Article 4: Exempcions relatives a les zones franques i els dipòsits temporals

1. L’exempció dels lliuraments de béns destinats a les zones franques o a ser col·locats en situació de dipòsit temporal està condicionada al fet que els béns s’introdueixin o es col·loquin en les àrees o situacions indicades, cosa que s’acredita en la forma com es determini per la legislació duanera. El transport dels béns als llocs esmentats l’ha de fer el proveïdor, l’adquirent o algú altre per compte de qualsevol d’ells.

2. Els lliuraments dels béns que es trobin en les àrees o situacions indicades en l’apartat 1, així com les prestacions de serveis relatives als mencionats béns, només estan exempts si els béns, de conformitat amb la legislació duanera, romanen en aquestes zones o en aquests dipòsits francs o en situació de dipòsit temporal. Es considera complert aquest requisit quan els béns surten dels llocs indicats per introduir-se en d’altres de la mateixa naturalesa.

3. Els obligats tributaris només poden aplicar les exempcions de les operacions relacionades amb les zones franques i els dipòsits temporals si l’adquirent dels béns o el destinatari dels serveis els entreguen una declaració subscrita per ells, i validada per les autoritats duaneres, en què quedi justificada la recepció dels béns i es posi de manifest el destí o la situació dels mateixos béns que justifiqui l’exempció corresponent.