Article 65: Requisits de valoració prudents

1. D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 5 de l’article 53 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, totes les posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió valorades a valor raonable han d’estar subjectes a les normes de valoració prudent que s’especifiquen en aquest article. Les entitats han de garantir, en particular, que la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació generi un grau de certesa adequat, tenint en compte la naturalesa dinàmica d’aquestes posicions i les posicions de la cartera d’inversió valorades a valor raonable, les exigències de solidesa prudencial i la manera de funcionament i l’objectiu dels requisits de capital pel que fa a les posicions de la cartera de negociació i de la cartera d’inversió valorades a valor raonable.

2. Les entitats han d’establir i mantenir sistemes i controls suficients per facilitar estimacions de valor prudents i fiables. Els sistemes i controls han d’incloure almenys els elements següents:

3. Les entitats han de valorar les posicions de la seva cartera de negociació a valor raonable almenys diàriament. Els canvis en el valor d’aquestes posicions s’han de consignar en el compte de pèrdues i guanys de l’entitat.

4. Sempre que sigui possible, han de valorar les seves posicions de la cartera de negociació i les posicions de la cartera d’inversió mesurats a valor raonable a preus de mercat, fins i tot quan apliquin el tractament de capital corresponent a aquestes posicions.

5. En valorar a preus de mercat, s’ha d’utilitzar l’extrem més prudent de l’interval preu de compra/ preu de venda, llevat que l’entitat pugui liquidar a preus mitjans de mercat. Quan les entitats apliquin aquesta excepció, han d’informar cada sis mesos l’AFA sobre les posicions de què es tracti i han de presentar proves que poden liquidar a preus mitjans de mercat.

6. Quan no sigui possible la valoració a preus de mercat, les entitats han de valorar de forma prudent les seves posicions i carteres mitjançant un model, fins i tot quan calculin els requisits de fons propis relatius a les posicions de la cartera de negociació i posicions mesurades a valor raonable en la cartera d’inversió.

7. A l’hora de valorar segons un model, les entitats han de complir els requisits següents:

8. A més de la valoració diària a preus de mercat o segons un model, les entitats han de realitzar una verificació de preus independent. La verificació dels preus de mercat i de les dades del model ha de dur-la a terme una persona o departament independent de les persones o els departaments que es beneficien de la cartera de negociació, amb una periodicitat, com a mínim, mensual (o més freqüentment, en funció de la naturalesa del mercat o de l’activitat de negociació). Quan no es disposi de fonts independents per determinar preus o les fonts per determinar preus siguin més subjectives, resulta adequat adoptar mesures prudents, tals com ajustos de valoració.

9. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per prendre en consideració els ajustos de valoració.

10. Les entitats han de prendre formalment en consideració els ajustos de valoració següents: diferencials de crèdit no meritats, costos de tancament, riscos operatius, incertesa dels preus de mercat, cancel·lació anticipada, costos d’inversió i de finançament, costos administratius futurs i, quan sigui procedent, el risc associat a la utilització d’un model.

11. Les entitats han d’establir i mantenir procediments per calcular un ajust de la valoració corrent de les posicions menys líquides, que poden sorgir, en particular, com a conseqüència de fets relacionats amb el mercat o situacions que afectin l’entitat; per exemple, posicions concentrades o posicions en què el període inicialment previst de manteniment s’hagi sobrepassat. Les entitats han d’efectuar aquests ajustos, si escau, de forma addicional a qualsevol modificació del valor de la posició que resultin necessaris, a l’efecte d’informació financera, i han de reflectir en aquests ajustos la liquiditat de la posició. En el marc d’aquests procediments, les entitats han de tenir en compte diversos factors per determinar si és necessari un ajust de valoració de les posicions menys líquides. Entre aquests factors figuren els següents:

12. En la utilització de valoracions de tercers o segons un model, les entitats han de considerar la conveniència d’efectuar un ajust de valoració. Així mateix, les entitats han de considerar la necessitat de preveure ajustos per a les posicions menys líquides i revisar de forma contínua la seva adequació. Les entitats han de valorar explícitament la necessitat d’avaluació dels ajustos relatius a la incertesa dels valors dels paràmetres usats en els models.

13. Respecte de productes complexos, com ara exposicions de titulització i derivats de crèdit d’enèsim impagament, les entitats han d’avaluar explícitament la necessitat de realitzar ajustos de valoració per reflectir el risc de model associat a la utilització d’un mètode de valoració potencialment incorrecte i el risc de model associat a la utilització de paràmetres de calibratge inobservables (i potencialment incorrecte.

14. El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar la valoració prudent de les posicions de la cartera de negociació tal com es requereix en l’apartat 1.