Article 214: Derivats de crèdit

a) Una permuta de rendiment total genera una posició llarga per risc general en l’obligació de referència i una posició curta per risc general en un valor de deute públic amb un venciment equivalent al període que resti fins al moment de fixar novament el tipus d’interès i al qual s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb la secció segona del capítol tercer. També genera una posició llarga per risc específic en l’obligació de referència;

b) Una permuta de cobertura per impagament no genera una posició per risc general. A efectes del risc específic, l’entitat ha de registrar una posició llarga sintètica en una obligació de l’entitat de referència, llevat que el derivat tingui una qualificació creditícia externa i compleixi les condicions d’un element de deute admissible, cas en què s’ha de registrar una posició llarga en el derivat. Si s’han de pagar primes o interessos pel producte, aquests fluxos de caixa han de representar-se com posicions nocionals en títols de deute públic;

c) Un bo uninominal vinculat a un crèdit genera una posició llarga per risc general en el mateix bo, com a producte sobre tipus d’interès. A efectes del risc específic, es genera una posició llarga sintètica en una obligació de l’entitat de referència. Es genera una posició llarga addicional en l’emissor del bo. Quan el bo vinculat a un crèdit tingui una qualificació creditícia externa i compleixi les condicions d’un element de deute admissible, pot registrar-se una única posició llarga amb el risc específic del bo;

d) A més d’una posició llarga per risc específic en l’emissor del bo, un bo multinominal vinculat a un crèdit que proporcioni protecció proporcional genera una posició en cada entitat de referència, i l’import nocional total del contracte s’assigna a les posicions proporcionalment a l’import nocional total que representa cada exposició a una entitat de referència. Quan pugui seleccionar-se més d’una obligació d’una entitat de referència, l’obligació amb la ponderació de risc més elevada determina el risc específic;

e) Un derivat de crèdit d’impagament del primer actiu genera una posició per l’import nocional en les obligacions de cada entitat de referència. Si l’import del pagament màxim en cas de produir-se un esdeveniment de crèdit és inferior al requisit de fons propis segons el mètode que figura a la primera frase d’aquesta lletra, aquest import pot considerar-se el requisit de fons propis per risc específic. El derivat de crèdit d’impagament d’ n -èsim actiu genera una posició per l’import nocional en les obligacions de cada entitat de referència menys l’n-1 de les entitats de referència amb un requisit de fons propis per risc específic més baix. Si l’import del pagament màxim en cas de produir-se un esdeveniment de crèdit és inferior al requisit de fons propis segons el mètode que figura a la primera frase d’aquest apartat, aquest import pot considerar-se el requisit de fons propis per risc específic. Quan un derivat de crèdit d’ n -èsim impagament tingui una qualificació externa, el venedor de protecció ha de calcular el requisit de fons propis per risc específic utilitzant la qualificació del derivat i ha d’aplicar les ponderacions pertinents per risc de titulització.