Reglaments d'Andorra

Reglament, del 8 de juliol del 2020, d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals

28 articles5 versionsText oficial consolidat

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 — Objecte

Sentències

Aquest Reglament regula les titulacions d’ensenyament superior estatals de diploma professional avançat (DPA), bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster i doctorat; estableix el crèdit europeu com la unitat de mesura de les formacions que condueixen a l’obtenció d’un títol estatal, així com els procediments per a la creació de títols, i regula l’acreditació, l’aprovació, el seguiment, la modificació, la renovació i l’extinció de plans d’estudis, d’acord amb els articles 7, 8 i 9 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior, l’article 24 de la Llei 15/2018, del 21 de juny, de la Universitat d’Andorra, i els principis i compromisos emanats de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Els títols de diploma professional avançat (DPA), bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster i doctorat regulats en aquest Reglament tenen caràcter estatal i validesa acadèmica i professional, i preparen per a l’exercici d’una professió regulada d’acord amb l’ordenament jurídic vigent.

Article 2 — Àmbit d’aplicació

Sentències

Aquest Reglament s’aplica a les titulacions d’ensenyament superior estatals d’Andorra.

Article 3 — Definicions

Sentències

En el marc d’aquest Reglament es defineixen els termes següents:

1. Convalidació de períodes d’estudi: reconeixement oficial, a efectes únicament acadèmics, de períodes d’estudis corresponents a qualificacions estatals andorranes o estrangeres d’ensenyament superior per períodes d’estudis de titulacions andorranes d’ensenyament superior estatals, dutes a terme en la mateixa institució o en una altra institució d’ensenyament superior.
2. Crèdit europeu o ECTS (European Credit Transfer System): és la unitat de mesura de l’ensenyament superior. Es defineix en funció de la càrrega total de treball que es demana a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, és a dir, l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o projectes i altres activitats.
3. Doble bàtxelor: dos títols de bàtxelor lliurats per una institució d’ensenyament superior reconeguda que corresponen a la combinació de dos bàtxelors complementaris d’aquesta institució d’ensenyament superior.
4. Menció: intensificació curricular afegida d’un pla d’estudis, que permet al titulat desenvolupar competències especialitzades en un àmbit del coneixement. Els crèdits ECTS de les mencions són de caràcter optatiu i el pla d’estudis estableix el nombre mínim de crèdits ECTS per a cada menció. La menció s’obté amb la superació de tots els crèdits ECTS que estableix el pla d’estudis per a cada menció. Les mencions han de constar en el títol.
5. Pla d’estudis: instrument de planificació i d’organització de les formacions d’ensenyament superior que planifica i distribueix les competències transversals i específiques en crèdits ECTS. Els plans d’estudis de les titulacions estatals s’han de concretar en plans docents per a cada unitat d’ensenyament.
6. Pla d’estudis conjunt: pla d’estudis únic desenvolupat i/o impartit de forma conjunta per dos o més institucions d’ensenyament superior reconegudes, que condueix a l’expedició d’un títol conjunt, o de títols dobles o múltiples. Això implica que els estudiants matriculats en aquests plans d’estudis han de dur a terme una part de la formació en dos institucions d’ensenyament superior, com a mínim. El mínim cursat en una institució no pot ser inferior a 30 crèdits ECTS.
7. Projecte de títol: proposta, no vinculant, per establir un títol estatal adaptat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, elaborat per una institució d’ensenyament superior o per un altre organisme.
8. Reconeixement de crèdits europeus: procés que dona validesa acadèmica als estudis no reglats i a activitats no acadèmiques desenvolupades en la mateixa institució o en una altra institució d’ensenyament superior o en altres organismes.
9. Títol doble o múltiple: dos o més titulacions lliurades per almenys dos institucions oficials d’ensenyament superior, que corresponen a almenys dos titulacions estatals, a partir d’un pla d’estudis conjunt.
10. Títol conjunt: títol únic lliurat per almenys dos institucions reconegudes d’ensenyament superior, que correspon a almenys dos titulacions estatals, a partir d’un pla d’estudis conjunt.
11. Títol estatal: qualsevol títol, diploma o un altre certificat lliurat pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior que acredita l’assoliment dels resultats d’aprenentatge d’un programa d’estudis d’ensenyament superior amb validesa acadèmica i professional a Andorra.
12. Títol propi: certificat expedit per una institució d’ensenyament superior que acredita la superació completa d’un ensenyament impartit en ús de la seva autonomia i sense els efectes que les disposicions legals atorguen als títols estatals. En els documents acreditatius d’aquests títols ha de constar explícitament que són títols propis, i tant la denominació com el text i el format amb què s’elaborin no s’han de confondre amb els dels títols estatals.
13. Unitat d’ensenyament: conjunt d’activitats d’aprenentatge que estructuren un pla d’estudis en funció de la dedicació temporal i dels resultats d’aprenentatge esperats. Aquestes unitats d’ensenyament es poden anomenar també assignatures, matèries, blocs o mòduls.

Capítol segon. Crèdit europeu o ECTS (European Credit Transfer System)

Article 4 — Els crèdits europeus

Sentències
1. El concepte de crèdit europeu o ECTS de l’article 8 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior i d’aquest Reglament s’aplica a les titulacions d’ensenyament superior estatals, així com als plans d’estudis que les desenvolupen.
2. El nombre de crèdits ECTS d’una titulació es distribueix entre la totalitat de les competències que integren el seu pla d’estudis.
3. Els crèdits ECTS es mesuren en hores. Un crèdit ECTS equival a trenta hores de dedicació perquè l’estudiant desenvolupi les competències transversals i específiques que integren un pla d’estudis.
4. En aquesta unitat de mesura s’inclouen les hores corresponents a les classes lectives, teòriques o estades formatives, les hores d’estudi, les hores dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes, i les exigides per preparar i fer els exàmens i les proves d’avaluació.
5. Els crèdits assignats a una unitat d’ensenyament s’expressen en múltiples de 0,5 crèdits ECTS.
6. Les unitats d’ensenyament han de tenir una càrrega mínima d’1,5 crèdits ECTS, i no poden tenir una càrrega superior a 15 crèdits ECTS.

Article 5 — Qualificacions

Sentències
1. L’obtenció dels crèdits europeus corresponents a una unitat d’ensenyament comporta haver superat l’avaluació corresponent.
2. L’aprenentatge assolit pels estudiants queda reflectit en l’expedient acadèmic.
3. Els resultats obtinguts per l’estudiant en cadascuna de les unitats d’ensenyament del pla d’estudis es qualifiquen en funció de l’escala numèrica de 0 a 10 següent, amb l’expressió d’un decimal, a la qual es podrà afegir la qualificació qualitativa corresponent: De 0 a 4,9: suspès (S).De 5,0 a 6,9: aprovat (A).De 7,0 a 8,9: notable (N).De 9,0 a 10: excel·lent (E).
4. La mitjana de l’expedient acadèmic de cada estudiant és el resultat d’aplicar la fórmula següent: mitjana_expedient_acadèmic = ∑(Ci x N.
i) / ∑Ci Ci: nombre de crèdits europeus de la unitat d’ensenyament.Ni: qualificació numeral de la unitat d’ensenyament És a dir, la mitjana de l’expedient és la mitjana ponderada de les qualificacions de totes les unitats d’ensenyament, i el coeficient de ponderació és el nombre de crèdits de cadascuna.
5. La menció de matrícula d’honor es pot atorgar a estudiants que hagin obtingut una qualificació d’excel·lent. El nombre d’alumnes amb matrícula d’honor no pot excedir el 5% dels estudiants matriculats en una unitat d’ensenyament en l’any acadèmic corresponent. Si el nombre d’estudiants del grup és menor de vint, el nombre de matrícules d’honor pot ser d’una com a màxim.

Article 6 — Plans docents

Sentències
1. Cada institució d’ensenyament superior ha de desglossar els plans d’estudis de les titulacions estatals en unitats d’ensenyament i cadascuna d’aquestes unitats ha de tenir el seu pla docent.
2. El pla docent ha de contenir, com a mínim, la informació següent: el nom de la unitat d’ensenyament, la descripció, la modalitat d’ensenyament, el nombre de crèdits ECTS assignat, el caràcter obligatori o optatiu, la llengua o llengües en què s’imparteix, els coneixements o requisits previs, el professorat que l’imparteix, els resultats d’aprenentatge derivats de les competències transversals i especifiques que s’han de desenvolupar, els continguts, la descripció de les activitats d’ensenyament-aprenentatge previstes i la metodologia, l’avaluació, i la bibliografia.
3. La informació de l’aparat anterior ha de ser pública.

Article 7 — Convalidació de períodes d’estudi

Sentències
1. No es pot convalidar tot el conjunt d’unitats d’ensenyament d’una titulació.
2. El percentatge màxim de crèdits europeus que es pot convalidar no pot ser superior al 40% de crèdits tant obligatoris com optatius respecte del total dels crèdits del pla d’estudis de destí.
3. Pel que fa a la convalidació de crèdits de titulacions de nivell 1 del MATES amb vista a accedir a titulacions de nivell 2 del MATES del mateix àmbit de coneixement es pot ampliar aquest percentatge fins a un màxim del 66% de crèdits tant obligatoris com optatius respecte del total dels crèdits del pla d’estudis de destí.
4. Pel que fa a la convalidació de crèdits de plans d’estudis ja extingits amb vista a accedir al plans d’estudis que els substitueixen, aquest percentatge es pot ampliar fins a un màxim del 80% de crèdits tant obligatoris com optatius respecte del total dels crèdits del pla d’estudis de destí.
5. El treball final de bàtxelor i el treball final de màster queden exclosos del procés de convalidació.
6. La unitat d’ensenyament apareix a l’expedient acadèmic com a “convalidada” amb qualificació. La qualificació pot ser la mateixa que la dels estudis d’origen o diferent, en funció del criteri d’avaluació que utilitzi la institució d’ensenyament superior de destí.
7. Per sol·licitar la convalidació de períodes d’estudi, la persona interessada ha d’acreditar com a mínim la informació següent:
a) Dades generals: nom de la unitat d’ensenyament, curs acadèmic en què s’ha cursat, titulació a la qual pertany, llengua d’ensenyament i tipus d’unitat d’ensenyament.
b) Càrrega en crèdits europeus en cas que la titulació sigui de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si no és possible, nombre d’hores estimades: activitats presencials, activitats dirigides no presencials, tutories i aprenentatge autònom.
c) Competències que es desenvolupen en cada unitat d’ensenyament susceptible de convalidació.
d) Continguts: programa de la unitat d’ensenyament.
e) Metodologia: estructura, processos d’ensenyament i aprenentatge, durada, seqüenciació i desenvolupament de les activitats i recursos materials.
f) Avaluació: criteris i sistemes d’avaluació i ponderació.

Article 8 — Reconeixement de crèdits europeus (ECTS)

Sentències
1. Es poden reconèixer ensenyaments no reglats, activitats no acadèmiques, i experiència professional, tret que es tracti d’un programa de mobilitat.
2. El reconeixement de crèdits europeus s’aplica únicament als crèdits optatius. No es poden reconèixer els crèdits obligatoris.
3. El percentatge màxim de crèdits que es pot reconèixer no pot ser superior al 20% respecte del total dels crèdits del pla d’estudis de destí.
4. La unitat d’ensenyament apareix a l’expedient acadèmic com a “reconeguda” i no hi consta cap qualificació.
5. El treball final de bàtxelor i el treball final de màster estaran exclosos del procés de reconeixement de crèdits europeus.

Capítol tercer. Denominació i nivells del MATES dels ensenyaments superiors estatals

Article 9 — Cicle curt: diploma professional avançat (DPA)

Sentències
1. Els ensenyaments de DPA corresponen a un nivell 1 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES). Els estudis de diploma professional avançat permeten accedir als estudis de bàtxelor i al món laboral.
2. La superació dels ensenyaments previstos en l’apartat anterior i l’abonament dels drets d’expedició del títol donen dret a l’obtenció del títol de DPA, amb la denominació específica que, en cada cas, figuri en el decret de creació del títol.
3. La denominació dels títols de DPA és diploma professional avançat en D , en què D és l’àmbit de coneixement del títol.
4. La denominació diploma professional avançat es reserva exclusivament per a títols estatals.

Article 10 — Primer cicle: bàtxelor i bàtxelor d’especialització

Sentències
1. Bàtxelor a) Els ensenyaments de bàtxelor corresponen a un nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES). Els estudis de bàtxelor permeten accedir als estudis de bàtxelor d’especialització i de màster, i al món laboral.
b) La superació dels ensenyaments previstos en l’apartat anterior i l’abonament dels drets d’expedició del títol donen dret a l’obtenció del títol de bàtxelor, amb la denominació específica que, en cada cas, figuri en el decret de creació del títol.
c) La denominació dels títols de bàtxelor ésbàtxelor en T, en quèTés l’àmbit de coneixement del títol.
d) La denominacióbàtxelores reserva exclusivament per a títols estatals.
2. Bàtxelor d’especialització a) Els ensenyaments de bàtxelor d’especialització corresponen a un nivell 3 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament (MATES). Els estudis de bàtxelor d’especialització permeten accedir als estudis de màster i al món laboral.
b) La superació dels ensenyaments previstos en l’apartat anterior i l’abonament dels drets d’expedició del títol donen dret a l’obtenció del títol de bàtxelor d’especialització, amb la denominació específica que, en cada cas, figuri en el decret de creació del títol.
c) La denominació dels títols de bàtxelor d’especialització ésbàtxelor d’especialització en E, en quèEés el nom de l’especialització.
d) La denominacióbàtxelor d’especialitzacióes reserva exclusivament per a títols estatals.

Article 11 — Segon cicle: màster

Sentències
1. Els ensenyaments de màster corresponen a un nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES). Els estudis de màster permeten accedir als estudis de doctorat i al món laboral.
2. La superació dels ensenyaments previstos en l’apartat anterior i l’abonament dels drets d’expedició del títol donen dret a l’obtenció del títol de màster, amb la denominació específica que, en cada cas, figuri en el decret de creació del títol.
3. La denominació dels títols de màster és màster en T , en què T és l’àmbit de coneixement del títol.
4. La denominació de màster es reserva exclusivament per a títols estatals.

Article 12 — ercer cicle: doctorat

Sentències
1. Els ensenyaments de doctorat corresponen a un nivell 5 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES). El doctorat comporta obligatòriament l’elaboració i la defensa d’una tesi doctoral.
2. La superació dels ensenyaments previstos en l’apartat anterior i l’abonament dels drets d’expedició del títol donen dret a l’obtenció del títol de doctor/a.
3. La denominació dels títols de doctorat és doctor/a per la U , en què U és la denominació de la institució d’ensenyament superior que imparteix el títol.
4. La denominació de doctor/a es reserva exclusivament per a títols estatals.

Article 13 — Menció dels títols estatals

Sentències

En els plans d’estudis amb menció, després de la denominació dels títols de DPA, bàtxelor, bàtxelor d’especialització i màster, s’afegirà en una línia a part, menció en M , en què M és la menció o mencions previstes en el pla d’estudis.

Article 14 — Títols dobles, múltiples i conjunts que s’expedeixen a Andorra

Sentències
1. A la denominació d’aquests títols s’afegirà per la U i la U, en què U és la denominació de les institucions d’ensenyament superior andorranes o estrangeres participants en el pla d’estudis conjunt. En cas que hi hagi més de dos institucions d’ensenyament superior, l’afegit s’adequa al cas en concret.
2. Els títols dobles, múltiples i conjunts s’han d’expedir amb la denominació que determini el decret del pla d’estudis i de creació del títol, si escau.

Capítol quart. Estructura dels ensenyaments superiors estatals

Article 15 — Cicle curt: títols de diploma professional avançat (DPA)

Sentències
1. El títol de diploma professional avançat té una càrrega de treball de com a mínim 120 crèdits europeus. Es garantirà, com a mínim, el desenvolupament de les competències establertes al Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior i les descrites al decret de creació del títol.
2. En el supòsit que els títols habilitin per a l’exercici d’una professió regulada o titulada d’acord amb la normativa vigent, els decrets de creació del títol han de contenir les competències necessàries per exercir-la.
3. Els plans d’estudis conduents a l’obtenció del DPA seran elaborats i proposats per les institucions d’ensenyament superior, d’acord amb els decrets de creació dels títols corresponents.

Article 16 — Primer cicle: títols de bàtxelor i bàtxelor d’especialització

Sentències
1. El títol de bàtxelor té una càrrega de treball de com a mínim 180 crèdits europeus i el títol de bàtxelor d’especialització té una càrrega de treball mínima de 60 crèdits europeus. Es garantirà, com a mínim, el desenvolupament de les competències establertes al Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior i les descrites al decret de creació del títol.
2. En el supòsit que els títols habilitin per a l’exercici d’una professió regulada o titulada d’acord amb la normativa vigent, els decrets de creació de títol han de contenir les competències necessàries per exercir-la.
3. Els plans d’estudis conduents a l’obtenció dels títols de bàtxelor i bàtxelor d’especialització seran elaborats i proposats per les institucions d’ensenyament superior, d’acord amb els decrets de creació dels títols corresponents.

Article 17 — Segon cicle: títols de màster

Sentències
1. El títol de màster té una càrrega de treball de com a mínim 120 crèdits europeus després d’haver assolit un títol de bàtxelor o bàtxelor d’especialització. Es garantirà, com a mínim, el desenvolupament de les competències establertes al Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior i les descrites al decret de creació del títol.
2. En el supòsit que els títols habilitin per a l’exercici d’una professió regulada o titulada d’acord amb la normativa vigent, els decrets de creació de títol han de contenir les competències necessàries per exercir-la.
3. Els plans d’estudis conduents a l’obtenció del títol de màster seran elaborats i proposats per les institucions d’ensenyament superior, d’acord amb els decrets de creació dels títols corresponents.

Article 18 — Tercer cicle: títols de doctor/a

Sentències
1. Els ensenyaments de doctorat s’estructuren en programes que s’organitzen i es desenvolupen en la forma que determinin les institucions d’ensenyament superior, d’acord amb el Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior i amb el decret de creació del títol de doctor/a.
2. El títol de doctor/a té una durada de com a mínim tres cursos acadèmics a temps complet.
3. La institució d’ensenyament superior responsable del programa és l’encarregada de fer pública, custodiar i preservar la tesi doctoral finalitzada.

Capítol cinquè. Creació, modificació i extinció dels títols d’ensenyament superior estatals

Article 19 — Creació de títols

Sentències
1. La creació dels títols estatals és competència del Govern i es regeix per les instruccions següents:
2. Pot sol·licitar la creació d’un títol estatal d’ensenyament superior qualsevol institució d’ensenyament superior, i qualsevol altra entitat o organisme públic o privat, legalment establert a Andorra, que per la seva finalitat o objecte hi tingui interès.
3. La institució que sol·licita la creació d’un títol estatal d’ensenyament superior ha d’enviar un projecte de títol al ministeri encarregat de l’ensenyament superior.
4. El projecte de títol ha d’aportar com a mínim la informació següent:
a) Justificació de la viabilitat del projecte.
b) Adequació als objectius estratègics de la institució promotora del títol o de la institució d’ensenyament superior que es preveu que l’imparteixi.
c) Interès i rellevància acadèmica, científica o professional del títol, incloent-hi els referents externs consultats per elaborar la proposta.
d) Comparació del títol en un context internacional que aporti informació i dades sobre programes similars existents en centres universitaris d’altres països, especialment dels que integren l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
e) Característiques generals del títol proposat, que han d’incloure com a mínim els aspectes següents:i. Denominació del títol: la proposta ha d’establir la denominació del títol, l’àmbit d’estudis, i la menció o mencions, si escau.ii. Institució o institucions d’ensenyament superior que es preveu que desenvolupin el títol: institució d’ensenyament superior que impartirà o podria impartir la formació i el centre o departament responsable. En el cas que es proposi un títol conjunt, títol doble o múltiple, s’han d’indicar les institucions d’ensenyament superior participants, quina d’elles actuarà com a coordinadora i, en el cas d’un títol conjunt, en quin país es preveu expedir el títol.iii. Nombre de crèdits europeus i durada: s’ha d’especificar el nombre de crèdits europeus necessaris per obtenir el títol, i el nombre màxim d’anys.iv. Modalitat de docència: s’ha d’especificar si els ensenyaments conduents al títol són impartits de manera presencial, no presencial o semipresencial.v. Requisits d’admissió: s’ha d’indicar si hi ha requisits o criteris d’admissió per a aquesta titulació i la justificació d’aquests requisits.vi. Competències transversals i específiques: s’han de relacionar amb la continuació d’estudis i amb les sortides professionals del programa. Les competències del títol que es vol crear han de correspondre amb el nivell del MATES corresponent.vii. Estructura curricular: si escau, es pot fixar requisits que afectin l’estructura curricular que hauria de tenir el pla d’estudis que desenvolupi el títol.viii. Continuïtat acadèmica, sortides i efectes professionals.ix. Qualsevol altre aspecte que sigui rellevant per a la creació del títol.
5. Amb el vistiplau del Govern, el ministeri encarregat de l’ensenyament superior, s’encarrega de crear una taula de treball composta d’acord amb l’article 21.
6. Les taules de treball analitzen els projectes de títol, les competències i l’adequació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i a la realitat social, econòmica i professional del país.
7. El ministeri encarregat de l’ensenyament superior eleva al Govern el resultat de la taula de treball i proposa, si escau, l’aprovació i publicació al BOPA del decret de creació del títol.
8. Els decrets de creació de títol es revisen, com a mínim, una vegada cada quinze anys a partir de la data en què es publiquen, o en qualsevol moment a petició de les institucions que el desenvolupen, del ministeri encarregat de l’ensenyament superior o de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA).
9. Per revisar un decret de creació de títol, el ministeri encarregat de l’ensenyament superior convoca una taula de treball composta d’acord amb l’article 21 d’aquest Reglament. El ministeri eleva al Govern un informe en què proposa el manteniment, la modificació o l’extinció del títol. La decisió es publica al BOPA.

