Ancoratge al terreny: dispositiu que serveix per estabilitzar el terreny mitjançant l’aplicació d’un esforç en superfície transmès fins a una zona interior del terreny.
Ancoratge al terreny a tracció: tot ancoratge sotmès a una càrrega de tracció transmesa per mitjà d’una beurada de ciment o de resines, amb la finalitat de produir la contenció de la part del terreny compresa entre el cap d’ancoratge i la seva zona distal. Per simplificar el text d’aquest Reglament, ancoratge es refereix sempre a ancoratge al terreny a tracció.
Ancoratge provisional: tot aquell ancoratge projectat amb caràcter temporal durant una fase de l’obra, mentre no es construeixin altres sistemes de contenció del terreny.
Ancoratge definitiu: és tot ancoratge que no es considera provisional.
Ancoratge passiu: és tot ancoratge amb una mínima càrrega de tesat prevista al projecte, que sol ser de l’ordre del 10% de la resistència característica del tirant, dissenyat per absorbir possibles increments de càrrega com a conseqüència de moviments de l’estructura o del terreny que suporten.
Buló: és un ancoratge passiu de simple protecció sense longitud lliure, en estar injectat amb beurada fins a l’extrem proximal.
Ancoratge actiu: tot ancoratge la càrrega inicial nominal del qual generalment és com a mínim el 50% de la tensió del límit elàstic de la barra o dels cables.
Ancoratge retesable/destesable: ancoratge al qual es pot ajustar la càrrega residual durant la seva vida útil.
Barrera de protecció: cadascuna de les capes disposades al voltant dels elements metàl·lics d’un ancoratge, amb la finalitat de protegir-lo contra la corrosió.
Distal: s’utilitza per indicar més llunyania al cap de l’ancoratge.
Proximal: s’utilitza per indicar més proximitat al cap de l’ancoratge.
Longitud fixa o bulb: part de l’ancoratge que s’adhereix al terreny mitjançant la qual es transmet la càrrega del tirant al terreny.
Longitud lliure: part de l’ancoratge situada entre les falques (en ancoratges de cabl.
e) o la femella (en ancoratges de barr.
a) i l’extrem proximal del bulb.
Longitud lliure aparent o efectiva: és la llargada lliure calculada segons el resultat dels assaigs duts a terme a un ancoratge.
Beurada: barreja de dos o més components, amb certa fluïdesa inicial, que és capaç de solidificar-se i assolir una determinada resistència.
Beurada de ciment: barreja d’aigua i ciment en determinades proporcions, a la qual es poden afegir additius i que té la funció de barrera de protecció i de transmetre la càrrega del tirant al terreny.
Cap d’ancoratge: conjunt d’elements i de proteccions anticorrosives, situats a l’exterior del terreny o de l’estructura; inclou cua de tesat, placa de falques o femella segons tipus d’ancoratge, placa de graus, placa de repartiment, trompeta i capot de protecció exterior.
Trompeta: element d’unió entre la beina de protecció de la longitud lliure i la placa de repartiment.
Càrrega nominal: és la càrrega de treball determinada per càlcul al projecte.
Càrrega inicial: és la càrrega a partir de la qual es comença a mesurar la deformació del tirant durant un assaig de càrrega.
Càrrega crítica d’esllavissament per fluència: és la càrrega a partir de la qual es produeix un augment sobtat de la velocitat de desplaçament del bulb a través del terreny.
Càrrega de bloqueig: és la tensió a la qual resta sotmès l’ancoratge just després del clavament de les cunyes (cable.
s) o de la fixació de la femella (barra). Idealment hauria de coincidir amb la càrrega nominal.
Càrrega de tesat: és la tensió final que s’ha d’aplicar al tirant abans del clavament de cunyes (cable.
s) o d’estrènyer la femella (barra), i correspon a la tensió de bloqueig incrementada amb les pèrdues de càrrega previstes en la maniobra de falcament de cunyes o cargolament de la femella.
Càrrega residual: és la càrrega real a la qual està sotmès un ancoratge en un moment donat de la seva vida útil.
Càrrega de desenganxament: és la càrrega a la qual es produeix un lleuger aixecament (inferior a 1 m.
m) de la placa de falcament, de les falques o de la femella, respecte de la placa de repartiment. A l’efecte de proves de desenganxament, aquesta càrrega s’assimila a la càrrega residual de l’ancoratge en el moment de la prova.
Càrrega de trencament del tirant: és la tensió que, aplicada a un ancoratge, produeix el trencament del seu tirant.
Terreny: sòls, roques o reblerts existents abans del començament de l’obra.
Tirant: barra d’acer o conjunt de cables que transmet la càrrega de tracció al terreny; inclou longitud fixa, longitud lliure i cua de tesat.
Cua de tesat: part del tirant que sobresurt de la placa de cunyes o de la femella i que té per finalitat l’agafament del gat per aplicar tensió a l’ancoratge. La longitud de cua de tesat ha de ser suficient per a la posada en tensió de l’ancoratge en fase d’obra i per a les comprovacions durant la vida útil de l’ancoratge.
Longitud de tall del tirant: és la longitud total de cables o barra a la qual s’han de tallar els tendons per obtenir una cua de tesat que permeti dur a terme les comprovacions de càrregues periòdiques al llarg de la vida útil.
Promotor: en l’àmbit d’aquest Reglament, persona física o jurídica, pública o privada, titular d’una llicència de construcció que inclou instal·lació d’ancoratges, siguin provisionals o definitius, amb independència de la titularitat del terreny on es troben els ancoratges, i ja sigui per a ús propi o per a una transmissió posterior a tercers. D’ara endavant, “el promotor”.
Propietat: en l’àmbit d’aquest Reglament, persona física o jurídica, privada o pública, individual o col·lectiva, propietària d’una edificació, construcció, obra o instal·lació de qualsevol tipus que inclou ancoratges, siguin provisionals o definitius, amb independència de la titularitat del terreny on es troben els ancoratges. D’ara endavant, “la propietat” o “el propietari”.
Reparació: operació que es duu a terme per tal de restaurar les condicions originals de qualsevol part, component o element d’un ancoratge que s’ha deteriorat per manipulació, condicions externes, fatiga o durabilitat, o per qualsevol altra mena de causa.
Substitució: operació mitjançant la qual es duu a terme el canvi d’un element per un altre que no comporta variació respecte de l’element original. En cas contrari, és a dir, si se substitueix l’element per un altre de característiques significativament diferents de les originals, l’operació és una modificació, una reforma o una ampliació.
Manteniment: conjunt d’operacions necessàries, ja siguin reparacions, substitucions, reformes, ampliacions o altres, per conservar els ancoratges en les condicions escaients que permetin garantir la seva fiabilitat i eficàcia.
Revisió periòdica: examinar visualment el terreny o l’estructura, comprovar l’estat dels caps i fer proves de càrrega residual dels ancoratges en un moment determinat de la vida útil, que cal dur a terme per verificar la fiabilitat i l’eficàcia de l’estabilització amb ancoratges, i establir si escau efectuar operacions de manteniment.