Article 113: Garanties reals admissibles
VigentReglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió·Vigent des de 27 de març del 2025·3 versions
Versions (3)
1. Les entitats poden utilitzar els elements següents com a garantia real admissible:
a) Dipòsits d’efectiu en l’entitat creditora o instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per aquesta entitat;
b) Títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI o agència de crèdit a l’exportació reconeguda com a admissible a efectes de la secció segona, i que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 4 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’administracions centrals i bancs centrals en mèrits a la secció segona;
c) Títols de deute emesos per entitats amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’entitats d’acord amb la secció segona;
d) Títols de deute emesos per altres empreses amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’empreses contingudes en la secció segona;
e) Títols de deute amb una avaluació creditícia a curt termini per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions a curt termini contingudes en la secció segona;
f) Accions o bons convertibles inclosos en algun dels principals índexs borsaris;
g) Or;
h) Posicions de titulització que no siguin posicions de retitulització i que estiguin subjectes a una ponderació de risc del 100% o menys, conforme als articles 158 a 161.
2. En relació amb la lletra b de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:
a) Els títols de deute emesos per administracions regionals o autoritats locals, quan les exposicions enfront d’aquestes administracions es tracten com a exposicions enfront de l’administració central en el país en el qual estan establertes aquestes administracions d’acord amb l’apartat 2 de l’article 81;
b) Els títols de deute emesos per ens del sector públic que es tracten com a exposicions enfront de l’administració central d’acord amb l’apartat 4 de l’article 82;
c) Els títols de deute emesos per bancs multilaterals de desenvolupament als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83;
d) Els títols de deute emesos per organitzacions internacionals als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 84.
3. En relació amb la lletra c de l’apartat 1, es considera que els títols de deute emesos per entitats inclouen:
a) Els títols de deute emesos per administracions regionals o autoritats locals diferents dels títols de deute a què es refereix la lletra a de l’apartat 2;
b) Els títols de deute emesos per ens del sector públic, quan les exposicions davant d’aquests ens es tracten d’acord amb els apartats 1 i 2 de l’article 82;
c) Els títols de deute emesos per bancs multilaterals de desenvolupament diferents d’aquells als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83.
4. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible títols de deute emesos per altres entitats sense avaluació creditícia efectuada per una ECAI, sempre que els títols de deute compleixen totes les condicions següents:
a) Cotitzen en un mercat organitzat reconegut;
b) Estan classificats com a deute no subordinat;
c) Totes les altres emissions qualificades de la mateixa entitat emissora amb la mateixa prelació tenen assignada una avaluació creditícia efectuada per una ECAI que l’AFA ha determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions davant d’entitats o les exposicions a curt termini a què es refereix la secció segona;
d) L’entitat creditora no té informació que indiqui que l’emissió mereix una avaluació creditícia inferior a la indicada a la lletra c;
e) La liquiditat de mercat de l’instrument és suficient per a aquest fi.
5. Les entitats poden utilitzar com a garantia real admissible accions o participacions d’organismes d’inversió col·lectiva quan es compleixen totes les condicions següents:
a) Les accions o participacions tenen una cotització pública diària;
b) Els organismes d’inversió col·lectiva es limiten a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4;
c) Els organismes d’inversió col·lectiva reuneixen les condicions establertes en l’apartat 3 de l’article 98.
En el cas d’organismes d’inversió col·lectiva que inverteixen en accions o participacions d’un altre organisme d’inversió col·lectiva, les condicions establertes en el paràgraf primer, lletres a a c, han de ser així mateix aplicables a l’organisme d’inversió col·lectiva subjacent.
La utilització d’instruments derivats per un organisme d’inversió col·lectiva per cobrir inversions permeses no ha d’impedir que les accions o participacions en aquest organisme siguin admissibles com a garantia real.
6. Als efectes del que disposa l’apartat 5, si un organisme d’inversió col·lectiva (“l’OIC original”) o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents no es limiten a invertir en instruments admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en aquest OIC com a garanties reals per un import igual al valor dels actius admissibles en poder de l’OIC, assumint que aquest últim o qualsevol dels seus organismes d’inversió col·lectiva subjacents han invertit en actius no admissibles fins al límit màxim autoritzat en virtut dels seus mandats respectius.
Quan un organisme d’inversió col·lectiva subjacent posseeix organismes d’inversió col·lectiva subjacents propis, les entitats poden utilitzar les accions o participacions en l’OIC original com a garantia real admissible sempre que apliquin la metodologia indicada en el paràgraf primer.
En aquells casos en què els actius no admissibles poden tenir un valor negatiu degut a passius o passius contingents derivats de la seva propietat, l’entitat ha de procedir de la manera següent:
a) Ha de calcular el valor total dels actius no admissibles;
b) Quan l’import obtingut d’acord amb la lletra a és negatiu, ha de deduir el valor absolut d’aquest import del valor total dels actius admissibles.
7. En relació amb les lletres b a e de l’apartat 1, quan un valor té assignades dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar l’avaluació menys favorable. En els casos en què un valor té assignades més de dos avaluacions creditícies efectuades per ECAI, les entitats han d’aplicar les dos avaluacions més favorables. Quan les dos avaluacions creditícies més favorables són diferents, les entitats han d’aplicar la menys favorable de totes dos.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad