Article 232: Mètodes específics aplicables als OIC
VigentReglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió
Versions (1)
1. Quan l’entitat tingui coneixement diàriament de les inversions subjacents de l’OIC, pot utilitzar-les per calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic. Segons aquest plantejament, les posicions en OIC s’han de tractar com posicions en les inversions subjacents de l’OIC. Es permet la compensació entre posicions en les inversions subjacents de l’OIC i altres posicions mantingudes per l’entitat, sempre que aquesta última compti amb una quantitat suficient d’accions o participacions per permetre el reemborsament o la creació a canvi de les inversions subjacents.
2. Les entitats poden calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic, per a les posicions en OIC, partint d’una estimació de les posicions necessàries per reproduir la composició i el rendiment de l’índex generat externament o de la cistella tancada de valors de renda fixa o variable que s’esmenten en la lletra a, d’acord amb les condicions següents:
a) Que l’objectiu del mandat de l’OIC sigui reproduir la composició i el rendiment d’un índex generat externament o d’una cistella tancada de valors de renda fixa o variable;
b) Que es pugui establir clarament una correlació mínima de 0,9 entre les variacions diàries dels preus de l’OIC i l’índex o la cistella tancada de valors de renda fixa o variable durant un període mínim de sis mesos.
3. En els casos en què l’entitat no tingui coneixement diàriament de les inversions subjacents de l’OIC, pot calcular els requisits de fons propis per risc de posició, general i específic, d’acord amb les condicions següents:
a) S’assumeix que l’OIC inverteix primer fins al màxim permès d’acord amb el seu mandat en les classes d’actius que impliquen el requisit de fons propis més elevat per risc general i específic per separat, i que després continua fent inversions en ordre descendent fins a arribar al límit total màxim d’inversió. La posició en l’OIC s’ha de tractar com una participació directa en la posició estimada;
b) Les entitats han de tenir en compte l’exposició màxima indirecta a la qual podrien quedar subjectes en cas d’adoptar posicions palanquejades a través de l’OIC en calcular el seu requisit de fons propis per risc general i específic per separat, augmentant proporcionalment la posició en l’OIC fins a l’exposició màxima als elements d’inversió subjacent resultants del mandat d’inversió;
c) En cas que el requisit de fons propis per risc general i específic conjuntament, d’acord amb aquest apartat, superi el nivell establert en l’apartat 1 de l’article 230, el requisit de fons propis no pot ser superior a aquest nivell.
4. Les entitats poden recórrer als tercers següents per calcular i declarar els requisits de fons propis per risc de posició en relació amb les posicions en OIC que entren en l’àmbit dels apartats 1 a 4, de conformitat amb els mètodes establerts en els articles 230 a 232 d’aquesta secció:
a) El dipositari de l’OIC, sempre que l’OIC inverteixi exclusivament en valors i dipositi tots els valors en aquest dipositari;
b) En el cas d’altres OIC, la societat gestora de l’OIC, sempre que compleixi els criteris establerts a la lletra a de l’apartat 3 de l’article 98.
La correcció del càlcul ha de ser confirmada per un auditor extern.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad