Reglament, del 14 de febrer del 2018, pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

33 articles · 1versions · Text oficial consolidat

/

Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1 · Objecte

Aquest Reglament té per objecte la prevenció i el control de la legionel·losi establint les mesures higienicosanitàries que s’han d’aplicar en les instal·lacions o els equipaments que la legionel·la pot colonitzar i en els quals és capaç de proliferar i disseminar-se en forma d’aerosols.

Article 2 · Definicions

Sentències

A efecte d’aquest Reglament, es considera:

1. Brot: l’aparició de dos o més casos de legionel·losi, en una àrea geogràfica determinada i en un període de temps determinat, que presenten sospites fonamentades de poder-se haver produït per la seva exposició a un focus o origen comú.

2. Centre sensible: establiment en què es presten serveis assistencials i de suport a persones particularment vulnerables a contraure legionel·losi. Es consideren establiments sensibles, entre d’altres, els centres hospitalaris i altres centres on es duen a terme serveis assistencials sanitaris, els centres on es duen a terme serveis assistencials sociosanitaris i els centres que presten serveis residencials destinats a la gent gran o a altres persones que, per raons diverses, poden presentar una situació d’especial vulnerabilitat en trobar-se en un estat d’immunodepressió.

3. Instal·lació de risc: equipament que utilitza aigua en el seu funcionament i produeix aerosols.

4. Punt terminal: tot punt d’una xarxa d’aigua freda o aigua calenta sanitària, accessible al públic, que pugui produir aerosols d’aigua, principalment les dutxes i les banyeres d’hidromassatge amb aigua d’un sol ús.

5. Centre de formació: associació, entitat o empresa dedicada a elaborar i impartir programes de formació del personal que ha de dur a terme determinades activitats en el marc del control i la prevenció de la legionel·losi, i que estan degudament autoritzats i registrats per exercir al territori nacional segons el que estableix aquest Reglament.

6. Autoritat sanitària competent: el ministeri encarregat de la salut.

Article 3 · Àmbit d’aplicació

Sentències

1. Les mesures de prevenció i de control definides en aquest Reglament s’apliquen a totes les instal·lacions de risc que es trobin situades a l’exterior o a l’interior dels edificis d’ús col·lectiu, instal·lacions industrials i mitjans de transport o equips mòbils, que poden ser susceptibles de convertir-se en un focus de proliferació i propagació de la legionel·la. En concret, aquest Reglament és aplicable a les instal·lacions següents:

a) Torres de refrigeració y condensadors evaporatius.

b) Centrals humidificadores industrials.

c) Xarxes o sistemes d’aigua calenta sanitària.

d) Xarxes o sistemes d’aigua freda de consum humà.

e) Sistemes d’aigua climatitzada amb raigs d’aigua i/o injecció d’aire (vasos d’hidromassatge).

f) Humidificadors.

g) Elements de refrigeració per aerosolització.

h) Fonts ornamentals amb difusió d’aerosols.

i) Sistemes de reg per aspersió per a usos urbans.

j) Sistemes d’aigua contra incendis.

k) Vehicles de neteja i reg.

l) Sistemes de rentat de vehicles.

m) Equips de teràpia respiratòria.

n) Qualsevol altre aparell que acumuli aigua i pugui produir aerosols.

2. Aquest Reglament no s’aplica a les instal·lacions que estiguin ubicades en edificis d’habitatge d’ús particular, excepte les que afectin l’ambient exterior d’aquests edificis. No obstant això, en cas de sospites fonamentades o aparició de casos de legionel·losi que es puguin relacionar amb aquest tipus d’edificis, l’autoritat sanitària competent pot adoptar les mesures que, en termes de prevenció i protecció de la salut pública, es puguin estimar necessàries en cada cas.

Capítol segon. Mesures preventives i autocontrols

Article 4 · Responsabilitat

Sentències

1. S’entén per responsable del compliment d’aquest Reglament les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que tenen la titularitat del centre o l’establiment o dels mitjans considerats instal·lació de risc d’acord amb el que estableix l’article 3 anterior.

2. La contractació d’un servei extern de manteniment no n’eximeix el titular de la instal·lació de la responsabilitat.

3. Tota empresa externa contractada per dur a terme les operacions necessàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi ha de complir el que s’estableix en aquest Reglament.

Article 5 · Notificació d’instal·lacions i canvis al seu estat d’activitat

Sentències

1. Són de notificació obligatòria al ministeri encarregat de la salut totes les instal·lacions o els equipaments de risc de proliferació i propagació de la legionel·la.

2. Correspon als titulars dels centres, establiments i equipaments efectuar aquesta notificació, en la qual han de fer constar, com a mínim, el nombre de cada tipus d’instal·lació de què disposen que són considerats de risc de proliferació i propagació de la legionel·la d’acord amb el llistat que s’enumera a l’article 3.

3. La notificació s’ha d’adreçar al ministeri encarregat de la salut per mitjà del formulari corresponent del Servei de Tràmits, adjuntant-hi tota la documentació que en cada cas s’hi assenyali. Aquesta notificació s’ha de fer efectiva en els supòsits següents:

a) L’alta inicial d’una instal·lació, abans d’entrar en funcionament;

b) La baixa definitiva d’una instal·lació; i.

c) Les reformes o modificacions de rellevància d’una instal·lació. En la notificació s’hi inclouen les dades relatives a la identificació del titular responsable de la instal·lació. A més a més, cal informar l’autoritat sanitària competent, seguint el mateix procediment, de qualsevol canvi que es pugui produir en relació amb aquesta titularitat.

4. A aquest efecte, es crea el Registre d’Instal·lacions de Risc, que queda adscrit sota la tutela del ministeri encarregat de la salut.

5. En casos concrets, el ministeri encarregat de la salut, en el marc de les seves competències, pot ampliar aquesta notificació de caràcter obligatori a altres tipus d’instal·lacions que les assenyalades anteriorment i que, per les seves característiques, es pugui considerar que presenten un interès determinat en termes de necessitats de control i vigilància sanitària per prevenir els focus potencials que poden afavorir la proliferació i la propagació de la legionel·la.

6. Tota instal·lació que no estigui degudament notificada i registrada té, a efectes del que es preveu en aquest Reglament, la consideració de clandestina.

Article 6 · Mesures de precaució en l’aplicació de tractaments químics

Sentències

1. Els desinfectants i altres productes químics utilitzats en el tractament de les instal·lacions han d’estar autoritzats per les respectives autoritats competents dels països de la UE i ser de provada eficàcia davant la legionel·la. Aquests productes s’han d’utilitzar de forma adequada a fi de minimitzar els riscos per a la salut i la seguretat dels operaris i d’altres persones que hi puguin estar exposades i per la pròpia instal·lació.

2. Aquests productes s’han d’aplicar respectant les indicacions del fabricant d’acord amb el que preveuen els estàndards internacionals i s’han de mantenir correctament i permanentment identificats amb les etiquetes respectives. A més, cal disposar de les fitxes tècniques i de seguretat corresponents.

3. El buidatge s’ha de fer de manera que l’aigua i els altres productes que puguin contenir desguassin directament al sistema d’evacuació i siguin abocats al medi d’acord amb el que estableix la normativa mediambiental vigent que els sigui aplicable.

4. En el cas de xarxes d’aigua freda destinada al consum humà o xarxes d’aigua calenta sanitària, els productes químics emprats han de ser aptes per a aquest ús, d’acord amb el que s’estableix en la normativa vigent en matèria d’aigua destinada al consum humà.

Article 7 · Prevenció de riscos laborals

Sentències

1. Els titulars de les instal·lacions i els titulars de les empreses de serveis que es puguin contractar per efectuar les operacions de manteniment i d’altres que es puguin derivar de l’aplicació de les disposicions establertes en aquest Reglament han de vetllar permanentment per la seguretat i la salut dels seus treballadors i complir amb la normativa vigent en matèria de seguretat i salut en el treball.

2. A aquest efecte, les empreses titulars i les empreses que prestin serveis externs en relació amb les disposicions previstes en aquest Reglament han d’efectuar una avaluació dels riscos laborals que determini, en particular, els riscos biològics i químics als quals es poden veure exposats els seus operaris. Aquesta avaluació els ha de permetre definir les mesures de prevenció i protecció que han d’adoptar per poder garantir un nivell adequat de seguretat i salut dels seus treballadors.

3. Així mateix, quan en un mateix centre de treball hi estiguin presents treballadors de dos empreses o més i una d’aquestes empreses desenvolupi tasques relatives a aquestes instal·lacions, s’han d’establir els mitjans adequats de cooperació i coordinació a fi i efecte que els riscos propis d’aquestes activitats no puguin afectar els treballadors de les altres empreses.

Article 8 · Mesures preventives generals

Sentències

En general, s’han de respectar les mesures preventives següents:

1. L’aigua de les xarxes i dels circuits de les instal·lacions de risc ha de procedir de xarxes d’abastament públic d’aigua destinada al consum humà.

2. Per aquells usos, que es pugui emprar aigua de diferent procedència a la de xarxa d’abastament públic d’aigua destinada al consum humà (neteja dels carrers, regs urbans, túnels de rentat i altres, si escau), ha de quedar registrat al Programa d’Autocontrol i notificar-se a l’autoritat sanitària competent.

3. S’ha de garantir l’eliminació de zones mortes i d’acumulació de brutícia mitjançant un bon disseny i un bon manteniment de les instal·lacions.

4. Els materials que conformen les instal·lacions han d’estar homologats, en composició i utilització, per a l’ús al qual van destinats i han de ser resistents a l’acció agressiva de biocides per evitar la formació de productes de la corrosió.

5. S’ha d’establir i aplicar un programa de tractament i anàlisis de l’aigua que sigui adequat i segur.

6. Les instal·lacions s’han de dissenyar de manera que puguin ser fàcilment accessibles per fer-ne el manteniment, la neteja i la desinfecció, així com la pràctica dels controls i inspeccions respectives. En el disseny i posterior execució s’ha de preveure la instal·lació de punts de mostreig que han de ser fàcilment accessibles i en nombre suficient per poder efectuar una presa de mostres representativa d’acord amb els mètodes de mostreig definits en l’annex 1 d’aquest Reglament.

7. S’ha d’assegurar que el sistema opera correctament i de manera segura, i que està permanentment ben mantingut.

8. Les mesures preventives específiques que cal respectar per a cada tipus d’instal·lació són les que es defineixen en els annexos 2, 3, 4 i 5 d’aquest Reglament.

9. Amb caràcter consultiu es pot tenir en compte l’establert en la norma UNE 100030 per a la prevenció i control de la proliferació i disseminació de la legionel·la en instal·lacions.

Article 9 · Pla de prevenció i control de la legionel·la

Sentències

1. El titular de les instal·lacions objecte d’aquest Reglament és el responsable d’elaborar i d’implantar un pla de prevenció i control de la legionel·la, mitjançant uns programes d’autocontrol que ha d’incloure, com a mínim:

a) Una memòria tècnica que inclogui les dades tècniques i de funcionament de la instal·lació, un plànol o esquema hidràulic de cada instal·lació on estiguin clarament identificats tots els seus components, establint els punts crítics de la instal·lació. Aquest esquema ha de detallar i incloure, com a mínim, l’esquema de funcionament hidràulic, les zones i punts crítics, els punts terminals amb producció d’aerosols i els punts de mostreig. Aquest plànol o esquema s’ha d’actualitzar cada vegada que es faci qualsevol reforma o modificació de la instal·lació.

b) Un programa de manteniment que descrigui totes les operacions de revisió de la instal·lació i en concret els punts crítics, els paràmetres a mesurar, els procediments a seguir i la periodicitat en què es duen a terme aquestes operacions.

c) Un programa de neteja i de desinfecció de tota la instal·lació, especificat per zones o equips i que inclogui els procediments, els productes emprats amb les fitxes tècniques i fitxes de seguretat respectives, la descripció de les dosificacions i la periodicitat de cadascuna de les operacions.

d) Un programa de tractament de l’aigua en què es detallin els tipus de tractaments aplicats, els productes, les dosis, les temperatures i, si escau, altres paràmetres que permetin detallar els procediments aplicats.

e) Un programa d’anàlisi de l’aigua on es detallin els punts de mostreig, els paràmetres fisicoquímics i microbiològics a controlar, els mètodes o tècniques d’anàlisi que es preveu emprar i la periodicitat de la seva aplicació.

f) Un programa de formació on es detalli la relació del personal encarregat de les operacions de manteniment, dels tractaments per a la prevenció de la legionel·losi, de la presa de mostres i les anàlisis corresponents, bé sigui de la mateixa empresa titular de la instal·lació o d’una empresa externa contractada, assenyalant, en cada cas, la capacitació dels operaris i la formació de què disposen en matèria de prevenció i control de la legionel·losi.

g) Dur un registre de totes les activitats portades a terme en cadascun d’aquests programes, així com de les possibles incidències que puguin sorgir al llarg del temps i les mesures correctores respectives que s’han adoptat a fi de poder-les contenir i controlar. També s’han de registrar les parades superiors a 15 dies i posades en marxa de la instal·lació, les causes que les han motivat i la durada.

2. Els programes d’autocontrol de cada tipus d’instal·lació de risc han de preveure, com a mínim, els aspectes específics corresponents segons el que s’estableix als annexos 2, 3, 4 i 5 d’aquest Reglament.

3. Tot el conjunt documental que descriuen el pla de prevenció i control de la Legionel·la, així com els registres i altres documents que es derivin de l’aplicació, s’ha de mantenir en un arxiu físic o digital degudament custodiat pel titular de la instal·lació, i s’han de conservar, com a mínim, durant deu anys. Aquest arxiu ha d’estar a disposició permanent dels agents de l’autoritat sanitària competent, els quals hi han de poder accedir sempre que ho sol·licitin.

Capítol tercer. Personal, empreses de tractament, assessoria i control, centres formadors i laboratoris

Article 10 · Personal de manteniment

Sentències

1. El titular de la instal·lació ha de vetllar i assegurar-se que tot el seu personal implicat en les activitats i operacions de manteniment de les instal·lacions disposi d’una formació adequada en relació amb la prevenció i el control de la legionel·losi.

2. En cas que el manteniment de les instal·lacions es dugui a terme per mitjà de la contractació d’una empresa externa que presti serveis de manteniment, correspon al titular d’aquesta empresa vetllar i assegurar-se que els seus operaris disposin d’aquesta formació.

3. Els programes de formació o capacitació d’aquest personal s’han de desenvolupar i impartir per mitjà d’un centre de formació degudament autoritzat per l’autoritat sanitària competent segons l’establert en l’article 12 d’aquest Reglament.

4. A efectes d’actualització dels coneixements i d’adaptació a l’evidència disponible i als avenços tecnològics, aquesta formació en relació amb la prevenció i el control de la legionel·losi, s’ha de renovar cada cinc anys.

5. L’autoritat sanitària competent pot tenir, en consideració als efectes de reconeixement de la capacitació del personal, les formacions en matèria de control i prevenció de la legionel·losi que hagi pogut efectuar en entitats o centres de formació reconeguts per organismes oficials d’altres països, sempre que s’ajustin als requisits establerts en aquest Reglament.

Article 11 · Empreses d’assessoria tècnica i de tractament

Sentències

Les empreses dedicades a l’assessorament de les instal·lacions i a l’elaboració dels programes del pla de prevenció i control de legionel·la i/o a l’aplicació de tractaments, han de garantir que disposen, com a mínim, dels recursos següents:

1. Un director tècnic que estigui en possessió d’un títol acadèmic oficial en estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra d’àmbit cientificotècnic relacionat, preferentment, amb les ciències de la vida o l’enginyeria i que pugui atestar que disposa de coneixements i experiència en matèria de prevenció i control de la legionel·losi.

2. En el cas de que aquestes empreses d’assessoria prestin serveis de tractament de les instal·lacions relatives a la prevenció i el control de la legionel·losi, han de disposar endemés d’un director tècnic, de personal que disposi d’una formació o capacitació adequada per poder efectuar aquestes activitats. Aquest requisit és també aplicable a les empreses titulars de les instal·lacions, en cas que aquests tractaments es duguin a terme per part de personal que laboralment estigui vinculat directament a l’empresa titular de la instal·lació.

4. L’autoritat sanitària competent pot tenir, en consideració amb els efectes de reconeixement de la capacitació del personal, les accions formatives en matèria de prevenció i control de la legionel·losi que hagi pogut dur a terme en entitats o centres de formació reconeguts per organismes oficials d’altres països, sempre que s’ajustin als requisits establerts en aquest Reglament.

Article 12 · Centres formadors

Sentències

Per ser autoritzat com a centre de formació, s’ha de disposar de:

2. Personal docent que estigui en possessió d’un títol acadèmic oficial en estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra d’àmbit cientificotècnic relacionat, preferentment, amb les ciències de la vida o l’enginyeria i que pugui atestar que disposa de coneixements i experiència en matèria de prevenció i control de la legionel·losi.

