Article 7: Condicions d’admissió dels residus no perillosos

1. Els residus no perillosos s’han de descarregar tan bon punt arriben a la planta, en una àrea estanca o en una fossa estanca que permeti recollir les aigües d’escorrentia.

2. La instal·lació ha d’estar equipada per tal que l’emmagatzematge dels residus i l’alimentació del forn d’incineració no provoquin molèsties olfactives al veïnatge. L’àrea de descàrrega dels residus no perillosos s’ha de dissenyar de manera que no es puguin envolar residus i pols, i que no es puguin escórrer efluents líquids cap a l’exterior. Aquests lixiviats s’han de recollir i tractar de manera convenient, segons els límits fixats pel Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, del 18 de desembre de 1996, quan la seva destinació final sigui la xarxa pública de sanejament, o el medi.

3. Si els residus no es poden tractar vint-i-quatre hores com a molt tard després d’arribar a la instal·lació de tractament tèrmic, l’àrea o la fossa han d’estar tancades i han d’estar en depressió en el moment que els forns funcionin: l’aire aspirat ha de servir d’aire de combustió per tal de destruir-ne els components olorosos. La descàrrega del contingut dels camions s’ha de fer mitjançant un dispositiu que aïlli el camió de l’exterior o mitjançant qualsevol altre mitjà que permeti un resultat anàleg.

4. El fang de depuradora s’emmagatzema en sitges i s’extreu l’aire de la sitja que s’utilitza com a aire de combustió en el procés.

5. L’autorització de posada en funcionament fixa, seguint les pautes del Catàleg nacional de residus, les categories de residus que són admeses al Centre i els processos de control d’admissió i recepció dels residus.