Article 22: Punts d’abocament

1. Els punts d’abocament en el medi aquàtic natural de les aigües residuals tractades i de les aigües d’escorrentia no contaminades han de ser diferents i en nombre tan reduït com sigui possible, tot mantenint la diferenciació de les dues categories anteriors. Les infraestructures d’abocament n’han de permetre una bona difusió dins el medi receptor. S’han de fer de manera que es redueixin tant com sigui possible les pertorbacions aportades al medi receptor, als voltants del punt d’abocament, segons la utilització de l’aigua als voltants i aigües avall de la planta, i que no es pertorbi el seu ús.

2. Per a cada canalització d’abocament d’efluents s’ha de preveure un punt de mostreig i un punt de mesura dels paràmetres, particularment el cabal, la temperatura i la concentració de contaminants. Aquests punts s’han d’implantar en una secció les característiques de la qual permetin fer mesures representatives de manera que la velocitat no sigui sensiblement alentida per salts o obstacles situats aigües avall i que l’efluent sigui suficientment homogeni. S’han de condicionar de manera que siguin fàcilment accessibles i permetin intervencions totalment segures. També s’han de prendre totes les disposicions necessàries per tal de facilitar la intervenció d’organismes exteriors si ho considera escaient el ministeri responsable del medi ambient.

3. Els punts de mesura i els punts de mostreig s’han de poder equipar amb els aparells necessaris per fer les mesures previstes a l’article 29 en condicions representatives; en aquest sentit han de disposar preferentment d’endolls elèctrics en nombre i capacitat suficient.