Article 26

1. L’aplicació del règim especial de societats que realitzen explotació internacional d’intangibles o intervenen en el comerç internacional l’ha de sol·licitar l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través de la declaració censal corresponent, en què s’han identificar els sectors d’activitat als quals s’aplicarà i s’ha de fonamentar la concurrència dels condicionaments previstos en l’article 23.2 de la Llei de l’impost sobre societats.

2. El ministeri encarregat de les finances aprova o denega aquesta sol·licitud en un termini no superior a sis mesos a comptar de l’entrada de la sol·licitud al registre del ministeri. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada. El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud.

3. Contra la denegació de la sol·licitud o la desestimació per haver transcorregut el termini establert en l’apartat anterior es pot interposar recurs davant el Govern.

4. Un cop concedida l’autorització inicial, l’obligat tributari que pretengui aplicar-la en períodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les que estableix l’autorització inicial. Aquesta comunicació ha de contenir una identificació dels sectors d’activitat als quals s’aplicarà aquest règim i la justificació de la concurrència dels condicionants per a l’aplicació d’aquest règim. El ministeri encarregat de les finances ha d’autoritzar l’aplicació del règim especial a les noves activitats d’acord amb un procediment idèntic al que regula el punt 2 d’aquest article.

5. Els obligats tributaris que es beneficiïn d’aquest règim especial han de detallar a la memòria, en el moment de formular els comptes anuals, els ingressos subjectes a aquesta reducció i diferenciar-los de la resta dels seus ingressos.