicions o les ordres, la clausura de l’establiment, el precinte d’aparells, instal·lacions, instruments, vehicles o qualsevol altre element que, segons l’estat actual de la tècnica, permeti la interrupció del dany o el perjudici així com la revocació de la llicència.

Article 38 · Procediment sancionador

Sentències

Els procediments sancionadors previstos en aquest Reglament s’instrueixen i es resolen tal com preveu el Reglament regulador del procediment sancionador, del 21 d’octubre de 1998, o la normativa que el substitueixi.

jurisprudència.ad·Reglament, del 25 de febrer del 2009, que modifica el reglament de control de la contaminació atmosfèrica