1. L’informe aeronàutic d’avaluació i mitigació de riscos que ha de presentar l’operador al ministeri competent en aviació civil ha d’incloure, com a mínim, els punts següents:
a) Descripció de les característiques de l’operació de l’aeronau.
b) Proposta d’objectius adequats a la seguretat operacional.
c) Determinació dels riscos de l’operació en terra i en aire tenint en compte les consideracions següents:i. La mesura en què l’activitat pot posar en risc tercers o béns a terra.ii. La complexitat, el rendiment i les característiques operacionals de l’aeronau utilitzada.iii. La finalitat del vol, el tipus d’aeronau, la probabilitat de col·lisió amb altres aeronaus i la classe d’espai aeri utilitzat.iv. El tipus, l’escala i la complexitat de l’operació o activitat de l’aeronau, incloent-hi les mides i el tipus de trànsit gestionat per l’organització o la persona responsable.v. La mesura en què les persones afectades pels riscos de l’operació de l’aeronau poden avaluar i controlar aquests riscos.
d) Determinació de possibles mesures d’atenuació del risc.
e) Determinació del nivell de solidesa que han de tenir les mesures d’atenuació seleccionades, de manera que l’operació es pugui fer de forma segura.
2. La descripció de l’operació de l’aeronau ha d’incloure, com a mínim, la informació següent:
a) La natura de les activitats efectuades.
b) L’entorn operacional i la zona geogràfica prevista, en particular la població sobrevolada, l’orografia, els tipus d’espai aeri, el volum d’espai aeri en el qual es vol fer l’operació i el volum d’espai aeri previst com a tampó de seguretat necessari, així com els requisits operacionals respecte a les zones geogràfiques.
c) La complexitat de l’operació, en particular la planificació i l’execució, les competències, l’experiència i la composició del personal i els mitjans tècnics necessaris que es preveuen per dur-la a terme.
d) Les característiques tècniques de l’aeronau, incloent-hi el seu rendiment respecte a les condicions de l’operació prevista i, si escau, el seu número de registre.
e) La competència del personal per efectuar l’operació, en particular la seva composició, la seva funció, les seves responsabilitats, la seva formació i la seva experiència recent.
3. L’avaluació ha de proposar un objectiu de seguretat, que ha de ser equivalent al nivell de seguretat de l’aviació tripulada, tenint en compte les característiques específiques de l’operació de l’aeronau.
4. La determinació dels riscos inclou la determinació de tots els elements següents:
a) El risc en terra no atenuat de l’operació, tenint en compte el tipus d’operació i les condicions en les quals es du a terme i, en particular, com a mínim, els elements següents:i. VLOS o BVLOS.ii. La densitat de població de les zones sobrevolades.iii. El vol sobre una concentració de persones.iv. Les característiques quant a les dimensions de l’aeronau.
b) El risc aeri no atenuat de l’operació, tenint en compte tots els elements següents:i. El volum exacte de l’espai aeri en el qual es vol dur a terme l’operació, ampliat en un volum d’espai aeri necessari per a procediments de contingència.ii. La classe de l’espai aeri.iii. L’impacte sobre altres tipus de trànsit aeri i la gestió del tràfic aeri (GTA), en particular:
— L’altitud de l’operació.
— L’espai aeri controlat respecte a l’espai aeri no controlat.
— L’entorn d’un aeròdrom respecte a l’entorn diferent d’un aeròdrom.
— L’espai aeri sobre un entorn urbà respecte a l’espai aeri sobre un entorn rural.
5. Quan es determinen les possibles mesures d’atenuació que han d’aplicar-se per aconseguir el nivell de seguretat proposat, es tenen en compte les possibilitats següents:
a) Les mesures de contenció per a les persones en terra.
b) Les limitacions operacionals estratègiques de l’aeronau, en particular:i. La restricció dels volums geogràfics en els quals es du a terme l’operació.ii. La restricció de la duració o de la programació de la franja horària en la qual es du a terme l’operació.
c) L’atenuació estratègica mitjançant normes de vol comunes o una estructura i serveis de l’espai aeri comuns.
d) La capacitat per fer front a possibles condicions operatives adverses.
e) Els factors d’organització, com els procediments operacionals i de manteniment elaborats per l’operador de l’aeronau i els procediments de manteniment conformes al manual de l’usuari facilitat pel fabricant.
f) El nivell de competència i experiència del personal responsable de la seguretat del vol.
g) El risc d’error humà en l’aplicació dels procediments operacionals.
h) Les característiques del disseny i el rendiment de l’aeronau, en particular:i. L’existència de mitjans per atenuar els riscos de col·lisió.ii. L’existència de sistemes que limiten l’energia en l’impacte o la frangibilitat de l’aeronau.iii. El disseny de l’aeronau segons normes reconegudes i el disseny a prova de fallades.
6. S’avalua la solidesa de les mesures d’atenuació proposades per determinar si són proporcionades als objectius i als riscos de l’operació prevista, en particular per assegurar-se que totes les fases de l’operació són segures.