3. Recursos materials pedagògics i tècnics per a l’execució correcta dels programes de formació.

4. Programes de formació adequats a les finalitats d’aquest Reglament amb uns continguts proporcionals i adequats a les persones a les quals vagin dirigits, que s’han d’ajustar, com a mínim, als objectius següents:

a) Proporcionar coneixements bàsics sobre la legionel·la i la legionel·losi.

b) Facilitar l’entesa de la legislació vigent en matèria de prevenció i control de la legionel·losi.

c) Explicar els riscos sanitaris associats a la legionel·la i les mesures de prevenció i control per evitar-ne la propagació en les instal·lacions susceptibles.

d) Proporcionar coneixements bàsics de tractaments preventius i control de la legionel·la en les instal·lacions de risc.

e) Donar a conèixer les pràctiques correctes i les precaucions que s’han d’adoptar durant el desenvolupament de les activitats laborals.

5. No obstant el que s’estableix en els apartats anteriors, l’autoritat sanitària competent pot, quan les circumstàncies ho requereixin, organitzar i impartir cursos de formació en matèria de prevenció i control de la legionel·losi.

Article 13 · Procediment d’autorització dels centres formadors

Sentències

1. Per obtenir l’autorització per exercir com a centre formador cal presentar una sol·licitud per mitjà del formulari respectiu del Servei de Tràmits, adjuntant-hi la documentació següent:

a) Certificat de reconeixement del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior expedit per l’autoritat educativa competent en matèria de reconeixement de titulacions, de la persona que exerceix la direcció tècnica del centre i el seu currículum.

b) Certificat de reconeixement del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior expedit per l’autoritat educativa competent en matèria de reconeixement de titulacions, del personal docent del centre i el seu currículum.

c) Memòria descriptiva dels programes de formació que han d’incorporar els continguts generals i específics, teòrics i pràctics, amb indicació de les hores assignades a la durada de cada mòdul formatiu, la metodologia utilitzada per impartir-los i el sistema d’avaluació respectius.

d) Model de certificació que el centre ha d’emetre a cada persona que s’hi inscrigui, per acreditar-ne la realització i el correcte nivell d’assoliment dels coneixement impartits 2. La sol·licitud amb la documentació adjunta compon l’expedient.

3. En cas que no s’hagi presentat la sol·licitud i/o la documentació necessària o que els òrgans competents considerin que la documentació aportada no és suficient o correcta, s’insta el sol·licitant perquè, en el termini d’un mes, aporti la documentació complementària que se li pugui requerir. Transcorregut aquest termini, si no es presenta aquest complement de documentació, s’arxiva l’expedient.

4. Un cop valorada la documentació aportada, s’emet l’informe tècnic en sentit favorable o desfavorable respecte a la sol·licitud presentada i l’expedient es resol quan l’autoritat sanitària competent atorga o denega l’autorització corresponent.

5. L’atorgament de l’autorització comporta la inscripció, d’ofici, en el registre de centres formadors.

Article 14 · Renovació de l’autorització

Sentències

L’autorització com a centre formador s’ha de renovar cada cinc anys, seguint el procediment previst per a l’autorització inicial. La falta de renovació determina la caducitat de l’autorització inicial i la consegüent cancel·lació de la inscripció registral.

Article 15 · Renúncia o pèrdua de l’autorització

Sentències

L’autorització administrativa queda sense efecte, a petició de l’interessat o d’ofici, quan es comprova l’incompliment de les condicions que van motivar-ne la concessió. A aquest efecte, són preceptius i vinculants els informes dels agents de l’autoritat sanitària competent que obliguen el centre a fer totes les modificacions que s’estimin necessàries per adaptar-se al que s’estableix en aquest Reglament. Les modificacions s’han de realitzar en els terminis que els agents puguin estimar més apropiats en cada cas. Transcorregut aquest termini, si es constata que no s’han efectuat els canvis indicats, s’inicia l’expedient administratiu de revocació de l’autorització i de la inscripció al registre.

Article 16 · Registre de centres formadors

Sentències

1. Es crea el Registre de Centres de Formadors en Matèria de Prevenció i Control de la Legionel·losi, en el qual s’han d’inscriure totes les associacions, entitats i empreses, públiques o privades, des de les quals es duguin a terme activitats de formació o capacitació en matèria de prevenció i control de la legionel·losi segons el que s’estableix en aquest Reglament.

2. Les dades del Registre en relació amb les inscripcions són públiques. No obstant això, les dades dels expedients sancionadors són confidencials. A aquest efecte, l’òrgan gestor del Registre pot lliurar, a instància de terceres persones, únicament certificacions d’absència d’expedients sancionadors.

3. El ministeri encarregat de la salut gestiona aquest Registre i ha de dur a terme les actuacions oportunes per garantir l’eficàcia i l’exactitud de les dades registrals, vetllant per la revisió de les inscripcions efectuades i per requerir als interessats que aportin totes les dades que, d’acord amb el que estableix aquest Reglament, siguin necessàries a aquest efecte.

4. La relació de centres inscrits en el Registre es publica per a coneixement general al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra mitjançant una ordre ministerial de l’autoritat sanitària competent.

Article 17 · Actualització del Registre

Sentències

Qualsevol modificació que afecti la titularitat administrativa del centre formador, la seva direcció tècnica i el personal docent s’ha de comunicar a l’autoritat sanitària competent perquè sigui autoritzada seguint el mateix procediment previst per a l’autorització inicial i es puguin dur a terme les anotacions d’actualització de les dades registrals corresponents.

Article 18 · Prohibicions

Sentències

Sens perjudici d’altra normativa que els pugui ser aplicable, està prohibit desenvolupar l’activitat de centre de formador sense disposar de l’autorització i la inscripció al Registre de centre formadors preceptiva. A efectes d’aquest Reglament, tota associació, entitat o empresa que desenvolupi activitats pròpies d’un centre formador que no estigui degudament autoritzada i registrada té la consideració de clandestina.

Article 19 · Acreditació de la formació

Sentències

1. L’aprofitament dels cursos de formació impartits pels centres formadors o, donat el cas, per l’autoritat sanitària competent, s’acredita mitjançant l’expedició d’un certificat individualitzat a totes les persones que s’hi hagin inscrit i hagin superat l’avaluació corresponent que verifica un nivell correcte d’assoliment dels coneixements.

2. Aquest certificat ha d’incloure, com a mínim, les dades següents:

a) Denominació del centre formador que ha impartit la formació.

b) Títol del curs o acció formativa i la seva durada expressada en hores d’acord amb les hores lectives impartides, incloent-hi els continguts teòrics i, si escau, els pràctics.

c) Dades nominatives de la persona que ha fet i superat el curs o l’acció formativa: nom, cognoms i número de passaport o document d’identitat.

d) Lloc i data d’expedició del certificat. Tots els certificats han d’estar signats per la persona que exerceix la direcció tècnica del centre formador o, si no n’hi ha, pel seu responsable legal i per la persona que, com a docent, es fa responsable de l’acció formativa que motiva la certificació.

Article 20 · Control de la formació

Sentències

1. Els programes de formació impartits pels centres de formació poden ser objecte d’avaluació pels agents de l’autoritat sanitària competent a fi de comprovar que s’adeqüen a les persones a les quals van dirigits i, en general, que s’adapten als requisits establerts en aquest Reglament.

2. A aquest efecte, els centres formadors han de tenir a disposició dels agents de l’autoritat sanitària competent tota la documentació referent als programes de formació que es puguin impartir, així com la que acrediti l’assistència i l’aprofitament dels cursos de les persones que s’hi hagin inscrit.

Article 21 · Laboratoris d’anàlisi

Sentències

1. Els laboratoris d’anàlisi que fan les determinacions de legionel·la segons el que s’estableix en aquest Reglament han d’acreditar que participen en exercicis d’intercomparació en recompte de legionel·la i han de disposar, preferentment, d’un sistema intern d’assegurament de la qualitat segons la norma ISO 17025.

2. Les determinacions de la Legionella spp i la Legionella pneumophila s’han de basar en la norma ISO 11731. I en el cas d’emprar altres mètodes analítics, han de ser validats per organismes europeus o internacionals i oferir els resultats equivalents en UFC/l. Igualment, s’ha de poder assegurar un límit de detecció de la legionel·la inferior o igual a 10 UFC/l.

3. Aquestes determinacions es poden dur a terme emprant altres tècniques de detecció ràpida de la legionel·la principalment davant situacions en què es té constància de l’existència de casos aïllats de legionel·losi, d’una sospita fonamentada d’un brot o d’una associació de casos per poder adoptar mesures urgents. En aquests casos, s’han confirmar sempre els resultats de les determinacions que mostrin resultats positius a la presència de legionel·la mitjançat el que s’estableix al punt 2 d’aquest article.

