1. Els laboratoris d’anàlisi que fan les determinacions de legionel·la segons el que s’estableix en aquest Reglament han d’acreditar que participen en exercicis d’intercomparació en recompte de legionel·la i han de disposar, preferentment, d’un sistema intern d’assegurament de la qualitat segons la norma ISO 17025.
2. Les determinacions de la Legionella spp i la Legionella pneumophila s’han de basar en la norma ISO 11731. I en el cas d’emprar altres mètodes analítics, han de ser validats per organismes europeus o internacionals i oferir els resultats equivalents en UFC/l. Igualment, s’ha de poder assegurar un límit de detecció de la legionel·la inferior o igual a 10 UFC/l.
3. Aquestes determinacions es poden dur a terme emprant altres tècniques de detecció ràpida de la legionel·la principalment davant situacions en què es té constància de l’existència de casos aïllats de legionel·losi, d’una sospita fonamentada d’un brot o d’una associació de casos per poder adoptar mesures urgents. En aquests casos, s’han confirmar sempre els resultats de les determinacions que mostrin resultats positius a la presència de legionel·la mitjançat el que s’estableix al punt 2 d’aquest article.
4. El recompte d’aerobis s’ha de basar en la norma ISO 6222 i, per determinar la resta de paràmetres fisicoquímics s’han d’emprar mètodes analítics validats per organismes europeus o internacionals.
5. A aquest efecte, els laboratoris han de fer constar en els informes analítics en què s’expressin els resultats d’aquestes determinacions el mètode analític emprat, la incertesa i el seu límit de detecció.