Aquest Reglament és aplicable als ancoratges al terreny a tracció –d’ara endavant, “ancoratges”–, en alguns aspectes del projecte constructiu i en fases d’obra i de servei, siguin actius o passius, existents o futurs, tant de barra com de cable, sotmesos a certa càrrega de tracció i que transmeten aquesta càrrega al terreny a través d’una beurada de ciment o de resines.
L’objecte d’aquest Reglament és establir els procediments d’inspecció i control dels ancoratges en fase constructiva, i possibilitar i regular la revisió i el manteniment periòdics posteriors per tal de dur a terme el seguiment del comportament dels ancoratges i del terreny durant tota la seva vida útil, així com establir les responsabilitats de les persones físiques o jurídiques que intervenen.
L’execució d’ancoratges, siguin provisionals o definitius, requereix prèviament l’atorgament d’una llicència urbanística de construcció d’obra major.
Ancoratge al terreny: dispositiu que serveix per estabilitzar el terreny mitjançant l’aplicació d’un esforç en superfície transmès fins a una zona interior del terreny. Ancoratge al terreny a tracció: tot ancoratge sotmès a una càrrega de tracció transmesa per mitjà d’una beurada de ciment o de resines, amb la finalitat de produir la contenció de la part del terreny compresa entre el cap d’ancoratge i la seva zona distal. Per simplificar el text d’aquest Reglament, ancoratge es refereix sempre a ancoratge al terreny a tracció. Ancoratge provisional: tot aquell ancoratge projectat amb caràcter temporal durant una fase de l’obra, mentre no es construeixin altres sistemes de contenció del terreny. Ancoratge definitiu: és tot ancoratge que no es considera provisional. Ancoratge passiu: és tot ancoratge amb una mínima càrrega de tesat prevista al projecte, que sol ser de l’ordre del 10% de la resistència característica del tirant, dissenyat per absorbir possibles increments de càrrega com a conseqüència de moviments de l’estructura o del terreny que suporten. Buló: és un ancoratge passiu de simple protecció sense longitud lliure, en estar injectat amb beurada fins a l’extrem proximal. Ancoratge actiu: tot ancoratge la càrrega inicial nominal del qual generalment és com a mínim el 50% de la tensió del límit elàstic de la barra o dels cables. Ancoratge retesable/destesable: ancoratge al qual es pot ajustar la càrrega residual durant la seva vida útil. Barrera de protecció: cadascuna de les capes disposades al voltant dels elements metàl·lics d’un ancoratge, amb la finalitat de protegir-lo contra la corrosió. Distal: s’utilitza per indicar més llunyania al cap de l’ancoratge. Proximal: s’utilitza per indicar més proximitat al cap de l’ancoratge. Longitud fixa o bulb: part de l’ancoratge que s’adhereix al terreny mitjançant la qual es transmet la càrrega del tirant al terreny. Longitud lliure: part de l’ancoratge situada entre les falques (en ancoratges de cabl.
D p = diàmetre nominal de la perforació (m.
Abans del començament dels treballs de tesat dels ancoratges, la direcció d’obra ha de verificar el calibratge de l’equip de tesat, inclosos els aparells de mesura. A aquest efecte, la direcció d’obra demana a l’empresa instal·ladora els certificats emesos per un laboratori de calibratge acreditat. Els certificats de calibratge de l’equip de tesat han d’estar disponibles en tot moment i la seva data no pot ser anterior a un (1) any respecte de la data de la utilització de l’equip. La direcció d’obra ha de comprovar que l’equip de tesat és conforme al tipus d’ancoratge i a les càrregues màximes de les proves que s’han de dur a terme. En tot cas, el recorregut del pistó del gat ha de ser més gran que el moviment axial previst per al tipus de tirant i per a la càrrega de prova. Els ancoratges de dos o més cables s’han de tesar amb un equip multifilar que permeti la posada en tensió i el falcament de tots els cables simultàniament.
L’empresa instal·ladora ha de gestionar amb el fabricant dels ancoratges els certificats dels components i de la fabricació en taller, si és el cas, dels bulbs dels ancoratges subministrats a l’obra. Els certificats esmentats, juntament amb els dels materials i productes aplicats in situ per l’empresa instal·ladora, s’han de lliurar a la direcció d’obra perquè els aprovi o els refusi s’aprovin. Tots els materials, productes i components han de ser compatibles i en cap cas no poden utilitzar-se els que perjudiquin la integritat o la durabilitat de tot el dispositiu dels ancoratges. La direcció d’obra pot definir i demanar els assaigs de verificació dels productes i dels components dels ancoratges que cregui convenients, especialment els que estan en contacte amb elements metàl·lics.
La direcció d’obra ha de determinar i distribueix el tipus d’assaig que s’ha de dur a terme a cada ancoratge. Abans d’efectuar qualsevol dels assaigs de càrrega, l’empresa instal·ladora ha d’obtenir l’autorització de la direcció d’obra. Els assaigs que es preveuen en fase de projecte i d’obra són de tres tipus:
Els assaigs d’idoneïtat es duen a terme als ancoratges reals executats en fase d’obra amb les condicions establertes en el projecte o en el disseny definitiu calculat en funció dels resultats de les proves d’investigació. La finalitat dels assaigs d’idoneïtat és determinar la fluència i la llargada lliure aparent dels ancoratges, confirmar que les elongacions (plàstica i elàstic.
Es duu a terme un assaig d’acceptació a cadascun dels ancoratges instal·lats a l’obra, excepte aquells als quals s’hagi efectuat un assaig d’idoneïtat. La finalitat de l’assaig d’acceptació és verificar que l’ancoratge suporta la càrrega de prova, lleugerament superior a la de servei, i confirmar la fluència de l’ancoratge. Així mateix, aquest assaig permet calcular la llargada lliure efectiva i constata si la càrrega de tesat s’ajusta a les prescripcions del projecte. Si el resultat de l’assaig d’acceptació d’un ancoratge s’ajusta al que està previst segons els assaigs d’idoneïtat, l’ancoratge és acceptable. En cas contrari, l’ancoratge pot ser sotmès a un assaig d’idoneïtat per aprovar-ne l’acceptació. La direcció d’obra defineix la longitud de tall dels tendons i ha de vetllar perquè sigui suficient per deixar cues de tesat amb les dimensions suficients per poder dur a terme les comprovacions de càrrega residuals i el seu reajustament durant la vida útil dels ancoratges.
Els assaigs de càrrega dels ancoratges es poden dur a terme segons un dels mètodes normalitzats següents:
El mètode de cicles de càrrega amb control d’evolució de l’índex de fluència per als assaigs d’investigació, d’idoneïtat i d’acceptació, consisteix a aplicar diferents càrregues en un o més cicles incrementals, amb control i anotació de les mesures de les elongacions del tirant i del temps de l’estabilització de les càrregues màximes de cada cicle. Al capítol cinquè es detalla el procediment per executar els diferents tipus d’assaigs pel mètode de cicles de càrrega amb control de l’evolució de l’índex de fluència.
En els tres tipus d’assaigs (investigació, idoneïtat i acceptació), el temps de manteniment de la càrrega en els graons intermedis, tant en el procés de càrrega com durant la descàrrega, és d’un minut (1 min), temps que permet anotar les lectures de deformacions. En arribar a la tensió màxima de cada cicle (Tx), aquesta força s’ha de mantenir constant mentre es pren nota de les deformacions a intervals de temps preestablerts, segons la seqüència següent: tx (minut.
L’índex de fluència es determina a partir de les dades de deformació/temps a càrrega constant (T.
En els assaigs d’investigació i d’idoneïtat s’ha d’obtenir un índex de fluència sensiblement constant per a la càrrega màxima de cada cicle (T x ). En assaigs d’investigació es considera que es produeix el trencament per fluència del terreny si el resultat de l’índex de fluència és igual o superior a dos mil·límetres (ks ≥ 2 mm). Els valors màxims admissibles de l’índex de fluència en assaigs d’idoneïtat i d’acceptació per a la càrrega màxima de cada cicle i per a la càrrega de tesat són els que corresponen segons els criteris següents:
La presentació de resultats dels assaigs de càrrega ha d’anar acompanyada d’un informe en el qual s’ha d’adjuntar, entre altres dades, una fitxa per a cada ancoratge amb la taula i el gràfic de càrrega/allargament del tirant i del gràfic càrrega/components elàstic i plàstic. En els gràfics s’han de representar els resultats dels càlculs de les deformacions del tirant de l’ancoratge, una vegada descomptats l’assentament de la placa i l’elongació teòrica del tram de cua fins a l’agafament del gat, segons la formulació definida a l’article 16. Per a la determinació de la deformació total del tirant i de les seves components elàstic i plàstic, es considera l’elongació màxima obtinguda durant el manteniment de la tensió a la càrrega màxima de cada cicle. A l’annex II es representen el gràfic càrrega/allargament del tirant i el gràfic de deformacions elàstica/plàstica, que s’han d’adjuntar a l’informe de control.
Amb els resultats dels assaigs, es determinaran els paràmetres següents:
Una vegada un ancoratge s’ha sotmès a assaig d’idoneïtat o d’acceptació, s’aplica la càrrega de tesat esgraonada amb el mateix procediment dels cicles de càrrega de l’assaig, i es mesuren les deformacions a cadascun dels graons de càrrega fins a arribar a la càrrega de tesat. La càrrega de tesat és la càrrega nominal del projecte incrementada amb el valor previst de les pèrdues del sistema de tesat. Seguidament es porta a terme l’acoblament de cunyes o de la femella i a continuació es comprova el valor de la càrrega final, o càrrega de bloqueig, mitjançant el desenganxament del cap, i s’anota l’elongació del tirant i la càrrega residual. Tot seguit es procedeix a l’aplicació de les barreres de protecció del cap i de la part proximal de la zona lliure, i a la col·locació del capot.
Per al control i els assaigs de laboratori dels ancoratges passius en fase d’obra són aplicables els articles 7, 8 i 9, en tot allò que hi sigui assimilable.
Els ancoratges passius es comproven mitjançant els mateixos assaigs descrits per als ancoratges actius, sempre que sigui possible. La direcció d’obra defineix els paràmetres de càrregues de prova i el temps de manteniment d’aquestes càrregues, i interpreta i avalua els resultats. En el cas particular dels bulons, o ancoratges passius sense llargada lliure, no pertoca dur a terme assaigs de control de càrrega. La direcció d’obra pot ordenar a l’empresa instal·ladora fer comprovacions aleatòries a càrrega mantinguda per verificar que s’assoleixen els resultats requerits.
En general, es recomana incloure al projecte un pla general que prevegi el control en fase d’obra i les campanyes de revisió periòdica durant la vida útil dels ancoratges. El Pla general és l’adequat en funció del tipus d’ancoratges i del risc social i econòmic en cas de fallida de l’estabilització. És preceptiu incloure al projecte el pla general de revisió i manteniment si els ancoratges projectats són provisionals, amb un termini superior a dos anys, en els termes expressats al punt 2 de l’article 6.
El director de la campanya defineix les actuacions de revisió, de les proves i del manteniment, fa el seguiment de la campanya i efectua la valoració tècnica dels resultats mitjançant l’emissió dels informes pertinents, tot segons els requisits següents:
En el cas que es detectin defectes més enllà del manteniment efectuat, el director de la campanya ha de classificar-los en funció del risc social o econòmic que puguin representar en cas de fallida de l’estabilització, segons els criteris següents:
Per a la verificació de les càrregues residuals dels ancoratges, es poden instal·lar cèl·lules de càrrega que disposin de certificat del fabricant específic per a l’ús en ancoratges. Aquests dispositius es poden col·locar tant en fase d’obra com durant la vida útil dels ancoratges. El projectista, la direcció d’obra o el director de la campanya de revisions i manteniment, segons el cas, defineixen la quantitat, la localització i la tipologia més adequada de les cèl·lules de càrrega que s’han d’instal·lar. La instal·lació d’aquests dispositius l’ha de dur a terme una empresa instal·ladora, que gestiona l’emissió dels certificats del fabricant i els lliura al director d’obra o al director de la campanya. Una vegada revisats i conformats, el director dels treballs lliura al promotor o a la propietat aquests certificats, que formen part de la documentació que s’ha de custodiar i lliurar en les successives transmissions de domini. La instal·lació d’aquests dispositius no eximeix de dur a terme campanyes periòdiques de revisió ni disminueix la periodicitat establerta a l’article 30. Per verificar el seu funcionament correcte, la revisió i el manteniment de les cèl·lules de càrrega ha d’estar inclosa en les campanyes periòdiques de revisió.
A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, les tipologies d’ancoratges definitius que es poden instal·lar han de permetre obligatòriament l’ajustament de càrrega durant tota la seva vida útil. El projecte ha d’incloure les característiques necessàries perquè es pugui complir el requisit esmentat. La direcció d’obra ha de verificar que els ancoratges definitius que realment s’instal·len en fase d’obra siguin retesables/destesables. La direcció d’obra ha de verificar que la longitud de tall dels tirants sigui suficient per permetre obtenir cues de tesat suficients, segons el tipus d’ancoratge, que permetin dur a terme les proves de càrrega durant l’obra i en les campanyes periòdiques de revisió i manteniment. L’espai necessari per poder dur a terme les proves de càrrega residual ha de ser valorat en el projecte. En fase de construcció, la direcció d’obra ha de vetllar perquè es mantinguin les condicions d’espai necessàries per dur a terme les proves de càrrega i el manteniment dels ancoratges en les campanyes periòdiques posteriors.
Estan exempts de revisions i proves periòdiques els ancoratges passius en túnels que pel sistema constructiu queden ocults i no són enregistrables. Així mateix, resten exclosos de l’obligació d’efectuar proves de desenganxament els ancoratges instal·lats abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, que pel seu sistema d’instal·lació, no permeten tècnicament o operativament dur a terme les proves esmentades. No obstant això, en tots els casos el director de la campanya de revisions periòdiques ha de definir l’aplicació d’altres metodologies tècnicament fiables i contrastades i fer el seguiment del comportament de l’estabilització.
El tècnic signant de projectes o de direccions d’obra que incloguin la instal·lació d’ancoratges al terreny i el tècnic director de campanyes de revisió i manteniment d’ancoratges han de ser professionals competents per executar aquests treballs, autoritzats per a l’exercici de la professió a Andorra i, si escau, col·legiats al col·legi oficial corresponent. Els redactors de projectes i els directors de les obres que incloguin treballs d’instal·lació d’ancoratges, i els directors de campanyes de revisió, han de disposar d’una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi les seves actuacions professionals per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000,00 €) i sense clàusules limitatives per un import inferior a aquest últim. Si la redacció del projecte o la direcció d’obra requereixen un equip multidisciplinari, com a mínim un dels components ha de complir els requisits establerts en aquest article, que és el responsable en l’àmbit de l’estabilització amb ancoratges.
Les empreses que poden dur a terme els treballs d’instal·lació d’ancoratges en fase d’obra, i les revisions, els manteniments i les reparacions/substitucions posteriors, han d’estar autoritzades a Andorra per exercir la seva activitat en el sector de l’execució d’obres de construcció i han de disposar dels mitjans personals i materials necessaris per dur a terme els treballs d’instal·lació d’ancoratges al terreny. Cada empresa instal·ladora d’ancoratges ha de poder disposar de grups de pressió, gats, aparells i eines necessaris per dur a terme els assaigs en fase d’obra i les proves establertes en les campanyes de revisió. Així mateix, l’empresa instal·ladora ha de tenir en plantilla els professionals amb l’experiència i la perícia necessàries per poder dur a terme els treballs d’instal·lació d’ancoratges, i també els treballs de revisió, les proves, el manteniment i les reparacions regulades en aquest Reglament, sempre seguint les regles professionals de l’art i de bones pràctiques. Les empreses instal·ladores d’ancoratges han de disposar d’una assegurança per cobrir la responsabilitat civil derivada de les actuacions professionals de l’empresa per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000,00 €) i sense clàusules limitatives per un import inferior a aquest últim.
Els components, els elements, els materials i els aparells dels ancoratges han de ser fabricats per empreses acreditades, i han de disposar dels certificats de qualitat i les homologacions dels productes fabricats. Les empreses acobladores dels components dels ancoratges i les empreses subministradores han de disposar dels certificats dels materials utilitzats, expedits pels fabricants, i dels certificats dels productes finals subministrats.
La inspecció i el control en fase d’obra els ha de dur a terme obligatòriament un organisme de control, també anomenat empresa d’inspecció i control, legalment autoritzat per exercir aquesta activitat a Andorra. Aquesta empresa ha de tenir l’aparellatge i les eines necessaris amb la precisió escaient per fer les mesures de deformació dels tirants corresponents als assaigs d’investigació, d’idoneïtat i d’acceptació, segons els procediments i paràmetres establerts reglamentàriament, i ha de comptar amb les instal·lacions i els mitjans personals i materials necessaris per efectuar la presa de mostres i els assaigs de laboratori de beurades i altres productes i components dels ancoratges. Les empreses d’inspecció i control han de disposar de la solvència tècnica i la imparcialitat necessàries per dur a terme la seva activitat, i no poden projectar, dirigir, instal·lar o mantenir els ancoratges sotmesos a aquest Reglament, per part de l’empresa mateixa o del personal adscrit. Les empreses d’inspecció i control en l’àmbit d’ancoratges al terreny han de disposar d’una assegurança per cobrir la responsabilitat civil derivada de les actuacions professionals de l’empresa i del seu personal per un import no inferior a sis-cents mil euros (600.000,00 €) i sense clàusules limitatives per un import inferior a aquest últim.
En aquest article s’entén per obra el conjunt de totes les instal·lacions i construccions previstes al projecte, inclosa la part corresponent a la instal·lació dels ancoratges. Així doncs, si és el cas, les revisions i proves periòdiques durant el període comprès entre l’acabament dels ancoratges i el final de l’obra van a càrrec del contractista de l’obra fins a la recepció per part del promotor. Amb el certificat de final d’obra, la direcció d’obra lliura al promotor els certificats gestionats i aportats per l’empresa instal·ladora, així com els informes dels assaigs efectuats en el transcurs de l’obra d’instal·lació dels ancoratges, i els informes de les revisions i proves periòdiques que reglamentàriament s’hagin dut a terme des de l’acabament de la instal·lació dels ancoratges fins al lliurament de l’obra. En el cas de transmissió de domini, el promotor o la propietat, segons correspongui, estan obligats a lliurar tota la documentació descrita anteriorment, així com el pla general de revisió i manteniment, les actes de les inspeccions i els informes de les revisions, el manteniment, les reparacions o les substitucions executats fins al moment de la transmissió. En aplicació del Reglament de construcció, si les obres d’ancoratges estan destinades a estabilitzar el terreny per construir edificis, la documentació expedida des del començament de l’obra, actualitzada amb les actuacions periòdiques posteriors, ha de ser incorporada al llibre de l’edifici. La direcció d’obra ha de lliurar al comú una còpia dels informes de resultats de les revisions efectuades durant la fase d’obra. Igualment, els informes de les campanyes periòdiques de revisió i manteniment dutes a terme en fase de servei han de ser enviats al comú pel director de la campanya.
L’aplicació d’aquest Reglament no eximeix de responsabilitat promotors, propietats, projectistes, empreses fabricants o instal·ladores o d’inspecció i control, direccions d’obra o de campanyes de revisió, tant en fase de construcció com en les revisions i proves posteriors.
D’acord amb l’article 127, apartat 2, de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, els propietaris dels edificis i les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació dels ancoratges d’estabilització del terreny executats a l’empara de la llicència o les llicències de construcció. Constitueix infracció tota vulneració, per acció o omissió, de les disposicions contingudes en aquest Reglament relatives a l’obligació d’inspecció, manteniment i reparació d’ancoratges d’estabilització del terreny, i en l’article 154 i relacionats de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.