Article 6: Determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques

1. L’obligat tributari que es vulgui acollir a l’opció de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques ho ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici del període impositiu en què hagi de tenir efecte, a través de la declaració censal corresponent.

2. En cas d’inici d’activitat, l’opció s’ha de sol·licitar, en el cas de professionals titulats, durant el mes següent a la inscripció al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, i en el cas d’obertura de negoci, durant el mes següent a la inscripció al Registre de Comerç. La renúncia a l’opció de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques s’ha de fer a través de la declaració censal corresponent aprovada pel ministeri encarregat de les finances, abans de l’inici del període impositiu en què hagi de tenir efecte.

3. L’obligat tributari queda exclòs de l’opció de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques quan no es compleixi el que disposa l’article 17, apartat 1, de la Llei de l’impost. L’exclusió té efectes en el mateix període impositiu en què es produeixi aquesta circumstància. L’exclusió suposa que l’obligat tributari ha de determinar la seva base de tributació segons el mètode de determinació directa.

4. A l’efecte del compliment dels requisits per acollir-se a l’opció de determinació objectiva dels rendiments de les activitats econòmiques, s’entén per activitat professional l’exercici d’una professió per a la qual es requereixi estar en possessió d’una titulació universitària.

5. En cas que l’obligat tributari exerceixi simultàniament activitats econòmiques i activitats professionals, el límit quantitatiu per a l’opció de la determinació objectiva d’aquestes rendes és de tres-cents mil (300.000) euros.

6. En el cas de societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms regulats a la Llei de bases de l’ordenament tributari en què els socis optin per la determinació objectiva, els límits quantitatius establerts en aquest article fan referència a cada un dels socis, hereus, comuners o partícips, respectivament.