Article 6: Classificació dels ancoratges i limitacions d’ús
VigentReglament, del 2 de juny del 2021, d’ancoratges al terreny
Versions (1)
1. Els ancoratges regulats en aquest Reglament es classifiquen en diferents tipologies, algunes de les quals es representen esquemàticament a l’annex I, segons els arguments següents:
a) Per tipus de tendons:
— Ancoratge de barra: el tirant està format per una barra d’acer.
— Ancoratge de cable: el tirant està format per un o més tendons de cable d’acer.
b) Segons la vida útil:
— Ancoratge provisional: quan es preveu per aconseguir una estabilització temporal durant un estadi de l’obra, mentre no es construeix un altre sistema definitiu de contenció del terreny.
— Ancoratge definitiu: tot ancoratge que no és provisional.
c) En funció de la possibilitat d’ajustament de la càrrega residual:
— Ancoratge retesable/destesable: és tot ancoratge la càrrega residual del qual es pot ajustar en qualsevol moment de la seva vida útil.
— Ancoratge no retesable/destesable: ancoratge que per fabricació, o per la seva instal·lació o per la dimensió de la cua de tesat, no permet modificar la seva càrrega residual.
d) Segons el grau de protecció:
— Ancoratge de simple protecció: disposa d’una única barrera de protecció anticorrosió.
— Ancoratge de doble protecció: disposa de dos barreres de protecció anticorrosió.
e) D’acord amb el mètode d’injecció:
— Ancoratge amb injecció única: ancoratge injectat una vegada després d’instal·lar-lo, que pot constar d’injecció primària i secundària, aquesta darrera després del tesat.
— Ancoratge amb injecció repetitiva: ancoratge que s’injecta inicialment amb injecció primària i disposa d’un sistema de tubs d’injecció que permet, després d’un cert grau d’enduriment de la injecció anterior, tornar a injectar-lo, normalment fins a dos vegades. Després del tesat es procedeix a la injecció secundària.
— Ancoratge amb injecció repetitiva i selectiva: anàleg a l’anterior, però dotat d’un sistema per a les reinjeccions capaç de discriminar la injecció del bulb per trams des de la zona distal fins a la proximal.
f) Segons la magnitud de la càrrega aplicada:
— Ancoratge actiu: tesat amb una càrrega generalment superior al 50% del límit elàstic del tirant.
— Ancoratge passiu: és un ancoratge tesat generalment al voltant del 10% de la tensió del límit elàstic, que permet un cert moviment de l’element sostingut i que en conseqüència modifica la càrrega inicial de tensió de l’ancoratge segons el requeriment. En aquest apartat es consideren també els bulons, que no disposen de llargada lliure.
2. Com a norma general, els ancoratges provisionals s’han de dissenyar per a un termini no superior a dos (2) anys. Si el projecte no especifica la durada de la provisionalitat dels ancoratges, s’entén que és la seva vida útil màxima.
Tanmateix, si per motius constructius es requereix un termini superior, els ancoratges provisionals es poden dissenyar per a una vida útil de fins a quatre (4) anys com a màxim, sempre que s’especifiqui explícitament al projecte, que aquest últim inclogui un pla general de revisió i manteniment a partir del segon any i que els càlculs dels paràmetres dels ancoratges estiguin suficientment justificats en funció del tipus de terreny en què s’introdueix l’ancoratge, de les condicions ambientals o de qualsevol altra consideració, tot sota el criteri i la responsabilitat del tècnic redactor del projecte.
La direcció d’obra és responsable de vetllar pel compliment de la planificació de l’obra, per tal de complir amb el termini dels ancoratges i amb el pla general de revisió i manteniment, si és el cas, durant tota l’obra.
En el cas d’ultrapassar el termini previst al projecte, s’adopten les mesures de protecció prescrites a l’article 113 bis del Reglament de construcció.
Els ancoratges provisionals han de ser desactivats quan estigui construït el sistema definitiu d’estabilització.
3. Els arguments de l’apartat 1 d’aquest article són combinables entre si, amb les restriccions següents:
a) Els ancoratges passius tipus buló s’han de dissenyar i instal·lar amb tendó de barra.
b) Els ancoratges de simple protecció únicament es poden projectar i instal·lar si són provisionals. Els ancoratges definitius han d’estar dissenyats sempre amb un sistema de doble protecció.
c) Els ancoratges definitius s’han de projectar i instal·lar preceptivament amb caps d’ancoratge o sistemes que permetin ajustar la tensió del tirant, comptant amb la possibilitat que calgui adequar les càrregues residuals al llarg de la seva vida útil. En ancoratges provisionals, aquesta característica és opcional; no obstant això, es recomana la tipologia d’ancoratges retesables/destesables especialment en els ancoratges provisionals la temporalitat dels quals estigui compresa entre dos (2) i quatre (4) anys, sota el criteri del projectista.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad