Article 4: Formalització

1. Les inversions estrangeres sotmeses a autorització es formalitzen dins del termini que específicament assenyali l’autorització o, si no n’hi ha, en el de sis mesos a comptar de la data de l’autorització, llevat que la persona interessada hagi obtingut una pròrroga. Aquest termini es pot prorrogar un màxim de tres mesos, que comença a comptar des del dia següent en què ha finalitzat el termini principal. La sol·licitud de la pròrroga de la resolució esmentada ha de presentar-se electrònicament abans que s’exhaureixi el termini principal. La pròrroga es pot concedir una única vegada. Transcorregut el termini mencionat, inclòs el de la pròrroga, si escau, sense que s’hagi formalitzat la inversió, l’autorització s’entén caducada i no produeix efectes.

2. Les inversions estrangeres entre vius o per causa de mort s’han de formalitzar en document públic autoritzat per un notari andorrà, i s’hi ha de protocol·litzar la documentació preceptiva que s’estableix en aquest Reglament i en els models oficials de sol·licitud que se’n deriven.

3. El notari que formalitzi el document públic relatiu a la inversió estrangera exigeix, si escau, al titular de l’autorització els documents justificatius d’haver obtingut l’autorització necessària per efectuar la inversió i, si escau, la justificació del pagament de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.

4. El notari exigeix les següents declaracions expresses de l’atorgant en l’instrument públic en què es formalitza la inversió estrangera, a títol d’autodeclaracions responsables, per tenir per acreditat cadascun dels requisits que s’exposen a continuació:

5. Als efectes de l’article 1, apartat 2, de la Llei, són autoritzacions d’immigració vàlides per acreditar la residència les següents:

6. Les sucursals o els altres tipus d’establiments permanents a Andorra inclosos a l’article 1.1.c de la Llei que efectuïn inversions estrangeres exhibeixen al notari autoritzant el document públic atorgat davant del notari andorrà en què constin les dades corresponents a la seva constitució, un certificat d’inscripció en el Registre de Societats Mercantils o la corresponent alta censal en el Departament de Tributs i de Fronteres.

7. En el cas de promocions immobiliàries, la inversió estrangera es considera formalitzada a partir de la data en què se sol·licita la llicència d’obres per part del comú de la parròquia que correspongui. La llicència d’obres no pot sol·licitar-se sense haver obtingut prèviament l’autorització d’inversió estrangera, quan sigui preceptiva. Als efectes d’aplicació del règim sancionador, es considera que la sol·licitud de llicència d’obres inicia la realització de la inversió estrangera de promoció immobiliària.

8. El Registre d’Inversions Estrangeres sol·licita la documentació que consideri necessària i suficient per tal d’acreditar els cobraments o pagaments associats a la inversió.