4. El recompte d’aerobis s’ha de basar en la norma ISO 6222 i, per determinar la resta de paràmetres fisicoquímics s’han d’emprar mètodes analítics validats per organismes europeus o internacionals.

5. A aquest efecte, els laboratoris han de fer constar en els informes analítics en què s’expressin els resultats d’aquestes determinacions el mètode analític emprat, la incertesa i el seu límit de detecció.

Capítol quart. Vigilància sanitària de les instal·lacions

Article 22 · Instal·lacions subjectes a vigilància oficial

Sentències

Totes les instal·lacions de risc subjectes a aquest Reglament són objecte de vigilància per l’autoritat sanitària competent.

Article 23 · Programes de vigilància oficial

Sentències

L’autoritat sanitària competent és l’encarregada d’establir programes de vigilància per a la prevenció i el control de la legionel·losi, els quals han d’estar fonamentats en les evidències disponibles i en les directrius i recomanacions que emanen dels organismes i les institucions internacionals competents en la matèria.

Article 24 · Inici de les actuacions de vigilància oficial

Sentències

Les actuacions de vigilància es poden iniciar:

1. En el transcurs dels programes de vigilància de les instal·lacions.

2. Davant la sospita de l’existència de casos de legionel·losi.

3. Per ordre superior de l’autoritat sanitària competent.

4. Per iniciativa pròpia d’un agent de l’autoritat sanitària competent derivada d’una informació o actuació, o bé quan en el seu exercici de les funcions inspectores, s’observi qualsevol incompliment del que s’estableix en aquest Reglament.

5. Per denúncia d’un servei públic o d’un particular.

Article 25 · Personal que efectua la vigilància oficial

Sentències

Les funcions de vigilància les exerceix el personal adscrit al ministeri encarregat de la salut que estigui en possessió d’un títol acadèmic oficial en estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra d’àmbit cientificotècnic relacionat, preferentment, amb les ciències de la salut o amb les ciències de la vida i de la terra, que disposi de coneixements i experiència en matèria de prevenció i control de la legionel·losi i tingui atribuïdes funcions inspectores en el marc de les actuacions de control i vigilància de la salut ambiental. Aquest personal es pot fer assistir durant l’exercici d’aquestes funcions per altre personal tècnic adscrit al ministeri encarregat de la salut, en particular quan s’estigui davant una sospita fonamentada que pugui haver-hi un brot o una associació de casos de legionel·losi.

Article 26 · Operacions de vigilància oficial

Sentències

1. En qualsevol de les operacions o intervencions que es duguin a terme en el marc de les actuacions de vigilància, s’aixeca una acta oficial de la inspecció que s’estén per triplicat, un exemplar de la qual es lliura al titular de la instal·lació o persona que atén el personal inspector durant el transcurs de la inspecció, per deixar constància de les actuacions i les constatacions efectuades. A l’acta d’inspecció s’hi ha de consignar:

a) El lloc, la data i l’hora de la inspecció.

b) La identificació del funcionari o els funcionaris que exerceixen les tasques inspectores i que subscriuen l’acta.

c) La denominació de la instal·lació.

d) El nom i els cognoms del titular administratiu de la instal·lació o la persona que en tingui els poders de representació en el cas de les persones jurídiques.

e) El nom i els cognoms i el caràcter de representació de la persona que atén l’inspector.

f) Descripció dels fets constatats.

g) Si escau, una relació dels fets presumiblement constitutius d’infracció, amb les referències reglamentàries i documentals o amb remissió de totes les diligències que s’hagin practicat en el curs de la inspecció.

h) Si escau, les mesures a adoptar i els terminis per corregir les irregularitats constatades. Les actes i altres diligències practicades pel personal que exerceix les funcions de control i inspecció, degudament formalitzades, tenen la consideració de document oficial amb valor probatori, sense perjudici de les proves que, en defensa dels seus drets o interessos, pugui aportar l’administrat.

2. Aquestes operacions de vigilància consisteixen, almenys, en una o diverses de les activitats següents:

a) Revisió del pla de prevenció i control de la Legionel·la: memòria tècnica de les instal·lacions, programes d’autocontrol i registres associats.

b) Inspecció física de la instal·lació, comprovant l’aplicació de les mesures preventives de disseny o estructurals.

c) Presa de mostres, sempre que es cregui necessari.

d) Prescripció de les indicacions i mesures específiques per prevenir o disminuir el risc detectat.

Article 27 · Actuacions complementàries de vigilància oficial

Sentències

A més del que estableix aquest Reglament, els agents de l’autoritat sanitària competent poden:

1. Accedir a les instal·lacions sense necessitat de cap mena d’avís previ, en presència de la propietat o de qualsevol responsable o empleat de la instal·lació i un cop s’hagin identificat com a agents de l’autoritat sanitària competent.

2. Proposar el cessament cautelar, parcial o total de les activitats d’una instal·lació.

3. Requerir tota la informació que es consideri necessària per aclarir els fets objecte de la inspecció.

4. Fer les proves, les investigacions, els exàmens i les accions que s’estimin necessàries per complir les seves funcions.

Article 28 · Deure de col·laboració

Sentències

Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que siguin titulars de les instal·lacions que són objecte de les actuacions oficials de vigilància i control dels agents de l’autoritat sanitària competent segons el que s’estableix en aquest Reglament, estan obligades a col·laborar i a prestar tota classe de facilitats per al correcte desenvolupament de les seves funcions.

Article 29 · Continuïtat de les actuacions

Sentències

Les actes i diligències practicades en el transcurs de les actuacions de vigilància i control oficial de les instal·lacions, així com els informes tècnics que se’n puguin derivar, s’han d’elevar a l’òrgan corresponent per impulsar les actuacions que siguin procedents segons els casos, entre les quals s’inclouen:

1. L’ampliació de la diligència.

2. La incoació d’un expedient sancionador.

3. L’arxivament de les actuacions.

Article 30 · Mostreig oficial

Sentències

1. En cas d’haver de realitzar un mostreig oficial, la mostra és única i es recull de conformitat amb el que s’estableix en l’annex 1 d’aquest Reglament.

2. L’execució d’un mostreig oficial es formalitza a l’acta oficial corresponent, que s’estén per triplicat i davant de la persona titular de la instal·lació o de la persona que atén el personal inspector en el moment d’efectuar-lo, i de la qual es lliura un exemplar a l’efecte de deixar-ne la deguda constància.

3. Les proves pericials analítiques s’han de dur a terme en un laboratori oficial, que, com a mínim, ha de complir amb el que s’estableix a l’article 21 d’aquest Reglament.

4. La persona titular de la instal·lació, si ho considera convenient, pot assistir-hi amb un pèrit de part, amb competència professional suficient que atesti que disposa de coneixements i experiència contrastada en l’aplicació dels mètodes i tècniques analítiques emprades. La renúncia expressa o tàcita a assistir acompanyat d’un pèrit de part suposa l’acceptació dels resultats analítics oficials que es produeixin.

5. El resultat de les anàlisis oficials s’ha de comunicar sempre a la persona titular de la instal·lació amb independència de quin en sigui el resultat. En cas que el resultat sigui positiu, el titular de la instal·lació ha d’efectuar les mesures correctores o altres actuacions que els agents de l’autoritat sanitària competent li puguin indicar.

Capítol cinquè. Actuacions davant un brot o una associació de casos de legionel·losi

Article 31 · Competència d’actuació

Sentències

Tota actuació davant la confirmació d’un brot o una associació de casos de legionel·losi és competència exclusiva de l’autoritat sanitària competent, que ha d’adoptar les mesures que proporcionalment pugui estimar més oportunes i adients en funció de la situació per contenir i controlar el brot al més aviat possible.

Article 32 · Coordinació de les actuacions

Sentències

Davant un brot o una associació de casos de legionel·losi, l’autoritat sanitària competent pot sol·licitar la col·laboració d’altres estaments públics o privats i, donat el cas, requerir els professionals de la salut i totes les entitats sanitàries públiques i privades disponibles, per la qual cosa ha de coordinar totes les actuacions que se’ls puguin encomanar.

Capítol sisè. Infraccions i sancions

Article 33 · Infraccions i sancions

Sentències

L’incompliment de qualsevol de les disposicions i obligacions establertes en aquest Reglament se sanciona de conformitat amb el que s’estableix al títol X, sobre infraccions i sancions, de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, amb la incorporació de totes les modificacions, les addicions i les precisions aportades per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la Llei general de sanitat. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 14 de febrer del 2018 Antoni Martí PetitCap de Govern

jurisprudència.ad·Reglament, del 14 de febrer del 2018, pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi