1. Els errors materials comesos en alguna inscripció o anotació preventiva no es poden salvar amb esmenes, guixades o taques, ni amb raspadures ni per qualsevol altre mitjà que no sigui un assentament nou.
2. El nou assentament de rectificació ha de tenir un número nou i ha d’indicar la referència a l’assentament i la línia on s’ha comès l’equivocació o l’omissió, les paraules errònies, l’expressió de les paraules que substitueixen les errades o que supleixen l’omissió, la declaració d’haver quedat esmenat l’assentament primitiu, el lloc, la data i la signatura de la persona encarregada del Registre.