1. Excepte el que s’estableix en relació amb les importacions, els obligats tributaris han de realitzar per si mateixos la determinació del deute tributari mitjançant declaracions de liquidació ajustades a les normes compreses en els apartats següents.
Els empresaris i professionals han de presentar les declaracions-liquidacions periòdiques a què es refereixen els apartats 3 i 4 d’aquest article. Extraordinàriament, en els casos en què no hi hagi quotes meritades ni es practiqui deducció de quotes suportades o satisfetes, es pot sol·licitar al ministeri encarregat de les finances l’exempció en la presentació de les declaracions mencionades.
2. Les declaracions-liquidacions s’han de presentar directament a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances o a les entitats col·laboradores designades.
3. El període de liquidació es determina en funció de la xifra anual de negocis:
a) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 250.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos de juliol i gener.
b) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui inferior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener.
c) Quan l’import net de la xifra anual de negocis pel conjunt d’activitats dutes a terme per l’obligat tributari, l’any immediatament anterior, sigui superior a 3.600.000 euros, les declaracions-liquidacions, es fan mensualment.
d) Quan l’exercici anterior tingui una durada inferior a 12 mesos es prorrateja en la part corresponent a l’any natural i s’aplica el que preveuen les lletres anteriors.
4. En cas d’inici d’activitat, les declaracions-liquidacions es fan els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, llevat que hi sigui aplicable el règim especial simplificat. En aquest cas les declaracions es farien els mesos de juliol i gener.
5. Els obligats tributaris que decideixin donar per finalitzada la seva activitat empresarial, ja sigui per tancament del negoci, en el cas de persones físiques, o bé per dissolució i liquidació de la societat, en el cas de persones jurídiques, han d’ingressar el saldo a favor de l’Administració tributària en el moment que presentin la declaració.
Pel que fa als obligats tributaris a títol individual, han d’efectuar l’ingrés corresponent en el moment en què presentin la sol·licitud de baixa del negoci davant l’Administració, o bé la sol·licitud de baixa en el Registre d’Obligats Tributaris, i sempre que hagin liquidat o desafectat tots els béns afectes a la seva activitat empresarial. En el cas de persones jurídiques, han d’efectuar l’ingrés corresponent abans d’inscriure la dissolució de la societat en el Registre de Societats Mercantils i de dissoldre la societat, i sempre que n’hagin liquidat tots els béns.
6. La declaració-liquidació ha d’ajustar-se al model que, per cada supòsit, determini el ministeri encarregat de les finances i ha de presentar-se, excepte en els supòsits previstos en l’apartat anterior, durant el mes següent al període de liquidació corresponent.
7. La declaració-liquidació és única per cada empresari o professional, sense perjudici del que estableixi el ministeri encarregat de les finances pel que fa a les característiques dels règims especials establerts en l’impost.