Reglament, del 9 de desembre del 2020, relatiu a la instal·lació de sistemes de videovigilància

Tipus de norma
Tipus: absent del corpus
Vigència
Versions
2 versions
Data de publicació
Data de publicació: absent del corpus
Referència BOPA
Referència BOPA: absent del corpus
Darrera actualització de la fitxa
Fitxa actualitzada el 23 d’agost del 2026
9 articles2 versionsText oficial consolidat

Capítol primer. Requisits i condicions d’autorització i de comunicació aplicables als sistemes de videovigilància

Article 1

Sentències
1. La instal·lació de sistemes de videovigilància, tant públics com privats, que captin imatges o sons de la via pública o d’espais públics requereix l’autorització prèvia del ministre competent en matèria d’interior.
2. Per a la instal·lació de sistemes de videovigilància en espais privats oberts al públic cal disposar també de l’autorització del propietari corresponent.
3. La sol·licitud per obtenir l’autorització es presenta al Servei de Tràmits del Govern i s’adreça al ministre competent en matèria d’interior. A la sol·licitud s’hi ha d’adjuntar una memòria explicativa en la qual consti el següent:
a) La identificació de la persona sol·licitant.
b) La justificació dels motius i de la finalitat de la instal·lació.
c) La definició de l’àmbit físic susceptible de ser gravat per cada càmera, detallat amb un plànol de situació.
d) La necessitat o no de gravar sons i si es tracta d’un dispositiu mòbil.
e) La qualificació de les persones encarregades de l’explotació del sistema de tractament de les imatges i els sons.
f) El tipus de càmera i les seves característiques tècniques.
g) Les mesures de seguretat aplicables al sistema.
h) L’autorització del propietari, en cas de gravació en espais privats oberts al públic.
4. El ministre competent en matèria d’interior requereix un informe previ i vinculant a la Comissió Nacional de Videovigilància per tal que es pronunciï sobre el compliment de les finalitats previstes i del principi de proporcionalitat amb relació a la garantia dels drets fonamentals i de les llibertats públiques dels ciutadans.
5. Per fer l’informe, la Comissió Nacional de Videovigilància disposarà d’un termini d’un mes a comptar de la data del requeriment. En cas que no emeti l’informe en aquest termini, la tramitació del procediment d’autorització o l’actuació corresponent segueix el seu curs.
6. El ministre competent en matèria d’interior resol la sol·licitud en el termini de dos mesos a comptar de la data en què es presenta.
7. L’autorització ha de respectar el principi de proporcionalitat i només pot atorgar-se per complir alguna de les finalitats següents:
a) La protecció dels edificis i de les instal·lacions públics, i els seus voltants.
b) La regulació dels fluxos de vehicles.
c) La constatació d’infraccions de les normes de la circulació.
d) La prevenció d’infraccions penals contra la seguretat de les persones o els béns, així com la prevenció del tràfic il·legal de drogues tòxiques en llocs particularment exposats.
e) La prevenció d’actes de terrorisme.
f) La protecció de l’ordre públic, la seguretat de les persones (especialment les que són menors d’eda.
t) i la prestació de socors.
g) La prevenció d’incendis.
h) La prevenció de riscos naturals o tecnològics.
8. L’autorització ha de contenir totes les limitacions i les condicions d’ús aplicables previstes a la Llei.
9. Totes les instal·lacions, tant de caràcter públic com privat, han de complir les disposicions de la normativa relativa a la protecció de dades personals vigent i la que es pugui dictar en el futur.

Article 2 · Renovació de l’autorització

Sentències
1. L’autorització d’instal·lació de sistemes de videovigilància que no sigui de caràcter temporal es concedeix per una durada màxima de cinc anys i és renovable per períodes de la mateixa durada.
2. La sol·licitud de renovació es presenta al Servei de Tràmits del Govern i s’adreça al ministre competent en matèria d’interior. La sol·licitud es tramita i es resol pel mateix procediment que s’estableix per a les sol·licituds inicials, i cal indicar-hi els motius pels qual es requereix la renovació de l’autorització. Únicament en cas que hi hagi algun canvi en la informació inicialment presentada, cal indicar-ho i aportar la documentació acreditativa escaient.
3. La sol·licitud de renovació s’ha de presentar amb una antelació mínima de dos mesos a la data de finalització de la durada de l’autorització. En cas que no es presenti en el referit termini, es comunica a la persona sol·licitant i es tramita com una autorització inicial.

Article 3

Sentències
1. La instal·lació de sistemes de videovigilància privats que no captin imatges o sons de la via pública, d’espais públics o d’espais oberts al públic s’ha de comunicar prèviament al ministre competent en matèria d’interior.
2. La comunicació s’ha d’adreçar al ministeri competent en matèria d’interior i s’hi ha de fer constar el següent:
a) La identificació de la persona que efectua la comunicació.
b) La justificació dels motius i de la finalitat de la instal·lació.
c) La definició de l’àmbit físic susceptible de ser gravat per cada càmera, detallat en un plànol de situació.
d) La necessitat o no de gravar sons i si es tracta d’un dispositiu mòbil.
e) La qualificació de les persones encarregades de l’explotació del sistema de tractament de les imatges i dels sons.
f) El tipus de càmera i les seves característiques tècniques.
g) Les mesures de seguretat aplicables al sistema.
3. En cas que es detecti alguna mancança o irregularitat, es comunica a la persona sol·licitant que l’esmeni conforme a les prescripcions establertes.
4. En cas que es detecti que la instal·lació requereix ser autoritzada, es tramita i es resol pel procediment previst a l’article 1 d’aquest Reglament.
5. Si la comunicació es considera justificada i conforme a dret, el ministre competent en matèria d’interior comunica a la persona interessada que s’ha rebut i registrat.

Article 4 · Instal·lacions temporals de sistemes de videovigilància

Sentències
1. La instal·lació temporal per part d’administracions públiques de sistemes de videovigilància per a un esdeveniment determinat està subjecta a l’autorització prèvia del ministre competent en matèria d’interior sense l’informe previ de la Comissió Nacional de Videovigilància, sempre que es compleixin les finalitats previstes a l’apartat 7 de l’article 1 d’aquest Reglament.
2. La sol·licitud per obtenir l’autorització es presenta al Servei de Tràmits del Govern i s’adreça al ministre competent en matèria d’interior. A la sol·licitud s’hi ha d’adjuntar una memòria explicativa en la qual consti el següent:
a) La identificació de la persona sol·licitant.
b) La justificació dels motius i de la finalitat de la instal·lació.
c) Les dates en què es realitzaran les gravacions.
d) La definició de l’àmbit físic susceptible de ser gravat per cada càmera, detallat en un plànol de situació.
e) La necessitat o no de gravar sons i si es tracta d’un dispositiu mòbil.
f) La qualificació de les persones encarregades de l’explotació del sistema de tractament de les imatges i dels sons.
g) El tipus de càmera i les seves característiques tècniques.
h) Les mesures de seguretat aplicables al sistema.
3. El ministre competent en matèria d’interior ha d’informar la Comissió Nacional de Videovigilància de les autoritzacions concedides per a instal·lacions temporals en el termini màxim de tres dies hàbils.
4. La Comissió ha de verificar el compliment de les finalitats previstes i del principi de proporcionalitat amb relació a la garantia dels drets fonamentals i de les llibertats públiques dels ciutadans, i pronunciar-se sobre el manteniment de la instal·lació temporal en el termini màxim de vuit dies hàbils, si encara està instal·lada.
5. En cas que l’informe de la Comissió Nacional de Videovigilància sigui negatiu, el ministre competent en matèria d’interior ha de revocar l’autorització concedida i requerir a l’administració pública encarregada de la custòdia de les gravacions obtingudes mitjançant la instal·lació temporal que destrueixi immediatament les gravacions realitzades.
6. Les instal·lacions temporals han de complir, en tot cas, les condicions d’instal·lació i de funcionament previstes a l’article 23 de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública, i no poden estar en funcionament per un període superior a un mes.

Article 5 · Modificacions

Sentències
1. Les modificacions que es produeixin en algun dels criteris que van fonamentar l’atorgament de l’autorització o la comunicació d’instal·lació de sistemes de videovigilància han de ser comunicades al ministre competent en matèria d’interior.
2. En el cas dels sistemes de videovigilància que estan subjectes a una autorització prèvia, cal sol·licitar la validació de l’autorització mitjançant la presentació d’una sol·licitud al Servei de Tràmits del Govern adreçada al ministre competent en matèria d’interior, el qual, amb l’informe previ de la Comissió Nacional de Videovigilància, resol la sol·licitud en el termini màxim de dos mesos a comptar de la data en què es va presentar en el sentit de validar o denegar l’autorització inicialment atorgada.
3. En el cas dels sistemes privats que no capten imatges o sons de la via pública o d’espais públics o oberts al públic, la comunicació es tramita pel mateix procediment que s’estableix per a les comunicacions inicials.

Article 6

Sentències

La retirada o la desinstal·lació dels sistemes de videovigilància que s’hagin autoritzat o amb relació als quals s’ha realitzat una comunicació es donen de baixa mitjançant una comunicació adreçada al ministre competent en matèria d’interior i se’n deixa la corresponent constància al registre.

Capítol segon. Normes d’organització i de funcionament de la Comissió Nacional de Videovigilància

Article 7 · Funcions de la Comissió Nacional de Videovigilància

Sentències

La Comissió Nacional de Videovigilància és un òrgan administratiu de caràcter deliberant en matèria de videovigilància que té com a funcions emetre els informes previstos a la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública, i exercir el control sobre les condicions de funcionament dels sistemes de videovigilància i fer les recomanacions escaients al respecte.

Article 8

Sentències
1. Per a la constitució vàlida de les reunions de la Comissió Nacional de Videovigilància es requereix que hi siguin presents el president i, com a mínim, dos membres més.
2. Els acords es prenen per majoria i, si escau, el president té el vot diriment.
3. S’aixeca una acta de cada sessió, en la qual s’esmenten les decisions adoptades.
4. D’acord amb les decisions preses, la Comissió Nacional de Videovigilància emet els informes corresponents i els tramet al ministre encarregat de l’interior per tal que resolgui les sol·licituds presentades.
5. Els informes de la Comissió tenen caràcter d’actes de tràmit i no són objecte d’impugnació separada.
6. La Comissió Nacional de Videovigilància es regeix, en tot allò que no estigui previst en aquest Reglament, per les disposicions del Codi de l’Administració referents a la presa de decisions dels òrgans col·legiats.

Article 9 · Registre d’autoritzacions i de comunicacions

Sentències

El ministeri encarregat de l’interior ha de crear un registre en el qual constin les autoritzacions d’instal·lacions de sistemes de videovigilància tant públics com privats, així com les comunicacions rebudes referents a la instal·lació de sistemes de videovigilància privats que no captin imatges o sons a la via pública o als espais públics o oberts al públic. També es deixa constància al registre de les renovacions atorgades, de les modificacions i de les baixes. La inscripció en aquest registre no eximeix de l’obligació de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la creació del fitxer corresponent. Cosa que es fa pública per a coneixement general Andorra la Vella, 9 de desembre del 2020 Xavier Espot ZamoraCap de Govern

jurisprudència.ad
Totes les lleis