Article 36

1. A la finalització del període impositiu, el ministeri encarregat de les finances porta a terme una regularització extraordinària de les retencions i dels ingressos a compte practicats durant el període impositiu sobre les rendes del treball satisfetes als obligats tributaris. A aquest efecte, el ministeri encarregat de les finances calcula, per cada obligat tributari, l’import de les retencions i els ingressos a compte corresponents a la totalitat de les rendes del treball obtingudes pels obligats tributaris durant el període impositiu, tenint en compte la informació rellevant a aquest efecte que resulta de les comunicacions i declaracions rebudes d’acord amb les disposicions d’aquest Reglament, i emet la proposta de liquidació parcial corresponent, adreçada a l’obligat tributari, per la diferència, positiva o negativa, entre les retencions i els ingressos a compte efectivament practicats durant el període impositiu i els resultants del nou càlcul. Aquesta proposta de liquidació parcial sobre rendes del treball es posa a disposició a l’obligat tributari el primer dia del mes d’abril de l’any següent a la finalització del període impositiu al qual es refereix.

2. Quan de la proposta de liquidació parcial esmentada en resulti una quantitat per ingressar a càrrec de l’obligat tributari, l’obligat tributari ha d’ingressar al ministeri encarregat de les finances la quantitat resultant de la proposta dins del termini general de presentació de la declaració de l’impost.

3. Quan de la proposta de liquidació parcial en resulti una quantitat per retornar a favor de l’obligat tributari, l’obligat tributari pot sol·licitar la devolució mitjançant la subscripció i confirmació de la proposta de liquidació davant el ministeri encarregat de les finances dins del termini general de presentació de la declaració de l’impost. Una vegada rebuda aquesta sol·licitud, el ministeri encarregat de les finances prioritza la realització de les devolucions corresponents respecte a les derivades de la declaració de l’impost.

4. No obstant el que s’estableix als apartats 2 i 3 anteriors, en els supòsits en què l’obligat tributari tingui altres rendes, diferents de les rendes del treball afectades per la regularització, que donin lloc a l’obligació de presentar declaració per aquest impost, l’obligat tributari ha d’incloure les rendes del treball a les quals es refereix la proposta de regularització, així com les retencions i els ingressos a compte corresponents, en la declaració que cal presentar per l’impost dins del termini general de presentació de la declaració. En aquest cas, no resulten aplicables les disposicions dels apartats 2 i 3 anteriors.

5. El ministeri encarregat de les finances aprova els models i determina les condicions per verificar els tràmits previstos als apartats 2, 3 i 4 anteriors.

6. La regularització regulada en aquest article no resulta aplicable quan l’obligat tributari únicament obtingui rendes del treball que, d’acord amb el que es preveu a l’article 21, estan sotmeses a un tipus fix de retenció, rendes del treball que no estan sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o bé rendes del treball de les dos categories anteriors.