Article 20 — Modificació i extinció dels títols

Sentències
1. La finalitat de modificar un títol és actualitzar les competències, tant a l’estat del coneixement com als nous perfils socials i professionals.
2. La finalitat d’extingir un títol és posar fi a l’oferta del títol estatal, fet que comporta la impossibilitat d’oferir aquests estudis per part de les institucions d’ensenyament superior.
3. Les institucions d’ensenyament superior podran seguir impartint els plans d’estudis de títols extingits per un període màxim de tres cursos acadèmics a temps complet per al primer cicle i dos cursos acadèmics a temps complet per al segon cicle amb l’objectiu de donar les garanties necessàries als estudiants matriculats per poder acabar els estudis. Pel que fa al tercer cicle, el pla d’estudis continuarà vigent durant un període màxim de tres cursos acadèmics a temps complet a fi de garantir la finalització del doctorat. Els terminis d’extinció dels plans d’estudis s’ajustaran a la modalitat de temps parcial.
4. El ministeri encarregat de l’ensenyament superior pot proposar al Govern la modificació i l’extinció d’un títol estatal. Aquestes propostes poden anar acompanyades d’un informe de l’AQUA.

Article 21 — Composició de la taula de treball

Sentències
1. La taula de treball es compon, com a mínim, dels membres següents:
a) Un membre del ministeri encarregat de l’ensenyament superior, que presidirà la taula de treball.
b) Un membre designat per la institució promotora de la titulació.
c) Un membre designat pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior que representi les altres institucions d’ensenyament superior d’Andorra.
d) Un membre designat pel ministeri competent en el mateix àmbit de la titulació.
e) Un membre designat pel col·legi oficial o per l’associació professional corresponent al títol que es vol crear. Si no n’hi ha, serà un membre designat pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior relacionat amb alguna de les sortides professionals de la titulació.
f) La direcció de l’AQUA o un membre designat per aquesta institució.
2. El ministeri encarregat de l’ensenyament superior estableix el nombre màxim de membres.

Capítol sisè. Aprovació, modificació, seguiment, renovació i extinció dels plans d’estudis

Article 22 — Qualitat i millora contínua

Sentències
1. La qualitat de l’ensenyament superior és responsabilitat de les institucions d’ensenyament superior, que desenvolupen l’avaluació interna de la qualitat en coordinació amb l’AQUA i amb el seu suport. L’AQUA s’encarrega de l’avaluació externa de la qualitat.
2. Els plans d’estudis s’avaluen en quatre moments: l’aprovació, el seguiment, la modificació i la renovació.
3. Els criteris d’avaluació de la qualitat parteixen dels estàndards i les directrius per a l’assegurament de la qualitat de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (ESG) i de la normativa andorrana en matèria d’ensenyament superior.
4. L’avaluació ha de preveure, com a mínim, les cinc dimensions de qualitat següents:
a) Qualitat interna i millora contínua: fa referència a la capacitat de la institució d’ensenyament superior per gestionar la seva qualitat de forma estratègica i coordinada, mitjançant la gestió de la informació, el seguiment i la presa de decisions, amb la finalitat de garantir la millora contínua en l’execució de les seves funcions.
b) Plans d’estudis: fa referència a les activitats que les institucions d’ensenyament superior desenvolupen en el marc de les seves finalitats i que són objecte d’avaluació externa, principalment l’activitat acadèmica. Inclou el disseny dels plans d’estudis d’acord amb la normativa de referència i les principals tendències i característiques de l’àmbit de coneixement i amb la promoció de l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació centrats en l’estudiant.
c) Personal acadèmic: el personal acadèmic és essencial per a l’ensenyament superior de qualitat, pel que fa a la seva competència, suficiència i oportunitats de formació, ja que és el principal recurs docent del qual disposen els estudiants. Es tracta de personal qualificat i amb llibertat de càtedra per desenvolupar els plans d’estudis i altres activitats relacionades amb les finalitats de la institució d’ensenyament superior.
d) Recursos i processos de suport: fa referència als recursos humans (personal administratiu i tècnic), materials i serveis (biblioteques, aules, laboratoris, serveis d’orientació, etc.) i tecnològics (plataformes virtuals, etc.) necessaris per garantir l’activitat acadèmica de les institucions d’ensenyament superior; així com totes les decisions i els processos vinculats al cicle de vida de l’estudiant, com ara l’admissió, el progrés, el reconeixement i la certificació.
e) Informació pública: fa referència a la informació que les institucions d’ensenyament superior fan pública per prestar els seus serveis a la societat i per retre comptes de la seva qualitat, d’acord amb les seves finalitats. Aquesta informació inclou els aspectes considerats en la resta de dimensions.
5. Els processos i criteris d’avaluació de la qualitat dels plans d’estudis han de ser públics.
6. Els informes d’avaluació han de ser públics.

