Article 4: Instal·lacions temporals de sistemes de videovigilància

1. La instal·lació temporal per part d’administracions públiques de sistemes de videovigilància per a un esdeveniment determinat està subjecta a l’autorització prèvia del ministre competent en matèria d’interior sense l’informe previ de la Comissió Nacional de Videovigilància, sempre que es compleixin les finalitats previstes a l’apartat 7 de l’article 1 d’aquest Reglament.

2. La sol·licitud per obtenir l’autorització es presenta al Servei de Tràmits del Govern i s’adreça al ministre competent en matèria d’interior. A la sol·licitud s’hi ha d’adjuntar una memòria explicativa en la qual consti el següent:

3. El ministre competent en matèria d’interior ha d’informar la Comissió Nacional de Videovigilància de les autoritzacions concedides per a instal·lacions temporals en el termini màxim de tres dies hàbils.

4. La Comissió ha de verificar el compliment de les finalitats previstes i del principi de proporcionalitat amb relació a la garantia dels drets fonamentals i de les llibertats públiques dels ciutadans, i pronunciar-se sobre el manteniment de la instal·lació temporal en el termini màxim de vuit dies hàbils, si encara està instal·lada.

5. En cas que l’informe de la Comissió Nacional de Videovigilància sigui negatiu, el ministre competent en matèria d’interior ha de revocar l’autorització concedida i requerir a l’administració pública encarregada de la custòdia de les gravacions obtingudes mitjançant la instal·lació temporal que destrueixi immediatament les gravacions realitzades.

6. Les instal·lacions temporals han de complir, en tot cas, les condicions d’instal·lació i de funcionament previstes a l’article 23 de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública, i no poden estar en funcionament per un període superior a un mes.