1. D’acord amb el que estableixen les lletres c i d de l’apartat tercer de l’article 5 de la Llei 8/2004, els membres del Cos de Policia només poden fer ús de l’arma o de les armes de foc autoritzades quan existeixi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d’ells mateixos o de terceres persones, o un risc greu per a la seguretat ciutadana, i sempre que es tracti d’evitar un mal greu, immediat i irreparable.
2. Definició de ús de l’arma de foc: es considera ús de l’arma de foc quan s’extreu de la seva funda, i/o quan s’apunta o es dispara.
3. A més, quan els membres del Cos de Policia facin ús d’una arma de foc, s’han de regir pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.
4. L’agent de policia només pot fer l’ús de l’arma de foc quan, després d’una valoració de la situació, apreciï que es tracta de l’últim recurs disponible, un cop descartades o esgotades altres mesures menys lesives d’acord amb els principis esmentats anteriorment i de conformitat amb la casuística i els procediments establerts per circular.
5. Abans de l’ús de l’arma de foc, l’agent ha d’identificar-se com a policia i donar una advertència clara i presencial respecte a la intenció de fer-la servir, i s’ha de donar temps suficient perquè es pugui tenir en compte aquesta advertència. Aquesta advertència no és necessària quan la immediatesa de l’agressió, el risc sorprenent o la gravetat del perill per a la vida de l’agent o de terceres persones facin que l’advertència resulti ineficaç o impossible o augmentin el risc de desenllaç fatal.