Article 23 — Procediment de demanda d’aprovació de plans d’estudis

Sentències
1. Un cop el Govern aprova el decret de creació del títol, qualsevol institució d’ensenyament superior que el vulgui impartir pot elaborar un pla d’estudis d’acord amb aquest Decret.
2. Els plans d’estudis s’aproven per decret del Govern, amb la demanda prèvia al ministeri encarregat de l’ensenyament superior i l’acreditació per part de l’AQUA.
3. La institució d’ensenyament superior sol·licita a l’AQUA l’acreditació dels plans d’estudis d’acord amb els procediments i els protocols d’actuació establerts per l’Agència. Els procediments de l’AQUA es publiquen al seu lloc web.
4. Les resolucions de l’AQUA poden ser favorables o desfavorables.
5. En cas d’una resolució desfavorable, la institució d’ensenyament superior ha d’esperar sis mesos, a comptar de la data de la resolució, abans de tornar a sol·licitar l’acreditació del pla d’estudis de la mateixa titulació.
6. La demanda al ministeri encarregat de l’ensenyament superior s’ha d’acompanyar de la documentació de l’article 24.
7. L’aprovació d’un pla d’estudis per decret del Govern atorga el caràcter estatal al pla d’estudis corresponent.

Article 24

Sentències
1. La demanda d’aprovació de pla d’estudis ha d’anar acompanyada d’una memòria de pla d’estudis acreditada favorablement per l’AQUA i d’un informe econòmic.
2. La memòria de pla d’estudis ha d’incloure com a mínim la informació que es detalla a l’annex.
3. Les institucions d’ensenyament superior que vulguin impartir un títol conjunt, doble o múltiple han de signar un conveni de col·laboració entre les institucions implicades. Amb aquesta finalitat, el conveni ha d’especificar, almenys:
a) La institució d’ensenyament superior responsable de la matriculació dels estudiants. En cas que n’hi hagi més d’una institució responsable, s’ha de detallar.
b) Les unitats d’ensenyament que oferirà cada institució, i com s’identificaran i reconeixeran en els expedients acadèmics dels estudiants pel que fa a l’emissió de certificats acadèmics o a l’edició del suplement europeu al diploma.
c) La institució d’ensenyament superior responsable de custodiar els expedients acadèmics dels estudiants. En cas que n’hi hagi més d’una institució responsable, s’ha de detallar.
d) En el cas dels títols conjunts, la institució o país responsable d’editar, registrar i expedir el títol i el suplement europeu al diploma que l’acompanya.
e) La institució responsable del procediment de modificació o extinció de plans d’estudis que preveu aquest Reglament. En cas que n’hi hagi més d’una institució responsable, s’ha de detallar.
4. En cas que en el conveni de col·laboració hi participi una institució d’ensenyament superior estrangera, s’haurà d’adjuntar a la petició d’aprovació de pla d’estudis un certificat del caràcter oficial del títol, d’acord amb la normativa estrangera, expedit per l’autoritat competent o, si escau, per l’entitat que acredita.
5. Les institucions d’ensenyament superior que vulguin impartir les titulacions en col·laboració amb un centre adscrit, han de signar un conveni de col·laboració entre les institucions implicades. Amb aquesta finalitat, el conveni especificarà, almenys:
a) La institució d’ensenyament superior responsable de la matriculació dels estudiants.
b) Les unitats d’ensenyament que oferirà cada institució.
c) La institució responsable de custodiar els expedients dels estudiants.
d) La institució responsable del pla d’estudis.
6. L’edició i l’expedició del títol és competència del ministeri encarregat de l’ensenyament superior. La institució d’ensenyament superior que sol·licita l’aprovació del pla d’estudis és la responsable de fer arribar la informació necessària per a l’edició del títol al ministeri encarregat de l’ensenyament superior.
7. L’edició i l’expedició del suplement europeu al diploma és competència de la institució d’ensenyament superior que sol·licita l’aprovació del pla d’estudis.
8. La institució d’ensenyament superior que sol·licita l’aprovació del pla d’estudis és responsable del seu procediment de renovació, modificació o extinció.
9. El ministeri encarregat de l’ensenyament superior, un cop comprova l’acreditació i els requisits d’aquest article, proposa al Govern, si escau, l’aprovació i publicació al BOPA del pla d’estudis.

Article 25 — Renovació dels plans d’estudis

Sentències
1. Els plans d’estudis vigents s’han de sotmetre a un procediment d’avaluació periòdic amb la finalitat de renovar-ne l’acreditació.
2. Els plans d’estudis tenen una vigència de sis anys, si no s’estipula altrament en el decret d’aprovació del pla d’estudis.
3. Quan pertoqui, l’AQUA avalua els plans d’estudis. Les resolucions de l’AQUA poden ser favorables o desfavorables.
4. En cas que es proposi mantenir el mateix pla d’estudis, la seva vigència es prorroga sis anys.
5. La institució d’ensenyament superior tramet al ministeri encarregat de l’ensenyament superior la proposta de renovació, modificació o extinció del pla d’estudis i l’informe d’avaluació de l’AQUA. El ministeri encarregat de l’ensenyament superior analitza la proposta de renovació, modificació o extinció i l’eleva al Govern perquè, si escau, l’aprovi i la publiqui al BOPA.

Article 26 — Modificació dels plans d’estudis

Sentències
1. A més del que es preveu a l’article anterior, la institució d’ensenyament superior pot proposar la modificació d’un pla d’estudis en qualsevol moment.
2. Les modificacions de plans d’estudis es poden classificar en funció del seu abast:
a) Modificacions no substancials: són les modificacions que milloren la titulació sense comportar alteracions en la naturalesa, els objectius o l’estructura del pla d’estudis aprovat pel Govern.En aquest supòsit les institucions d’ensenyament superior poden gestionar internament aquestes modificacions i les poden portar a terme sense necessitat d’una acreditació.
b) Modificacions substancials: són les modificacions que comporten alteracions en la naturalesa, els objectius o l’estructura del pla d’estudis, o que afecten a qualsevol aspecte regulat en el decret de pla d’estudis aprovat pel Govern. Aquestes modificacions requereixen una acreditació prèvia i s’ha d’informar el ministeri encarregat de l’ensenyament superior perquè analitzi la proposta de modificació i l’elevi al Govern perquè l’aprovi i la publiqui al BOPA. En funció de la seva naturalesa, les modificacions substancials poden resoldre’s de dos maneres: i. Menors: són les modificacions substancials que afecten només l’estructura del pla d’estudis en menys del 30% dels ECTS, i no n’afecten la naturalesa ni els objectius. Són considerades modificacions substancials menors, a títol enunciatiu però no limitatiu, el canvi de nomenclatura d’unitats d’ensenyament o el moviment d’unitats d’ensenyament dins la planificació temporal. Aquestes modificacions caldrà que siguin avaluades i acreditades per l’AQUA i que es comuniquin oficialment mitjançant una modificació del pla d’estudis al BOPA.ii. Majors: són les modificacions substancials que afecten la naturalesa i els objectius del pla d’estudis o l’estructura del pla d’estudis en el 30% dels ECTS o més. Aquestes modificacions requeriran que es publiqui un nou pla d’estudis al BOPA i s’extingeixi l’antic. A efectes del procediment i els criteris d’avaluació, l’AQUA tractarà les propostes de modificació substancial majors com a propostes d’aprovació de plans d’estudis.

Article 27 — Extinció dels plans d’estudis

Sentències
1. A més del que s’estableix a l’article 24, la institució d’ensenyament superior pot proposar l’extinció d’un pla d’estudis en qualsevol moment.
2. En aquest cas ha de presentar una proposta motivada d’extinció al ministeri encarregat de l’ensenyament superior que pot anar acompanyada d’un informe de l’AQUA.
3. El ministeri encarregat de l’ensenyament superior proposa al Govern, si escau, l’extinció del pla d’estudis i la seva publicació al BOPA.

Article 28 — Seguiment dels plans d’estudis

Sentències
1. Els plans d’estudis aprovats s’han de sotmetre a un procés d’avaluació obligatori amb la finalitat de fer un seguiment de la seva qualitat.
2. La institució d’ensenyament superior encarregada del pla d’estudis ha de sol·licitar a l’AQUA, transcorreguts tres anys des de la data d’aprovació del pla d’estudis, l’avaluació per al seguiment.
3. L’AQUA és responsable de fer les avaluacions per als seguiments dels plans d’estudis.
4. Les resolucions dels seguiments de l’AQUA poden ser favorables o desfavorables.
5. Els resultats de les avaluacions de seguiment són vinculants.
6. La institució d’ensenyament superior tramet al ministeri encarregat de l’ensenyament superior l’informe d’avaluació de l’AQUA.
7. En cas de resolució desfavorable, es considera un termini de fins a dotze mesos per corregir les mancances detectades, segons la seva gravetat. Transcorregut aquest període, el ministeri encarregat de l’ensenyament superior pot adoptar, de manera cautelar, la limitació temporal de noves matrícules o l’extinció del pla d’estudis.
jurisprudència.ad
Totes les lleis