Article 228: Reconeixement de la cobertura per derivats de crèdit
VigentReglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió
Versions (1)
1. De conformitat amb els principis establerts en els apartats 2 a 6, s’ha de reconèixer la cobertura proporcionada pels derivats de crèdit.
2. Les entitats han de considerar un component la posició en el derivat de crèdit i, un altre component, la posició coberta que té el mateix import nominal, o, si escau, el mateix import nocional.
3. La cobertura s’ha de reconèixer sense restriccions quan els valors d’ambdós components vagin sempre en direccions oposades i, bàsicament, en la mateixa mesura. Aquest és el cas en les situacions següents:
a) Quan tots dos components constin d’instruments completament idèntics;
b) Quan una posició llarga en efectiu es cobreixi mitjançant una permuta de rendiment total (o vicevers.
a) i coincideixin exactament l’obligació de referència i l’exposició subjacent (és a dir, la posició en efectiu). El termini de venciment de la mateixa permuta pot ser diferent del de l’exposició subjacent.
En aquestes situacions, no s’ha d’aplicar un requisit de fons propis per risc específic a cap dels dos costats de la posició.
4. S’ha d’aplicar una compensació del 80% quan els valors de tots dos components vagin sempre en direccions oposades i coincideixin exactament l’obligació de referència, el termini de venciment tant de l’obligació de referència com del derivat de crèdit, i la moneda en la qual s’anomena l’exposició subjacent. A més, les característiques bàsiques del contracte de derivats de crèdit han d’impedir que les fluctuacions del preu del derivat de crèdit es desviïn significativament de les fluctuacions del preu de la posició en efectiu. En la mesura que l’operació transfereixi risc, s’ha d’aplicar una compensació del 80% per risc específic en el costat de l’operació amb un requisit de fons propis més elevat, mentre que els requisits per risc específic a l’altra banda han de ser nuls.
5. En situacions diferents de les previstes en els apartats 3 i 4, s’ha d’atorgar un reconeixement parcial en les situacions següents:
a) Quan la posició estigui recollida en la lletra b de l’apartat 3, però hi ha un desfasament d’actius entre l’obligació de referència i la posició subjacent. No obstant això, les posicions han de reunir els requisits següents:
i) L’obligació de referència és de rang similar o subordinada a la de l’obligació subjacent,i.
i) L’obligació subjacent i l’obligació de referència estan emeses pel mateix deutor i hi ha clàusules d’impagament encreuat o clàusules d’acceleració encreuada legalment exigibles;
b) Quan la posició estigui recollida en la lletra a de l’apartat 3, o en l’apartat 4, però hi hagi un desfasament de divises o de venciment entre la protecció creditícia i l’actiu subjacent. El desfasament de divises s’ha d’incloure en el requisit de fons propis per risc de tipus de canvi;
c) Quan la posició estigui recollida en l’apartat 4, però hi hagi un desfasament d’actius entre la posició en efectiu i el derivat de crèdit. No obstant això, l’actiu subjacent està inclòs en les obligacions (de lliuramen.
t) recollides en la documentació del derivat de crèdit.
Per tal de concedir un reconeixement parcial, en lloc de sumar els requisits de fons propis per risc específic de cada costat de l’operació, només s’ha d’aplicar el requisit de fons propis més elevat de tots dos.
6. En totes les situacions no recollides en els apartats 3 a 5, s’ha de calcular per separat un requisit de fons propis per risc específic per a ambdós costats de les posicions.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad