1. Contra les resolucions expresses o tàcites del Consell d’Administració es pot interposar recurs davant de la jurisdicció administrativa en el termini previst en la Llei del procediment contenciós administratiu.
2. En els recursos administratius que tinguin per objecte la valoració de l’estat de salut, la persona assegurada, prèvia petició, o bé el Consell d’Administració, abans de resoldre, pot demanar el parer d’un tribunal mèdic compost per tres especialistes: un metge nomenat per l’Àrea de Medecina Legal i Forense especialista en valoració del dany corporal, un metge de la CASS i un metge nomenat per la persona assegurada. Aquest informe és preceptiu quan el sol·liciti la persona assegurada en el seu recurs. Les despeses d’emissió del dit informe mèdic són a càrrec de la CASS, llevat que el demani la persona recurrent; en aquest cas, aquesta persona n’ha de satisfer una tercera part del cost.
En cas que la persona assegurada no designi cap metge, el tribunal mèdic ha d’estar compost pel metge nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense i pel metge de la CASS. En aquest cas, si l’opinió d’ambdós professionals fos divergent, preval la del metge nomenat per l’Àrea de Medicina Legal i Forense.
3. El tribunal mèdic valora l’estat de salut de la persona assegurada basant-se en l’informe elaborat prèviament pel metge nomenat per l’Àrea de Medecina Legal i Forense sense cap vinculació amb les parts, i basant-se en la documentació mèdica relativa al recurs que s’ha de valorar.
L’informe del tribunal mèdic és vinculant per al Consell d’Administració únicament pel que fa a les qüestions mèdiques, i el Consell d’Administració pot resoldre en un altre sentit per raó de l’incompliment dels requisits administratius previstos per la normativa de seguretat social.
4. La petició del parer del tribunal mèdic suspèn el termini de resolució del recurs.