1. En el cas d’infraccions que es qualifiquin com a lleus, l’instructor practica les actuacions que consideri adequades per esclarir els fets i formula directament una proposta de resolució, que notifica a la persona o les persones expedientades, conjuntament amb la providència d’incoació. S’hi ha d’indicar expressament que l’expedient sancionador es tramita pel procediment abreujat i que la persona o les persones expedientades disposen d’un termini de deu dies per examinar l’expedient, formular les al·legacions i aportar els documents que tinguin per convenient, i proposar, eventualment, la pràctica d’altres proves.
2. Transcorregut aquest termini, l’instructor incorpora a l’expedient les al·legacions i els documents eventualment presentats, o deixa constància que no ho han estat, i eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
3. Quan la persona expedientada proposa la pràctica de proves en el procediment abreujat, l’instructor practica les que consideri pertinents, denega motivadament les altres, incorpora a l’expedient les proves que hagi practicat i la resolució denegatòria de les altres, i eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.