Article 16

1. És amortitzable el preu d’adquisició o cost de producció, exclòs, si escau, el valor residual.

2. Quan es tracti d’edificacions, no és amortitzable la part del preu d’adquisició corresponent al valor del sòl.

3. L’amortització es practica element per element. Tanmateix, quan es tracti d’elements patrimonials de naturalesa anàloga o sotmesos a un grau d’utilització similar, l’amortització es pot fer sobre el conjunt d’aquests elements, sempre que en tot moment pugui conèixer-se la part de l’amortització acumulada corresponent a cada element patrimonial.

4. Les instal·lacions tècniques poden constituir un únic element susceptible d’amortització. Es consideren instal·lacions tècniques les unitats complexes d’ús especialitzat en el procés productiu que comprenen edificacions, maquinària, material, peces o elements, inclosos els sistemes informàtics que, fins i tot sent separables per la seva naturalesa, estan lligats de forma definitiva per al seu funcionament i sotmesos al mateix ritme d’amortització, així com els recanvis vàlids exclusivament per a aquest tipus d’instal·lacions.

5. Els elements patrimonials de l’immobilitzat material comencen a amortitzar-se des de la seva posada en condicions de funcionament i els de l’immobilitzat intangible des del moment en què estiguin en condicions de produir ingressos.

6. Els elements patrimonials de l’immobilitzat material han d’amortitzar-se en el període de la seva vida útil, és a dir, el període en què, segons el mètode d’amortització adoptat, ha de quedar totalment cobert el seu valor, exclòs el valor residual. Tractant-se d’elements patrimonials de l’immobilitzat intangible, la seva vida útil és el període durant el qual s’espera, raonablement, que produeixin ingressos.

7. Les marques, els drets de traspàs i els elements patrimonials de l’immobilitzat intangible que no tinguin una data certa d’extinció s’han d’amortitzar d’acord amb el que preveu l’apartat 3 de l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats.

8. El preu d’adquisició originari de les aplicacions informàtiques es dedueix amb el límit anual màxim d’una cinquena part del seu import.

9. Quan les renovacions, ampliacions o millores dels elements patrimonials de l’immobilitzat material s’incorporin al dit immobilitzat, l’import dels mateixos elements s’amortitza durant els períodes impositius que restin per completar la vida útil dels elements patrimonials referits. A aquest efecte, s’ha d’imputar a cada període impositiu el resultat d’aplicar a l’impost de les renovacions, ampliacions o millores el coeficient resultant de dividir l’amortització comptabilitzada de l’element patrimonial practicada en cada període impositiu, en la mesura en què es correspongui amb la depreciació efectiva, entre el valor comptable que aquest element patrimonial tenia a l’inici del període impositiu en el qual es van portar a terme les operacions de renovació, ampliació o millora.

10. Quan les operacions esmentades en l’apartat anterior determinin un allargament de la vida útil estimada de l’actiu, aquest allargament s’ha de tenir en compte a l’efecte de l’amortització de l’element patrimonial i de l’import de la renovació, ampliació o millora.

11. En els casos en què la vida útil de l’intangible, el tangible i les inversions immobiliàries sigui diferent de la prevista a la taula de l’annex 1 de la Llei de l’impost sobre societats, i l’obligat tributari apliqui un criteri d’amortització lligat a l’amortització real, s’ha de poder acreditar davant d’una acció comprovadora de l’Administració que el criteri d’amortització aplicat correspon a la depreciació efectiva dels elements.

12. Les amortitzacions de béns immobles situats al Principat d’Andorra i adquirits a partir de l’entrada en vigor de la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial han de ser deduïdes tenint en compte les limitacions establertes en l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats.