1. Les sol·licituds de rectificació d’autoliquidacions s’adrecen a l’òrgan competent d’acord amb la normativa d’organització específica.
2. La sol·licitud només es pot fer una vegada presentada la corresponent autoliquidació i abans que l’Administració tributària hagi practicat la liquidació definitiva o, en tot cas, abans que hagi transcorregut el període de prescripció.
L’obligat tributari no pot sol·licitar la rectificació de la seva autoliquidació quan s’estigui tramitant un procediment de comprovació o d’investigació i l’objecte inclogui l’obligació tributària a què es refereixi l’autoliquidació presentada, sense perjudici del seu dret a fer les al·legacions i presentar els documents que consideri oportuns en el procediment que s’estigui tramitant, que ha de tenir en compte l’òrgan que el tramiti.
3. Quan l’Administració tributària hagi practicat una liquidació provisional, l’obligat tributari pot sol·licitar la rectificació de la seva autoliquidació únicament si la liquidació provisional ha estat practicada per una consideració o per un motiu diferent del que s’invoqui en la sol·licitud de l’obligat tributari.
Es considera que entre la sol·licitud de rectificació i la liquidació provisional concorre consideració o motiu diferent quan la sol·licitud de rectificació afecti elements de l’obligació tributària que no hagin estat regularitzats mitjançant la liquidació provisional.
4. En la sol·licitud de rectificació d’una autoliquidació hi han de constar:
a) Les dades que permetin identificar l’autoliquidació que es pretén rectificar.
b) En el cas que se sol·liciti una devolució, s’ha de fer constar el mitjà elegit pel qual s’hagi de fer la devolució. Quan el beneficiari de la devolució no hagi assenyalat mitjà de pagament i la devolució no es pugui realitzar mitjançant transferència a una entitat de crèdit, s’efectua mitjançant xec.
5. A la sol·licitud s’han d’ajuntar la documentació que justifiqui la rectificació i els justificants, si escau, de l’ingrés efectuat per l’obligat tributari.