1. Es considera deutor en fallida l’obligat que no ha satisfet el deute i se’n desconeixen béns o drets embargables per satisfer-lo, o posseint béns i drets embargables, aquests béns i drets no cobreixen la totalitat del deute i de les sancions tributàries.
2. La declaració de fallida pot fer referència a la insolvència total o parcial de l’obligat tributari.
3. Es consideren crèdits incobrables els que no s’han pogut fer efectius en el procediment de constrenyiment.
4. Si el deutor principal i els responsables solidaris es declaren en fallida, l’acció de cobrament es dirigeix envers els responsables subsidiaris. En no existir aquests responsables subsidiaris, o en ser declarats també en fallida, el crèdit és declarat incobrable per l’òrgan corresponent.