Article 271: Diligència deguda
VigentReglament, del 6 de març del 2019, de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió
Versions (1)
1. Abans d’exposar-se als riscs d’una titulització, i a partir de llavors quan sigui oportú, les entitats han de poder demostrar a l’AFA, respecte de cadascuna de les seves posicions de titulització individuals, que les coneixen íntegrament i en tots els seus detalls, i que han aplicat les polítiques i els procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i a la seva cartera d’inversió, i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades per examinar i consignar:
a) La informació divulgada d’acord amb l’apartat 1 de l’article 270, per les entitats originadores, patrocinadores o creditores originals, per especificar l’interès econòmic net que mantenen, de manera constant, en la titulització;
b) Les característiques de risc de cada posició de titulització;
c) Les característiques de risc de les exposicions subjacents a la posició de titulització;
d) La reputació i l’historial de pèrdues en titulitzacions anteriors de les entitats originadores o patrocinadores respecte de les categories pertinents d’exposició subjacents a la posició de titulització;
e) Les declaracions i comunicacions de les entitats originadores o patrocinadores, o dels seus agents o assessors, en relació amb la seva tasca de diligència deguda respecte de les exposicions titulitzades i, si escau, sobre la qualitat de les garanties reals que donen suport a les exposicions titulitzades;
f) Si és el cas, les metodologies i conceptes en què es basa la valoració de les garanties reals que recolzen les exposicions titulitzades i les polítiques adoptades per l’entitat originadora o patrocinadora amb vista a garantir la independència del taxador;
g) Totes les característiques estructurals de la titulització que puguin tenir una incidència significativa en l’evolució de la posició de titulització de l’entitat, com l’ordre contractual de prelació de pagaments i els detonants connexos, les millores creditícies i de liquiditat, els detonants del valor de mercat i les definicions d’impagament específiques per a cada operació.
Les entitats han de dur a terme periòdicament les seves pròpies proves de resistència, que han de ser adequades a les seves posicions de titulització. Amb aquesta finalitat, les entitats poden servir-se dels models financers desenvolupats per una ECAI, sempre que es pugui demostrar, quan així se’ls requereixi, que prèviament a la inversió van vetllar degudament per validar les hipòtesis pertinents i l’estructuració dels models, així com per entendre la metodologia, les hipòtesis i els resultats.
2. Excepte quan actuïn com a originadores, patrocinadores o creditores originals, les entitats han d’establir procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i a la seva cartera d’inversió i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades, per tal de fer un seguiment continu i oportú de la informació relativa a l’evolució de les exposicions subjacents a les seves posicions de titulització. Aquesta informació ha d’incloure, si escau, el tipus d’exposicions, el percentatge de préstecs que es trobin en situació de mora des de fa més de 30, 60 i 90 dies, les taxes d’impagament, les taxes d’amortització anticipada, els préstecs objecte d’execució hipotecària, el tipus i l’ocupació de les garanties reals, la distribució de freqüències de les qualificacions creditícies o altres mesures de la qualitat creditícia de les diferents exposicions subjacents, la diversificació sectorial i geogràfica, i la distribució de freqüències de les ràtios préstec/valor, amb amplituds de banda que facilitin una anàlisi de sensibilitat adequada. Quan les exposicions subjacents siguin al seu torn posicions de titulització, les entitats han de tenir la informació indicada en aquest apartat no només sobre els trams de titulització subjacents, com el nom de l’emissor i la qualitat creditícia, sinó també sobre les característiques i el rendiment dels conjunts subjacents a aquests trams de titulització.
Les entitats hauran d’aplicar també els mateixos paràmetres d’anàlisi a les participacions o subscripcions en emissions de titulització adquirides a tercers, tant si tenen intenció de mantenir aquestes participacions o subscripcions en la seva cartera de negociació com si tenen intenció de fer-ho en la seva cartera d’inversió.
Vols veure les sentències que citen aquest article?
Font: Portal Jurídic d'Andorra · Dades actualitzades el 23 d’agost del 2026
jurisprudència.ad