Article 46: Definició d’habitatge

1. S’entén per habitatge la construcció fixa destinada a ser residència de persones físiques, o utilitzada com a tal, amb independència que s’hi desenvolupin també altres usos. Els elements complementaris de la construcció formen part de l’habitatge.

2. Un habitatge es considera reduït quan està compost per una cambra higiènica i una sala d’estar, sense disposar d’altres dependències independents; i es considera complet quan està compost per una cambra higiènica, una sala d’estar, habitacions i altres dependències independents. La consideració d’habitatge reduït o complet no depèn de la seva superfície. En ambdós casos hi ha d’haver també un equip de cuina que pot estar integrat a la sala o constituir un espai específic.